El món romà en Teulada (II): Les Vil·les i l’explotació del territori

Compartim una nova col·laboració al blog d’un article aparegut al llibre de festes del 2016.

Per Josep Antoni Ahuir, Arqueòleg.

Continuem amb el tema que vam tractar l’any passat, el poblament romà del terme de Teulada, enguany parlarem del món rural romà al nostre terme. El model d’ocupació romana, és prou conegut a la comarca de la Marina Alta, però per desgracia tenim pocs exemples documentats arqueològicament i molt menys museïtzats i amb accés als visitants.

En estos moments es té coneixement de vora 50 viles romanes, hereves d’una tradició de poblament que es remunta als últims moments del món ibèric, són poblacions que són romanitzades i assimilades al segle I aC i que perduren durant tot el període romà.

L’actual terme de Teulada degut a la seua ubicació geogràfica, lluny de les grans capitals provincials, Tarraco i Cartago-Nova, amb Dianium com a centre urbà més pròxim, és el pas del Territorium de Dianium cap al sud, per aquesta raó tenim un dens entramat de vil·les i assentaments rurals.

En aquestos moments, fa més de 2000 anys, el territori es vertebrava i s’explotava mitjançant una sèrie de vil·les o xicotetes explotacions agropecuàries. Desprès del magnífic treball de Joaquim Bolufer als anys 80, tenim catalogades una sèrie d’assentaments molt xicotets repartits per tot el terme. Tots presenten unes característiques molt semblants:

• Són explotacions agrícoles hereves de les antigues granges que hi havia al món tardo- ibèric (Ss. II – I ANE)
• Tenen unes dimensions mont reduïdes
• Se situen a la vora de camins o en la vessant de xicotets monticles.
• El conjunt de materials arqueològics que presenten són molt homogenis (Tegulae, Dolia, imbrex, ceràmica comuna, àmfores per guardar el vi i l`oli etc.)
• La cronologia que abracen és molt llarga,  va entre el segle I ANE i el segle V  NE.
• Segons les investigacions, les vil·les romanes més primerenques del nostre terme són dels anys 40 -50 ANE. i les més tardanes daten del segle VI NE. La majoria d’assentaments però, pertanyen a l’època de l’Alt Imperi (entre els segles I i III NE).

Així en superfície trobem abundants indicis de jaciments coneguts com són la Rambla, les Moraires, el Camí del Rei, el Rafalet, les Comes, la carretera del Portet, la casa de Joan Vila i Benimarco.

Figura 1. Dibuixos Materials romans jaciment de Moraires. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

A pesar del poc coneixement sobre el món romà, tenim un jaciment que podríem dir que es el més conegut de tots, es tracta de LA TORRETA:

La Torreta. (Foto Josep Ahuir. 2015)

Anem a centrar la nostra explicació en aquest jaciment, perquè es l’únic que s’ha pogut documentar amb una excavació arqueològica, duta a terme l’any 1992 per Jaume Buigues, Pascual Costa i Joaquim Bolufer. Es tracta d’un jaciment situat a 170 m.s.n.m i que ocupa uns 3000 m2, situat a prop de l’actual Avinguda de la Mediterrània de Teulada, en direcció sud-oest, en una zona abancalada ja des d’antic.

El Topònim la Torreta, ve donat per la casa senyorial del segle XIX situada al cap d´amunt del tossalet. Es tracta d’un complex rústic per a l’explotació agropecuària del territori, del qual coneixem sols els materials en superfície, sent documentats  un gran nombre de fragments de “dolia” (grans recipients ceràmics utilitzats com a Sitges per emmagatzemar el blat i altres productes agrícoles), també s’han documentat fragments de ceràmica comuna (olles, pitxers…), àmfores per al transport del vi i l’oli o taulells de diverses granaries, així com alguns fragments de Terra Sigil·lata Hispànica i Africana. Però malauradament ninguna estructura d’hàbitat.

