Teuladins a Nova York

Info Televisió, realitzadors d’interessants documentals com “Valencians de Mallorca” o “Algèria el meu país”, duen entre mans un nou projecte d’investigació: “Del Montgó a Manhattan”, un documental que tracta de recollir la memòria oral i visual de tots aquells emigrants valencians que tingueren que marxar entre el 1910 i 1920 a Nova York.

Per este motiu, des del Centre Ecomuseogràfic de Teulada s’ha fet una crida als fills, néts o bestnéts de teuladins que varen viatjar a Nova York.

Cartell anunciador del Centre Ecomuseogràfic de Teulada.
Cartell anunciador del Centre Ecomuseogràfic de Teulada.

Avui ens hem pogut assabentar que Info Televisió juntament amb Jaume Buigues, han pogut localitzar unes 70 persones, i és per això que el dimarts passat, dia 24 de setembre, varen venir al nostre poble a realitzar entrevistes i a recollir material gràfic.

Gràcies al seu Facebook hem pogut conèixer la història de Juan Reduán, un teuladí que se’n va anar a treballar a Nova York. Allí es va casar amb una dona de Murla, Josefa Giner. La seua filla, Josefa Reduán, nascuda a la mateixa ciutat el 1932, va facilitar a Info TV esta fotografia que vos mostrem ara en Història de Teulada. Els seu pares són els de la dreta. No obstant, en el documental segur ens amplien més informació.

Juan Reduán i Josefa Giner, els dos últims de la dreta.
Juan Reduán i Josefa Giner, els dos últims de la dreta.

Des d’aci volem animar-vos a participar d’este projecte tant enrequiridor que ens ajudarà a conèixer el passat i entendre millor el nostre present. Si sabeu d’algú o sou descendents d’emigrants, no dubteu en posar-se en contacte amb el Centre Ecomuseogràfic!

Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada

Vicent Andrés Estellés.
Vicent Andrés Estellés.

Aprofitant que este any se celebra l’any Estellés a tot arreu del País Valencià, des d’Història de Teulada volem fer un xicotet homenatge a este gran poeta valencià.

Vicent Andrés Estellés va visitar terres teuladines l’any 1974, i ho va fer convidat pels clavaris de sant Vicent Ferrer del 1975 (el que serien els actuals festers) el mes d’Agost, amb motiu de l’elecció de la Regina de festes. L’escriptor no coneixia Teulada, així ho fa constar en un article publicat a Las Provincias, que es reprodueix al llibre  de festes del 1975. Però este desconeixement no va ser inconvenient per a que el poeta li dedicara al municipi belles paraules com estes:

[…] Teulada, blanco de cal en las fachadas, verde en las persianas, ventrudo en los muy solemnes hierros de las ventanas, en los que no es difícil adivinar asechanzas, amagos de la piratería de otro tiempo. La tarde era clara, […] y por la brisa iba y volvía, nervioso y contento, un intenso olor a jazmín.

Estranya que l’escrit siga en castellà, però no oblidem que estem parlant de l’any 1974 i que es tracta d’un article publicat a un diari i reproduit en un llibre d’unes festes populars. Estellés era conscient de la situació lingüística del moment, i sabia perfectament que la gran majoria dels teuladins i teuladines no sabien escriure ni llegir en la seua llengua autòctona.

En l’article, Estellés aprofita per parlar del passat i present de Teulada. Critica l’estat lamentable d’uns riuraus que continuen en ús, i alaba la verdor del paisatge i el seu abancalament.

Subía hasta la loma donde está Teulada, se demoraba luego en las viñas y proseguía hasta Moraira y el “portet”, se extendía sobre la mar azul, sobre los pámpanos, sobre las hojas incitantes. Y ocurrió que se estaba bien.

Vistes de Teulada.
Vistes de Teulada.

Sobre el centre històric

Estellés considerava el centre històric d’un gran valor:

El juego de callecitas, de callecitas hondas, profundas, que se precipitan cuesta abajo, que reptan cuesta arriba, que de pronto se paran todas en seco y crean un silencio como de cisterna, es una de las pocas cosas literalmente encantadoras que llevo vistas en muchos años. Y en todas las fachadas, los hierros de las ventanas, ventrudos, a punto de parir, por lo menos fuera de cuentas.

Tauló ceràmic a l'antiga Casa de Consança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.
Tauló ceràmic a l’antiga Casa de Constança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.

El de Burjassot aprofita l’espai que se li proporciona per denunciar diverses barbaritats urbanístiques del centre històric, probablement els blocs de pisos construits en la Plaça de l’Església i la Plaça Espanya:

[…] a la vista estaban, diez o doce barbaridades que se llevaban cometidas en la edificación de fincas “modernas” en rinconadas, en plazoletas donde el tiempo parecía haberse dormido.

També ens conta que de la casa de Constança Ferrer (germana del predicador) ja no queda ni rastre. I comenta que el poble té l’esperança que al construir l’Ajuntament nou (no serà fins al 1992) l’edifici de l’Ajuntament vell passe a ser la Casa de Cultura o Museu. Esperançes que com bé sabeu varen ser truncades.

L'Ajuntament Vell.
L’Ajuntament Vell. Fotografia extreta del llibre de festes de l’any 1986.

Conten que Estellés va quedar impregnant de l’olor a jasmiler que feia el poble. Jasmilers que encara es mantenen com els de l’Avinguda Santa Caterina, número 40. I és que Estellés va quedar encantat amb la visita, com així ho va expressar de la millor manera possible: amb les seues paraules.

Nunca, nunca, nunca como en Teulada, a la noche, he visto, he olido, en oleadas sucesivas y turbadoras, a jazmín. Nunca he visto al jazmín enseñorearse de una noche y hacerla suya y pasear con ella como en Teulada. Daban ganas de tener una aventura. […] Uno volvía con recuerdos para toda la vida.

Bibliografia consultada:

  • ANDRÉS ESTELLÉS, V. “Viaje a Teulada” del Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1975. Ajuntament de Teulada. Abril del 1975.
  • Viva voce de Joan Ivars. President de la Comissió de Festes del 1975.