Acompanyem a Joaquim Bolufer a fotografiar les pintures rupestres (del bronze o calcolític) i a fixar les coordenades GPS on es troben. Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia i autor del llibre “El patrimoni arqueològic de Teulada” va descobrir aquestes pintures a principi dels anys noranta.
Després de molt de buscar i trepar trobem el que Ximo al seu llibre anomena la “coveta oest”. Entre algunes restes de pintures roges en forma de ratlles destaquen unes “digitacions”, és a dir, marques fetes amb els dits, acompanyats d’uns gravats. Les digitacions recorden a la quatribarrada i a més, sobre ells hi ha un gravat que recorda una estrella.

A mig metre de les pintures trobem que la roca està polida i que hi ha nombroses marques gravades, en concret són ratlles, la majoria d’elles paral·leles, Ximo comenta que interpretar el seu significat és difícil, però que s’han trobat ratlles paregudes en altres llocs i alguns autors parlen de formes fàliques.

A cent metres de la coveta oest, trobem en meitat del penya-segat la balma del Barranc del Bou. Ximo explica que la paraula balma significa coveta no profunda o abric. En aquesta balma destaquen dos conjunts de pintures. En el primer conjunt de pintures trobem restes de pintures o signes, i amb una mica d’imaginació trobem fins i tot una figura amb forma humana.

En el segon conjunt trobem tres estranyes figures “pectiniformes”. Ximo diu que la interpretació de les pintures continua sent difícil. Recorden una mica a les pintures rupestres del barranc del mig dia del Montgó, encara que el color és diferent, aquelles són negres i aquestes són roges. Les pintures podrien representar quadrúpedes o meduses.


Aquestes pintures rupestres es troben en el penya-segat que hi ha entre el Castellar i el barranc del Bou. En un un radi de menys de tres-cents metres de les pintures trobem: a la part alta del Castellar restes de ceràmiques i de muralles d’un poblat proto-ibèric de l’edad del ferro; al mateix cingle trobem la cova del fardatxo amb restes de l’edat del bronze; a més, a la vesant est i sud-est del morro del Castellar trobem restes d’un poblat de l’edat del bronze. Ximo Bolufer explica que aquest lloc és un punt estratègic perquè controla el pas natural de la garganta on a més hi ha un rierol amb aigua. Un altre motiu, pel qual ací trobem aquests jaciments, és la proximitat de terres fèrtils, en concret del pla de Feliu, lloc d’interés agrícola; un altre motiu seria l’existència de boscos (avui desapareguts) i que permetrien trobar recursos com fusta i caça.

Pel tipus de pintura d’estil esquemàtic i per la proximitat als jaciments del bronze, Ximo data com a possible data de realització de les pintures el III o el II mil·lenni abans de la nostra era; així doncs és probable que siguen coetanis del poblat del bronze i de les restes de la cova del Fardatxo. En cas de ser coetanis tots aquests restes, podríem dir que tenim a Teulada un dels conjunts de l’edat del bronze més importants del País Valencià.


A la part est del Morro del Castellar i a 150 metres de les pintures trobem un monolit de grans dimensions amb quatre pedres grans en línia. Aquest monolit no sabem si és un menhir, un altar o una fita d’època moderna (a mig quilòmetre hi ha fites que marquen terme municipal, però aquesta no està en el límit del terme ni té la mateixa tipologia), també podria ser una roca posada així per la natura.


Bibliografia:
- Joaquim Bolufer Marqués. “El patrimoni arqueològic de Teulada”. Editen l’Ajuntament de Teulada i l’Associació Cultural “Amics de Teulada”. Any 1995.