Suposem que baix de la casa actual i als seus voltants podrien aparèixer aquestes restes que quedarien per a una futura excavació arqueològica. Les restes presenten una ampla cronologia entre el segle I i el V NE. L’element més interessant d’aquest jaciment ve donat per la necròpoli trobada a un centenar de metres d’on degué estar situat l’hàbitat. Van aparèixer diferents tombes, en concret 4 inhumacions molt semblants, a aquestes troballes sols es va poder excavar una tomba, l’any 1992.

Seguint la informació publicada per l`equip d’arqueòlegs citat anteriorment podem veure que:

“En aquesta intervenció van aparèixer  les restes d’una fossa excavada al sol natural (tap) amb el cadàver d’una dona jove (segons els excavadors) en posició de decúbit supí amb els braços pegats al cos i les mans sobre la pelvis. Presentava un fragment de tegulae com a “coixi”.  Als seus peus tenia el aixovar funerari, format per dues peces, un petit olp de ceràmica comuna i una escudella de vora engrossida, també classificada com a ceràmica comuna.”

La hipòtesi de l’equip excavador seria que la tomba tindria una cronologia del segle I –II, es dir, Alt Imperial.

Figura 2. Excavació enterrament romà de la Torreta, Imatge. Jaume Buigues i Vila. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995)

Figura 3. Dibuixos enterrament romà de la Torreta, dib. Pascual Costa. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

Figura 4. Dibuixos materials romans de la Torreta. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. (1995).

Figura 4 i 5. Dibuixos materials romans de la Torreta. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. (1995).

Conclusions

Com hem vist en els articles que han precedit a aquest, al terme municipal de Teulada, hi ha una sèrie d’assentaments de l’època prehistòrica i protohistòrica com la Cova de la Cendra , la Cova de les Rates, el Morro del Castellar, o d’art rupestre al del barranc del Bou o un interessant conjunt de vil·les i vies romanes, un importantíssim patrimoni que ens indica que les nostres terres han estat poblades al llarg d’un ample període de temps.

Ara, com a resum de tot el que s’ha dit en els apartats anteriors d’aquest escrit, volem remarcar que hem intentat aportar sobre el món  romà, que en el cas d’avui ens ocupa, amb la presència de vil·les rústiques en les que s’explotava el territori, on es plantava raïm, es feia vi i oli i on vivien i treballaven els teuladins i les teuladines d’abans.

I tot perquè aquest patrimoni és molt fràgil i com es pot comprovar és molt fàcil que poc a poc desaparega en els pròxims anys, és per això que es fa necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble i a les seues gents.

També volem fer una crida a totes aquelles persones que tinguen materials arqueològics a sa casa, ens deixen documentar-los, i així el coneixement de la història del nostre poble siga més gran, és una feina a fer entre tots.

Bibliografia

• AHUIR J. (2015). El món romà a Teulada: La Via Augusta i algunes troballes casuals. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• ARASA, F. i ROSSELLÓ, V.M. (1995), Les vies valencianes del territori valencià, València.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.

El món romà en Teulada (I)

Continuem amb una nova col·laboració al blog d’un article aparegut al llibre de festes del 2015.

Per Josep Antoni Ahuir, Arqueòleg 

En aquest xicotet article parlarem sobre el poblament romà del terme de Teulada i de la notícia sobre dues troballes arqueològiques importants per entendre la vida i el comerç al nostre poble fa quasi 2000 anys.

1. Introducció

El món romà es troba representat a Teulada per tretze jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, necròpolis, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a diverses explotacions agrícoles com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

En aquest article anem a veure com s’estructura el poblament a través de la Via Augusta i com al llarg dels anys s’han descobert algunes troballes tant terrestres com subaquàtiques que ens indiquen la importància del terme municipal de Teulada a l`època romana.

Figura 1. Jaciments romans al terme de Teulada.
Font: Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

A partir del segle III aC, comença el període de romanització a les nostres terres, que als segles següents esdevindrà en província romana fins al segle V dC, per aquesta raó, i com la presència humana ens ha deixat unes restes materials, hem pogut esbrinar el rastre d’aquelles gents que van viure, van patir, van treballar la terra i van gaudir del mateix terreny que avui en dia gaudim.

