Les pintures rupestres de la balma del Barranc del Bou

Història de Teulada està de celebració, i és que es compleix un any de l’obertura del blog. Primer que tot volem donar-vos les gràcies a tots aquells que ens haveu seguit i ens seguiu. El balanç d’este any és molt positiu, amb quasi 2.400 visitants i 14 seguidors. Des d’ací volem animar-vos a participar amb els vostres comentaris i convidar-vos a col·laborar amb nosaltres. Per este motiu, vos deixem amb una de les primeres col·laboracions que tenim al blog. Un interessant article sobre les pintures rupestres del nostre poble, en el que podreu veure fotografies inèdites del lloc. Tot un privilegi poder publicar-les a través d’este blog!
Per Ferran Polo Guardiola

Acompanyem a Joaquim Bolufer a fotografiar les pintures rupestres (del bronze o calcolític) i a fixar les coordenades GPS on es troben. Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia i autor del llibre El patrimoni arqueològic de Teulada va descobrir aquestes pintures a principi dels anys noranta.

Després de molt de buscar i trepar trobem el que Ximo al seu llibre anomena la “coveta oest”. Entre algunes restes de pintures roges en forma de ratlles destaquen unes “digitacions”, és a dir, marques fetes amb els dits, acompanyats d’uns gravats. Les digitacions recorden a la quatribarrada i a més, sobre ells hi ha un gravat que recorda una estrella.

Conjunt de la coveta oest amb digitacions i gravats.
Conjunt de la coveta oest amb digitacions i gravats.

A mig metre de les pintures trobem que la roca està polida i que hi ha nombroses marques gravades, en concret són ratlles, la majoria d’elles paral·leles, Ximo comenta que interpretar el seu significat és difícil, però que s’han trobat ratlles paregudes en altres llocs i alguns autors parlen de formes fàliques.

Pedra polida amb ratlles gravades.
Pedra polida amb ratlles gravades.

A cent metres de la coveta oest, trobem en meitat del penya-segat la balma del Barranc del Bou. Ximo explica que la paraula balma significa coveta no profunda o abric. En aquesta balma destaquen dos conjunts de pintures. En el primer conjunt de pintures trobem restes de pintures o signes, i amb una mica d’imaginació trobem fins i tot una figura amb forma humana.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Pintura antropomòrfica del conjunt 1 de la Balma del barranc del Bou.

En el segon conjunt trobem tres estranyes figures “pectiniformes”. Ximo diu que la interpretació de les pintures continua sent difícil. Recorden una mica a les pintures rupestres del barranc del mig dia del Montgó, encara que el color és diferent, aquelles són negres i aquestes són roges. Les pintures podrien representar quadrúpedes o meduses.

Pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”.
Pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”.
Una altra pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”.
Una altra pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”. Han passat milers d’anys i això fa que la seua conservació no siga perfecta i falten trossos.

Aquestes pintures rupestres es troben en el penya-segat que hi ha entre el Castellar i el barranc del Bou. En un un radi de menys de tres-cents metres de les pintures trobem: a la part alta del Castellar restes de ceràmiques i de muralles d’un poblat proto-ibèric de l’edad del ferro; al mateix cingle trobem la cova del fardatxo amb restes de l’edat del bronze; a més, a la vesant est i sud-est del morro del Castellar trobem restes d’un poblat de l’edat del bronze. Ximo Bolufer explica que aquest lloc és un punt estratègic perquè controla el pas natural de la garganta on a més hi ha un rierol amb aigua. Un altre motiu, pel qual ací trobem aquests jaciments, és la proximitat de terres fèrtils, en concret del pla de Feliu, lloc d’interés agrícola; un altre motiu seria l’existència de boscos (avui desapareguts) i que permetrien trobar recursos com fusta i caça.

El Morro del Castellar des de la vessant on està el poblat de l’edat del bronze, el penya-segat amb la cova del Fardatxo i la Balma de les pintures rupestres.
El Morro del Castellar des de la vessant on està el poblat de l’edat del bronze, el penya-segat amb la cova del Fardatxo i la Balma de les pintures rupestres. En la part superior es troba el poblat proto-ibèric del Castellar.

Pel tipus de pintura d’estil esquemàtic i per la proximitat als jaciments del bronze, Ximo data com a possible data de realització de les pintures el III o el II mil·lenni abans de la nostra era; així doncs és probable que siguen coetanis del poblat del bronze i de les restes de la cova del Fardatxo. En cas de ser coetanis tots aquests restes, podríem dir que tenim a Teulada un dels conjunts de l’edat del bronze més importants del País Valencià.

Fragments de ceràmica de l’edat del bronze.
Fragments de ceràmica de l’edat del bronze, podem identificar-les pels granets blancs de quars que feien la funció de desgreixants
Restes de mur del poblat de l’edat del bronze.
Restes de mur del poblat de l’edat del bronze.

A la part est del Morro del Castellar i a 150 metres de les pintures trobem un monolit de grans dimensions amb quatre pedres grans en línia. Aquest monolit no sabem si és un menhir, un altar o una fita d’època moderna (a mig quilòmetre hi ha fites que marquen terme municipal, però aquesta no està en el límit del terme ni té la mateixa tipologia), també podria ser una roca posada així per la natura.

Possible monolit al Morro del Castellar.
Possible monolit al Morro del Castellar.
Vistes de la vesant est del Morro del Castellar. Al fons Teulada.
Vistes de la vesant est del Morro del Castellar. Al fons Teulada.

Bibliografia:

  • Joaquim Bolufer Marqués. “El patrimoni arqueològic de Teulada”. Editen l’Ajuntament de Teulada i l’Associació Cultural “Amics de Teulada”. Any 1995.

 

 

Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada (II)

Farà quasi dos mesos publicarem una entrada contant la visita d’Estellés en Agost del 1974 amb motiu de l’elecció de la Regina de Festes. Doncs bé, el president dels clavaris d’aquell any, Joan Ivars, ens ha facilitat dues instàntanies on podem veure al poeta fent de mantenidor.

Estellés en l'elecció de la regina exercint de mantenidor.
Estellés en l’elecció de la regina exercint de mantenidor.

Imaginem que les fotos es varen realitzar al Cinema Cervera (Avd. Santa Caterina, 13), ja que en aquell moment les eleccions i les presentacions de les regines de festes se celebraven en eixe recinte. Unes fotos ben curioses! Què vos pareixen?

Estellés en l'elecció de la Regina de Festes.
Estellés en l’elecció de la Regina de Festes.