La Ruta de l’Aigua de Teulada

Els assemptaments urbans històricament han estat sempre ubicats prop de fonts, tant per proveïr-se d’aigua com per a regar terres, donar de beure animals o llavar la roba. Sempre s’ha prioritzat l’aigua per a consum humà seguit de l’ús ramader i l’agricola.

En el cas del nucli de Teulada, té per al seu proveïment d’aigua dues fonts La Font de la Vila (des del 1975 soterrada per l’accès a la població) i la Font de l’Horta, així com dos pous, el de dalt i el pou de sant Vicent (ja desapareguts ambdós).

  1. Almàssera de Vicent Vila (desapareguda)

Ubicada en la zona coneguda com el Pantano, es coneix així perquè en temps de molta pluja quedava tot negat. Al costat de l’almàssera hi havia una caiguda d’aigua que anava a parar a l’abeurador. Dalt de l’almàssera hi havia hortets amb aigüeres. Sembla ser que l’excedent de l’aigua anava al trompellot i movia l’almàssera amb energia hidràulica.

  1. La Font de la Vila (desapareguda)

Tot i que hi ha altre fonts al terme de Teulada, quan els habitants del poble parlaven de la font estaven referint-se a la que hi havia a l’entrada del poble, amb aigües procedents de les partides de Benimarco, Font de l’Horta i els Cortons. En la confluència  d’aquestes dues últimes partides, a un lloc esfondrat, vora el barranc de la Font de l’Horta i no lluny de l’Alberca, s’habilità al segle XVIII aquesta font, que seria la que abastiria als veïns del nucli de Teulada, especialment per a tots aquells que no tenien cisterna a les seues cases. (Ivars, J., 2006)

Segons les Memòries Sanitàries del Doctor Pitarch del 1924, la denominada Font de la Vila, estava situada a uns cent metres de la població, tenia 3 canons que proporcionaven 75 litres per minut, i també tenia una pila destinada com a bevedor d’animals. L’aigua d’esta font procedeix d’una font que naix a uns cent metres de la mateixa i arriba canalitzada per un conducte de pedra. El Doctor conta que l’aigua tenia bon gust, incolora i que formava pocs grums amb el sabó.

  1. El Safareig de Baix o Llavador Nou (desaparegut)

Era de planta rectangular de bones dimensions, ja que podia albergar entre vint i vint-i-cinc dones per costat, estava construït en parets d’obra rematades per carreus de pedra viva col·locades de manera inclinada. Es proveïa dels excedents dels tres brolladors de la Font de la Vila que també abastien un abeurador per als animals.

  1. Pou de Benarrisc 1

Aquest es creu que és més antic. Disposa també d’un abeurador per als animals. Tenia una particularitat, tenia una capella amb una reixa, hi havia un poal i una corda, i es poava per mig de la reixa.

  1. Pou de Benarrisc 2
  1. Pou de Virginia o Motor de Virginia (Desaparegut)

Una sènia que estava ubicada al costat d’un ametler. Era la primera sènia que hi havia des de Teulada a Benimarco, vora el barranc de la Font de l’Horta, seguida per la sènia del Maco o Cabila.

  1. Sènia del Ti Cabila

En la Sènia hi havia un cirerer on molts menuts aprofitaven per anar i furtar-ne, conta una anècdota Alejandro Llobell que va pujar a una branca del cirerer i va caure assegut a la vora del pou. Tot un esglai.

  1. Sèquia Font de l’Horta (desapareguda)

Esta sèquia naixia al Barranc de la Font de l’Horta. Al llarg del camí a la Font de l’Horta, podem apreciar una sèrie d’oms i esbarzers, baix d’ells es trobava la sèquia que s’alimentava del barranc i que després donava aigua al Llavador de Dalt. Alguns recorden haver vist anguiles dins la sèquia, senyal de que l’aigua estava molt neta. Esta sèquia no se sap si segueix en peu per la gran quantitat de vegetació que hi ha damunt. Però es creu que està enderrocada, ja que amb l’activitat agrícola, moltes d’elles van desaparèixer.

  1. Molí d’aigua del senyoret o Sènia de les monges

També anomenada de les monges perquè ho van heretar del Senyoret. Està composat per un llavador i un pou. Encara es veu un tros d’estructura de ferro, reminiscències del molí. El molí va desaparèixer farà 10 o 15 anys. Hi ha una anècdota que diu que el Senyoret de l’Emilia quan ja era major i venia amb el cabriol fins ací, venien a banyar-lo amb 2 o 3 hòmens, el senyoret es col·locava en una espècie de gerra o tina, acompanyant-lo estava segons fonts orals Nadal “Severino” i més tard Batiste Escortell amb una massa per si al Senyoret li passava alguna cosa, pegar-li una massada i trencar la tina.

Molí d’Aigua del Senyores o Sènia de les Monges
  1. La Font de l’Horta

La Font de l’Horta es construeix a iniciativa de la Casa del Xaxo. Segons Batiste Escortell ell situa la Font en el 1880 o 1890. Font feta d’atavó que ix de la Sènia de Gallinera i de la Caseta de Francisca Mas. El Barranc de la Font de l’Horta és artificial.

Segons les Memòries del Doctor Pitarch del 1924 esta Font està prop d’un kilòmetre de la població, té un canó que proporciona 45 litres per minut, té també una pila destinada a abeurador d’animals. El brollador d’esta font naix a uns cinc metres del canó el qual té un trajecte que recorre per un encanyat de pedra. Tant esta font com l’altra, estan orientades al Nord. La quantitat d’aigua emesa per ambdues fonts sofreix alternances durant l’any segons l’estació i els períodes de pluja. És bastant freqüent que s’assequen quan tarda en ploure.