2. La via Augusta i la seua presencia al Terme de Teulada

La Via Augusta constituïx el primer gran eix vertebrador de la Península Ibèrica, amb un traçat des de Cadis fins als Pirineus, i continua cap a França amb el nom de Via Domícia, i per Itàlia com a Via Flamínia i Via Aurèlia fins a enllaçar amb Roma.

Des de fa més de 2000 anys ha sigut la via que ens comunicava per terra amb el que avui en dia coneixem com Europa, en aquells moments, una unitat política, coneguda com Imperi Romà.

Va ser l’emperador August l’impulsor de la unificació, rectificació i reparació dels primigenis camins ibers per a la creació d’una verdadera via de comunicació de gran abast, amb Roma com a pol central de difusió de cultura, comerç i poder.

És la calçada romana més llarga del territori peninsular amb un recorregut total aproximat de 1.500 km i és l’element romà de major importància dins del patrimoni viari, inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Figura 2. Pla de Recuperació de la Via Augusta. Font: Conselleria d’Infraestructures. 2011

A la nostra comarca, el traçat es coneixia com a Via Dianium, un traçat de la via que transcorria per 180 km des d’Albalat de la Ribera fins a Alacant, el qual coincideix amb el camí reial d`època medieval i moderna.

Al terme municipal de Teulada, tenim documentada la seua presència, segons pareix, a la partida de Benimarco, fossilitzat en el vell camí de Calp, per sota la cota de l`actual carretera CV-741. Es tracta d’un tram del camí de Calp, utilitzat des d’antic per anar des de Teulada cap al sud, i que, tot i trobar-se actualment en procés d’abandonament, encara uneix la CV-741 amb la CV-745.

Figura 3. Mapa del traçat de la Via Augusta, al seu pas per el Terme de Teulada (Conselleria d’Infrastructures. Generalitat Valenciana)

Figura 4. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).

Fig. 5. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).

 3. Teulada al territori romà de Dianium

El poblament romà a l’actual terme de Teulada és dispers, i hi trobem diverses explotacions agràries que s’estenen al llarg de totes les valls, en direcció cap a la mar.

Segons Joaquim Bolufer, en aquesta zona, trobem una gran quantitat d’assemptaments que exploten el territori. Per una banda tenim els assemptaments agrícoles, que es dedicaven a l’explotació agrària. Principalment es dedicaven a l’explotació de la vinya i de l’olivera, de les quals extreien vi i oli.

Un exemple del treball continuat d’aquestes terres i del comerç de vi i oli, seria els actuals bancals de raïm, oliveres, que malgrat tot han arribat fins als nostres dies.

Aquests assemptaments agrícoles són els denominats ara del següent mode: Tabaira, Moraires, Camí del Rei, Tossal de la Font Santa, Carretera del Portet, les Comes i la Rambla. Aquestes vil·les rurals estaven connectades per camins que discorrerien per les valls de nord a sud.

Les troballes ceràmiques o de les necròpolis en aquesta zona del terme han sigut objecte de diverses publicacions per part de Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia, al seu llibre sobre el patrimoni arqueòlogic a Teulada.

4. Les troballes casuals

Durant els treballs agrícoles és normal moure gran quantitat de terra, és en aquestos casos quan solen aparèixer, en els llocs on hi ha hagut hàbitat, gran quantitat de restes ceràmiques. En la zona en què ens manegem, la densitat d’hàbitat ha sigut molt important a l`època romana, així es molt normal que trobem àmfores en aquestos casos.

Als anys 60, li van regalar a Vicent Ramon Vallés Oller, a qui agraïm la seua amabilitat per deixar-nos veure la peça, una àmfora en un molt bon estat de conservació, apareguda en la partida de la Miquela, al terme municipal de Teulada.

Analitzada aquesta peça arqueològica deduïm que es tracta d’un àmfora grecoitàlica, utilitzada als segles III – I aC, estem parlant d’ una peça de més de 2.000 anys d’antiguitat.

La denominació d’àmfora grecoitàlica, s’aplica a algunes peces ceràmiques destinades a contindre vi i que van ser fabricades al sud d’Itàlia, a la zona coneguda com a Magna Grècia, a partir del segle III aC. Tipològicament, es caracteritzen per tindre una vora triangular, coll cilíndric i anses rectes. El cos es d’aspecte ovoïdal, més estret a la part inferior.

