Farà quasi dos mesos publicarem una entrada contant la visita d’Estellés en Agost del 1974 amb motiu de l’elecció de la Regina de Festes. Doncs bé, el president dels clavaris d’aquell any, Joan Ivars, ens ha facilitat dues instàntanies on podem veure al poeta fent de mantenidor.
Estellés en l’elecció de la regina exercint de mantenidor.
Imaginem que les fotos es varen realitzar al Cinema Cervera (Avd. Santa Caterina, 13), ja que en aquell moment les eleccions i les presentacions de les regines de festes se celebraven en eixe recinte. Unes fotos ben curioses! Què vos pareixen?
Farà uns dies Joan Ivars comentava l’entrada anterior d’Història de Teulada (Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada) i ens contava la seua experiència amb el poeta de Burjassot l’agost del 1974.
Gràcies a la seua aportació vam poder assabentar-nos que l’aventura d’Estellés amb Teulada no només havia acabat amb l’article publicat a Las Províncias. I és que el poeta va dedicar tres poemes al nostre poble.
Gesmil o “Jasmiler” arremullat. Fotografía del teuladí Santi Vallés.
Tots tres recollits en l’Obra Completa que va editar l’Editorial Tres i Quatre. Els poemes apareixen en un recull titulat “Burjassot, Teulada”, i els podem trobar en el 5é volum anomenat “Cant Temporal”. Encara que també els podreu trobar reproduits per Joan Llobell en el Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer del 1994. Ací vos deixem amb els poemes:
I.
Com descantats o recolzats
a la meua infantesa, com
així deixats, com oblidats,
oberts al vent, riu-rau,
hores de vinyes i moreres,
hores, finestres ventrudes,
vesprades que donen a la mar,
geranis, la tarda ol a
gesmil, la nit ol a gestimil
oh ventura, guitarra d’enlloc!
II.
Les bigues poderoses, les
bigues de l’antic testament,
la dona treu uns dolços, una
copeta de mistela, uns
platerets, el sostre és alt;
comoditat i pulcritud,
netedat de novençana, mobles
de novençana, mantellina.
Ol a intimitat, ol a dies, ol
a pulcritud. Ol a nou, a llit,
sexe novell, coses no gastades,
la novençana es posava vermella.
III.
Estic escrivint en carn
viva. Plore una existència,
ai, plore uns anys, plore una
oculta dolcesa que he perdut,
me l’han agafada de les mans.
Qui ha estat el culpable, qui?
Estic plorant en carn viva
damunt un cos adolescent.
Veig els barracons de la fira,
els cavallets de cartó donen voltes.
(Vicent Andrés Estellés)
Bibliografia consultada:
ANDRÉS ESTELLÉS, V. (1972-1990), “Burjassot, Teulada“. En: Cant Temporal, 10 vol., València. Tres i Quatre.
LLOBELL, J. (1994), “Tres Poemes“. En: Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1994. Teulada. Ajuntament de Teulada.
Aprofitant que este any se celebra l’any Estellés a tot arreu del País Valencià, des d’Història de Teulada volem fer un xicotet homenatge a este gran poeta valencià.
Vicent Andrés Estellés va visitar terres teuladines l’any 1974, i ho va fer convidat pels clavaris de sant Vicent Ferrer del 1975 (el que serien els actuals festers) el mes d’Agost, amb motiu de l’elecció de la Regina de festes. L’escriptor no coneixia Teulada, així ho fa constar en un article publicat a Las Provincias, que es reprodueix al llibre de festes del 1975. Però este desconeixement no va ser inconvenient per a que el poeta li dedicara al municipi belles paraules com estes:
[…] Teulada, blanco de cal en las fachadas, verde en las persianas, ventrudo en los muy solemnes hierros de las ventanas, en los que no es difícil adivinar asechanzas, amagos de la piratería de otro tiempo. La tarde era clara, […] y por la brisa iba y volvía, nervioso y contento, un intenso olor a jazmín.
Estranya que l’escrit siga en castellà, però no oblidem que estem parlant de l’any 1974 i que es tracta d’un article publicat a un diari i reproduit en un llibre d’unes festes populars. Estellés era conscient de la situació lingüística del moment, i sabia perfectament que la gran majoria dels teuladins i teuladines no sabien escriure ni llegir en la seua llengua autòctona.
En l’article, Estellés aprofita per parlar del passat i present de Teulada. Critica l’estat lamentable d’uns riuraus que continuen en ús, i alaba la verdor del paisatge i el seu abancalament.
Subía hasta la loma donde está Teulada, se demoraba luego en las viñas y proseguía hasta Moraira y el “portet”, se extendía sobre la mar azul, sobre los pámpanos, sobre las hojas incitantes. Y ocurrió que se estaba bien.
Vistes de Teulada.
Sobre el centre històric
Estellés considerava el centre històric d’un gran valor:
El juego de callecitas, de callecitas hondas, profundas, que se precipitan cuesta abajo, que reptan cuesta arriba, que de pronto se paran todas en seco y crean un silencio como de cisterna, es una de las pocas cosas literalmente encantadoras que llevo vistas en muchos años. Y en todas las fachadas, los hierros de las ventanas, ventrudos, a punto de parir, por lo menos fuera de cuentas.
Tauló ceràmic a l’antiga Casa de Constança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.
El de Burjassot aprofita l’espai que se li proporciona per denunciar diverses barbaritats urbanístiques del centre històric, probablement els blocs de pisos construits en la Plaça de l’Església i la Plaça Espanya:
[…] a la vista estaban, diez o doce barbaridades que se llevaban cometidas en la edificación de fincas “modernas” en rinconadas, en plazoletas donde el tiempo parecía haberse dormido.
També ens conta que de la casa de Constança Ferrer (germana del predicador) ja no queda ni rastre. I comenta que el poble té l’esperança que al construir l’Ajuntament nou (no serà fins al 1992) l’edifici de l’Ajuntament vell passe a ser la Casa de Cultura o Museu. Esperançes que com bé sabeu varen ser truncades.
L’Ajuntament Vell. Fotografia extreta del llibre de festes de l’any 1986.
Conten que Estellés va quedar impregnant de l’olor a jasmiler que feia el poble. Jasmilers que encara es mantenen com els de l’Avinguda Santa Caterina, número 40. I és que Estellés va quedar encantat amb la visita, com així ho va expressar de la millor manera possible: amb les seues paraules.
Nunca, nunca, nunca como en Teulada, a la noche, he visto, he olido, en oleadas sucesivas y turbadoras, a jazmín. Nunca he visto al jazmín enseñorearse de una noche y hacerla suya y pasear con ella como en Teulada. Daban ganas de tener una aventura. […] Uno volvía con recuerdos para toda la vida.
Bibliografia consultada:
ANDRÉS ESTELLÉS, V. “Viaje a Teulada” del Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1975. Ajuntament de Teulada. Abril del 1975.
Viva voce de Joan Ivars. President de la Comissió de Festes del 1975.
Història de Teulada 