Font de l’Horta
  1. Llavador del Ti Xolela

No hi havia pou. S’alimentava per “vasos comunicantes”.

Llavador del Ti Xolela
  1. L’Hort del Romaní

També conegut com l’Hort dels Borja. Ací trobem una molineta (explicar què és?) Es pot veure el mur refet després de la riuà del 1957. Ací trobem un pou que dona aigua a la Font de l’Horta.

Hort del Romaní
  1. Pouet de la Font de l’Horta

Este pou abans estava descobert. Vora a este pou hi havia un safareig per a rentar la roba; no era molt gran i hi acudien dones dels voltants i de Benimarco, quan escassejava l’aigua als altres safarejos o en general en temps de sequera.

  1. Clot de la Panxana

Ací hi havia un ullal. Ara trobem un pou d’ús públic que rep el nom pel sobrenom d’una veïna de Teulada que diuen que s’hi va ofegar.

  1. Sènia de Gallinera o de Coeta
Sènia de Gallinera o Coeta
  1. Sènia dels Oller

Es pot veure la pedra tallada per on eixia l’aigua que alimentava el llavador. Eixa aigua provenia de la Sènia. L’aigua desembocava a una sèquia que s’ubicava més o menys baix de la carretera. Esta sèquia cada x metres tenia una obertura que s’obria i es tancava, es regava per torns. Es menava de nit. És una sènia de pistons, encara es conserva la maquinària, amb dos o tres pistons. Instal·lada cap als 50 o els 60 per Vicente Gallart, que com a curiositat ja havia perdut la vista, amb l’ajuda d’altres persones i el seu tacte la va instal·lar.

Sènia dels Oller
  1. Sènia dels Cerveres
  1. Sènia dels Raboses o del Boticari

Actualment està coberta d’herbes i no es pot veure.

  1. Sènia de Raia

Esta Sènia ja està modernitzada, disposa de motor de gasoil per a extraure l’aigua.

  1. Sènia dels Cabrera

Sènia de Cadufos. Cadufos: caixó pivotant amb un forat que baixava pel pou, quan baixava arreplegava l’aigua i després pujava amb l’ajuda dels altres cadufos.

Estructura de tracció animal, però posteriorment treien a bomba. La xicalla venia a banyar-se al llavador. Ho portava Ignasi la Jovà, estava tot espaiós. Actualment s’aprofita l’aigua, vénen cisternes d’aigua i sol haver conflicte perquè a l’estiu s’extrau molta aigua, i com a conseqüència els pous dels voltants es queden sense aigua.

  1. Sènia del Tramusser
  1. Casa del Xaxo o de les Aigües

Es veu de lluny. Era la casa d’un capità que volia canalitzar l’aigua cap a Teulada.

  1. Sènia de Joan Vila

En esta zona hi havia una plantació de tabac.

  1. Pouet del Moro
  1. L’Hort de Gallart i Molí dels Gallart

Alçaren la tanca per a que no es vegera l’interior. Es plantaren palmeres. Al seu interior hi ha un pou i al fons tenia una plataforma de fusta. Hi ha una anècdota que conta que el Ti Parra i el pare d’Alejandro Llobell (nom?), en època d’estraperlo va dur una saca de farina i la va amagar baix de la plataforma per tal de que si venia la Guàrdia Civil, no pogueren veure-ho.

  1. Llavador i dipòsit dels Gallart

És un dels llavadors més fons i grans.

  1. Safareig de Dalt o Llavador Vell

Moltes persones pensaven que era el nou per les obres de remodelació dutes a terme a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis per a la millora d’infraestructures locals als anys 60’s, que van suposar la seua cobertura així com la col·locació de piques i aixetes individuals, donant-li un aire de major modernitat. Per tant ací es podia llavar en aigües diferents. S’alimentava d’una sèquia que a hores d’ara podem veure un rastre de oms i que venia des de la Font de l’Horta. La sèquia comunicava primer amb el llavador i després amb la bassa del molinet de Binarrisc, que era aprofitat per ala molta de blat. La remodelació d’este safareig (amb la intenció de que les dones estigueren a cobert), junt amb l’escàs volum d’aigua que li arribava i les reduïdes dimensions que tenia, així com la imminent instal·lació de la xarxa d’abastiment d’aigua (va suposar que s’haguera de donar torn per a llavar), va suposar un fracàs.

Amb el pas del temps el van tancar i el convertiren en dipòsit municipal. Actualment és de l’Associació de Traginers Alejandro Morell.

BIBLIOGRAFIA

  • BUIGUES I VILA, Jaume (2005). Instruments populars i abastiment d’aigua i rentat de la roba abans de la instal·lació de la xarxa d’aigua potable. En: Llibre de Festes dels sants de la Pedra del 2005. Teulada.
  • FUSTER PUIG, Pau. (2018). La Marina Alta. Balcó a la mar entre riuraus i ceps de moscatell. Mapa i Guia del patrimoni natural i cultural. Terme municipal. Teulada: Ajuntament de Teulada.
  • IVARS CERVERA, Joan. (2006). Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada (la Marina Alta).Teulada, Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
  • LLOBELL DALMAU, Alejandro, comunicació personal, 6-11-2019.
  • MARGUIEGUI SOLOAGA, Ágata. (2013). El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones. Tomo I. Marina Alta i Marina Baja. Alicante: Diputación de Alicante
  • PITARCH JARQUE, JOSE. (2004). Memoria Topográfica Sanitaria de la Vila de Teulada. En: Aguaits núm. 21. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

5 pensaments sobre “La Ruta de l’Aigua de Teulada

  1. No hi ha comentari de la Sènia de Rabossa just antes de aplegar a la sènia de Raia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s