En el cas de la peça que ens ocupa, no s’ha conservat el pivot, cosa que ens indica que és aquesta una peça un poc més tardana, però molt interessant perquè ens permet conèixer restes materials de l`època romana republicana, un periode prou desconegut al nostre poble. D’aquesta cronologia, tindríem el poblat ibèric tardà de la Punta de Moraira, tractat en anterioritat en els nostres escrits en aquesta mateixa sèrie d’articles als llibres de festes a sant Vicent.

Per anar resumint, tenim un poblament romà a Teulada, des del segle III aC testimoniat tant en restes d’hàbitat (poblat ibèric), com en restes materials i que ens fan veure la importància del nostre territori a l’època Ibérica i romana republicana.

Figura 6. Imatge de l’àmfora grecoitàlica estudiada.

5. Troballes subaquàtiques

És habitual a les nostres costes trobar restes de vaixells afonats d’època romana, restes d’àncores o fragments d`àmfores, encara que al nostre poble no s’havia donat quasi mai el cas, hem descobert una d`aquestes troballes.

A la zona del Portet, vora la Punta de Moraira, el dia 18 d’agost de l’any 1970, es va produir l’ofegament d’un ciutadà francés, i com a conseqüència de les feines de cerca i rescat del cos, es trobà casualment un vaixell afonat (que es va batejar com a Punta de Moraira I) amb diversos materials, entre ells, una àmfora, classificada com Almagro 51 C.

La notícia de l’ofegament, el rescat i la troballa, va transcendir a la premsa, ja que Sebastià Pérez, aleshores alcalde de Teulada va visitar Enric Llobregat, Director del Museu Arqueològic d´Alacant, per tal de presentar-li l’àmfora trobada i que emetera un informe, el qual es reprodueix en la premsa de l’època i que hem volgut incloure en aquest article.

El material recuperat, una vegada estudiat, va retornar a l’ajuntament de Teulada i ha estat exposat en diferents dependències municipals, fins que, en el marc de la redacció d’aquest escrit, ha passat a estar exposada en el Centre Ecomuseogràfic per a gaudi de tot el veïnat, on es pot veure a l’àmfora i les noticies de la seua troballa. Aquesta peça arqueològica va ser un àmfora molt important durant el Baix Imperi, als segles III –V dC.

Les seues característiques són el cos en forma de fus o forma de pera, amb dues anses menudes i un pivot en la part inferior, l`àmfora que tenim a Teulada, està fragmentada, en la seua part inferior.

La seua producció està localitzada a la zona de Lusitània (Portugal) i a la zona de Cadis i Màlaga, així i tot no es la primera, a la zona de Dénia (l`antiga Dianium) va aparèixer a l’any 2011, un vaixell amb àmfores lusitanes.

La seua utilització era per al transport de salses de peix, el conegut, garum, de fet a la zona de València, es va trobar un exemplar amb un grafit que posava «flos muriae» el que ens dóna informació sobre el seu contingut, salses de peix.

Figura 7. Diari INFORMACION de 12 de setembre de 1970 (Facilitat per Jose Lájara)

Figura 8. Diari INFORMACION de 27 novembre de 1970 (facilitat per José Lajara)

5. Conclusions

Com hem vist en els articles que han precedit a aquest, al terme municipal de Teulada, hi ha una sèrie d’assentaments per a l’època prehistòrica i protohistòrica com la Cova de la Cendra , la Cova de les Rates, el Morro del Castellar, amb art rupestre al del barranc del Bou, un importantissim patrimoni que ens indica que les nostres terres han estat poblades al llarg d’un ample període de temps.

Ara, com a resum de tot el que s’ha dit en els apartats anteriors d’aquest escrit, volem remarcar que hem intentat aportar llum sobre restes arqueològiques de l’època romana, que en el cas d’avui ens ocupa, amb la presència de la Via Augusta, ací Via Dianium, i la troballa casual de dos importants peces ceràmiques per entendre la vida i el comerç a l’antiguitat del nostre poble.

I tot perquè aquest patrimoni és molt fràgil i com es pot comprovar és molt fàcil que poc a poc desaparega en els pròxims anys, és per això que es fa necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble i a les seues gents.

