Farà unes setmanes durant una visita a Xàbia, un veí comparava una herba silvestre que havia eixit en la torre defensiva de l’antiga Muralla, amb la figuera del campanar de Teulada. És clar que la figuera ha sigut i serà sempre un referent comarcal i un element distintiu del nostre poble. Durant molts anys la figuera es tallava i s’arrancava, però amb el pas del temps sempre tornava a brotar. La figuera era la protagonista, era motiu de discussió en el poble, i inclòs protagonitzava escrits com l’aparegut en la secció d’Alacant de l’ABC:
Yendo hacía Valencia, pasada Benissa, aparece a la vista, a la derecha, un poblado del que, como en todos, emerge un campanario. Este campanario, desde lejos, resulta un poco distinto de los demás, pues se ve salir del mismo, como si de una gigantesca maceta se tratara, unas extrañas ramas arbóreas que, si vamos a verlas de cerca, al pie de la misma torre, resultan ser grandes y con frondosidad.
(“La extraña figuera” de Agatángelo Soler. 26-9-1990)
Es coneix que la figuera va apareixer als pocs anys de la construcció del campanar (s’inicia el 1895 i s’acaba en la primera dècada del segle XX). Les teories de la seua aparació queden recollides en l’article abans anomenat.
- Uns diuen que va eixir de les llavors d’una figuera que va dur amb el bec, un pardal.
- Altres que va arribar amb un mal vent que va arrastrar pols amb excrements d’algun animal.
La seua aparició entre carreus és curiosa; és tot un fet insòlit ja que la figuera sempre s’ha dit que necessita bona terra per a cultivar-se. El Ficus Carica va ser exterminat aproximadament al 2005, amb la restauració de la torre Campanar de l’Església.
Malgrat el seu extermini definitu, la figuera ha quedat en la memòria col·lectiva dels teuladins i teuladines, així com en el record de la gent de la comarca, i és per això que hem decidit fer un recull d’imatges per a recordar esta “estranya figuera”. Ací vos les deixem.
Història de Teulada 