També volem fer una crida a que totes aquelles persones que tinguen materials arqueològics a casa, ens deixen documentar-los i així el coneixement de la història del nostre poble siga més gran, es una feina a fer entre tots.

Per acabar recordar que l’àmfora trobada davant la Punta de Moraira, la poden veure exposada al Centre Ecomuseogràfic de Teulada, av. de Santa Caterina, 30, en horari d’obertura al públic.

6. Bibliografia

• AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (2014). El món ibèric a Teulada (II): La cova de la Cendra i la Cova de les Rates: dos coves refugi / santuari a l’època ibèrica. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al SIP.
• ARASA, F. Y ROSSELLÓ, V.M. (1995), Les vies valencianes del territori valencià, València.
• AZUAR,  RAFAEL (Coord): (2013). Guia del patrimonio arqueológico subacuático de Alicante. MARQ. Diputació d’ Alacant.
• BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
• ENGUIX, R.; ARANEGUI, C. (1977) Taller de ánforas romanas de Oliva (Valencia). Trabajos varios del SIP, 54.

La Cova de les Cendres i la Cova de les Rates

Encetem una nova col·laboració al blog, un article aparegut al llibre de festes del 2014.

Per Josep Antoni Ahuir, arqueòleg.

Introducció

La cultura ibèrica es troba representada a Teulada per onze  jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a poblats com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

Fig 1. Jaciments ibèrics al Terme de Teulada. Bolufer Marques. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. 1995)

Fa uns anys varem escriure un article per a aquest mateix llibre de festes parlant del Món ibèric a Teulada, incidint en dos jaciments, El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. En aquesta ocasió volem continuar aquest capítol de la història del nostre poble amb dos jaciments més, com són la coneguda com Cova de la Cendra[i] o Cendres i la Cova de les Rates.

La nostra intenció amb aquest xicotet article és, posar un poc de llum sobre aquesta cultura dins la història del nostre poble, traent a la llum uns materials que actualment estan en parador desconegut i que creiem que són importants per a conéixer les pràctiques religioses de les poblacions ibèriques que hi havia al nostre poble.

El món ibèric a la nostra comarca als segles VI – I a.n.e. [ii]

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la Península Ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: així tenim a les actuals zones de Catalunya als lacetans, laietans, cossetans, ilergets, a la zona de la manxa als oretans, a la zona d’Andalusia als bastetans i turdetans, i al País Valencià als ilercavons, edetans, i a les nostres terres  els contestans.

Així vegem que a la nostra comarca tenim a partir de finals del segle VII a.n.e., dins de  la mateixa dinàmica evolutiva de les poblacions del Bronze valencià (1600 a.n.e – s. VI a.n.e) i les influències i els contactes comercials amb els fenicis d’Eivissa i, en menor mesura amb els grecs,  donarà pas a la Cultura Ibèrica, la primera civilització autòctona d’aquestes terres, que apareix ja plenament formada i definida en el segle VI a.n.e.

Al denominat Ibèric Antic, segles VI – V a.n.e, tenim alguns jaciments importants que es distribueixen per quasi tota la comarca. Els poblats tenen unes dimensions bastant uniformes que no van més enllà dels 4.500 m2, amb unes fortificacions ben paleses i aprofitant les depressions immediates com àrea d’explotació agrícola. Alguns d’aquests jaciments són el Castellet de Garga (la Vall de Laguar), l’Alt de BenimaquiaDénia) i el Morro de Castellar (Teulada).

Seguint aquesta evolució arribem a l’ibèric ple, on la cronologia va des de la segona meitat del segle V fins a finals del segle III a. de C. A més dels poblats de la fase anterior que en la seua majoria perduraran, apareixen nous assentaments, produint-se una jerarquització del territori. Així i tot, no hi ha cap jaciment en tota la comarca que es puga considerar com una ciutat i que funcionara com centre rector de tot el territori. D´aquesta època tenim el Coll de Pous a Dénia o el Marge Llarg a Xaló.

A partir de la 2º Guerra Púnica, (218 -206 a.n.e), canvia el model de poblament, amb l’ arribada dels romans, comença el període de la romanització a les nostres terres. Aquesta etapa, abasta els segles II-I a. n.e.

Hi haurà una nova estructuració del poblament: la continuació de l’hàbitat en alguns poblats de la fase anterior i la construcció de nous assentaments que es caracteritzen per ser de reduïdes dimensions, situar-se en el pla o en menudes elevacions, directament relacionats amb l’explotació agrícola. D’aquest període també és el poblat de la Penya de l’Àguila (Dénia) o el jaciment situat a la Punta de Moraira, ambdós relacionats amb l’episodi sertorià (73 a.n.e).

Els jaciments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates: Dos Coves utilitzades com a refugi/santuari a l’època ibèrica

Fig 2.Localització de la Cova de les Cendres (Font. Google Maps)

El jaciment de la Cova de les Cendres, considerat com un dels jaciments arqueològics més importants de la façana mediterrània, es troba ubicat en una cavitat oberta en la Punta de Moraira.

La cova, localitzada a la vessant  dels penya-segats marins que formen la Punta de Moraira i situada a 60 m sobre el nivell de la mar. Consta de dues parts diferenciades, una exterior, amb la boca ampla i de cara a la mar i una altra d’interior d’uns 600 m2 de superfície.

La cova va ser descoberta com a jaciment arqueològic a principis del segle XX, i el 1913 va ser visitada entre altres investigadors per H. Breuil, qui es va adonar que  als forats oberts pels camperols, hi havia cendres i alguns materials neolítics (entre ells una ceràmica cardial), donant així les primeres notícies sobre la seua existència com a jaciment arqueològic.

El posterior estudi d´aquestes peces i les troballes casuals, van fer que als anys 70, començaren dues campanyes d’excavació, als anys 1974-1975 per part del Museu Arqueològic d’Alacant i sota la direcció d’Enric Llobregat. En aquesta campanya ja es van trobar alguns materials de cronologia paleolítica, fet que ampliava tant la seqüència cronològica de la cova.

En 1981 es va realitzar una excavació  que va donar com a resultat una estratigrafia que anava des de l’Edat del Bronze a nivells del Paleolític superior. A partir d’aquests moments les excavacions es van realitzar. Joan Bernabeu de la Universitat de València va excavar el denominat sector A, mentre que el sector B, amb nivells paleolítics, el va començar a excavar  Valentín Villaverde de la mateixa universitat.

En l’ actualitat se segueix excavant amb uns resultats que posen a aquesta cova entre les més importants de la façana mediterrània peninsular, amb una cronologia aproximada de 15.000 anys a.n.e. (Paleolític Superior).

Per a l’ època ibèrica i segons les investigacions d’ Enric Llobregat i Milagros Gil Mascarell, coneixem una sèrie de materials actualment en parador desconegut. La Cova de les Cendres es va utilitzar com a santuari o lloc de culte a la vista dels materials que segons aquests autors ens diuen així pues:

Ens diu Milagros Gil Mascarell en el seu article de 1975 “Sobre las Cuevas ibericas del País Valenciano”, que “en un reecinto d prospección realizada por el grupo de la OJE de Alicante fueron hallados, ademas de materiales pertenecientes al Neolitico, Eneolitico y Bronce, cerámicas ibericas que se conservan en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante. Hay platos de borde vuelto; una boca de Oinochoe; un plató iberico completo, imitación de una forma atica (Lamboglia 21), una tapadera decorada con el estilo Elche Archena, un vaso caliciforme, ceràmica campaniense B y ceràmica ibérica lisa”.

Fig 3. Materials ibèrics de la Cova de les Cendres

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle IV – II a.n.e, qüestió que el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que ès suposa que podria ser un lloc habitual de la població d´aquest jaciment, ja siga en una funció ritual, com a cova santuari o en la seua utilitat com a refugi.

L´Altre jaciment que volem estudiar seria la Cova de les Rates, és una xicoteta cavitat que se situa en el vessant de la Punta de Moraira, cap al Portet. Actualment l’accés a la cova és pel mar; i en moltes parts de l’any la boca està submergida. D´aquest jaciment es coneixen restes de l’Edat del Bronze, restes materials de les colonitzacions fenícies (s. VII a.n.e) i restes ibèriques.

Fig 4. Localització de la Cova de les Rates, Moraira (Font.Google Maps)

Per a la Cova de les Rates, la Dra. Milagros Gil Mascarell ens diu: “Esta cueva fue prospectada por el mismo grupo que la anterior y ambas se encuentran cerca del poblado iberico de Moraira. Ha proporcionado, además de materiales de la Edad del Bronce, fragmentos cerámicos ibericos, entre los que destacant: Tres Fragmentos de kalathos decorados con bandas horizontales y zigzag, fragmentos de ceràmica comun, caliciformes, anforas, dos vasos de campaniense B”.

També tenim noticia de materials de cronologia fenícia que ens parlarien de la seua importància com a lloc de comerç.

Fig 5. Materials ibèrics de la Cova de les Rates.

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle VI – II a.n.e, qüestió que també el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que podem suposar que és un lloc important tant per la seua ubicació a vora de la mar (tema comerç) com per la seua possible funció com a cova Santuari o Refugi del veí poblat ibèric de la Punta.

Conclusions

Resumint tot el que s’ha dit en els apartats anteriors tenim que els assentaments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates estarien poblades al llarg d’un ample període de temps. L’hem dividit en tres fases diferenciades. Una primera fase antiga començaria en el Paleolític. i vindria testimoniada per les restes d’indústria òssia magdaleniana; una segona fase que seguiria amb el Neolític i ja un tercer moment en el qual tindríem poblament fins a l’ època ibèrica, relacionant-les amb el jaciment de la Punta de Moraira.

Els materials que aquí presentem, actualment en parador desconegut (Encara que la Dra. Milagros Gil, ens diu que en 1975, “estaban en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante” ) ens donen una imatge del que podrien ser dos coves refugi o santuari a la nostra protohistòria. El tema de si son coves refugi i coves santuari necessitaria un estudi més en profunditat, el qual quedaria dins de la nostra tesi doctoral sobre el Món ibèric a la Marina Alta, actualment en realització.

A Teulada tenim un dels jaciments prehistòrics més importants de tota la mediterrània, la Cova de la Cendra o Cendres,  tenim una sèrie de poblats ibèrics molt relacionats amb el comerç fenici i grec, tenim Vil·les romanes, tenim un magnífic conjunt medieval, amb la Teulada gòtica i una sèrie de torres defensives d’època Moderna. Ès necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble.

Bibliografia

• AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al Sip.
• BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
• COSTA, P. (1992): Aportació a l’estudi de la distribució espacial del poblament ibéric a La Marina Alta. III Congrés d’Estudis de La Marina Alta, 1990, Alacant, 119-127.
• COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.
• GIL – MASCARELL, M (1975): Sobre Cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y Problemas. Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia nº 11, pag. 281-332. Valencia.
• GONZÁLEZ ALCALDE JULIO. (2002-2003). Estudio historiográfico, catálogo e interpretación de las cuevas-refugio y cuevas-santuario de época ibérica en Alicante. Recerques del museu d’Alcoi, 11/12 . Pag. 57-84
• GRAU. I (2004) : La construcción del Paisaje ibérico: Aproximación SIG al territorio ibérico de la Marina Alta, Saguntum 36
• LLOBREGAT CONESA EA.(1972) Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante., Pag. 172.
• SALA, F. (2012): “El litoral de la Contestania ibérica ante la conquista romana: una cuestión de confines en el sureste de Hispania”. En Confines: el extremo del mundo durante la antigüedad / Fernando Prados, Iván García y Gwladys Bernard (eds.), Reunión Internacional Universidad de Alicante – Casa de Velázquez, 14-16 de enero de 2010, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012., pp. 213-226.

[i] Cova de la Cendra o Cova de les Cendres, son dos denominacions que s´apliquen al mateix jaciment prehistòric de Teulada- Moraira.

[ii] Aquest tema es va tractar en una ponència del mateix autor en les I Jornades culturals de Teulada, organitzades pel col·lectiu cultural Sortits de Res en Abril de 2010.