La Ruta de l’Aigua de Teulada

Els assemptaments urbans històricament han estat sempre ubicats prop de fonts, tant per proveïr-se d’aigua com per a regar terres, donar de beure animals o llavar la roba. Sempre s’ha prioritzat l’aigua per a consum humà seguit de l’ús ramader i l’agricola.

En el cas del nucli de Teulada, té per al seu proveïment d’aigua dues fonts La Font de la Vila (des del 1975 soterrada per l’accès a la població) i la Font de l’Horta, així com dos pous, el de dalt i el pou de sant Vicent (ja desapareguts ambdós).

1. Almàssera de Vicent Vila (desapareguda)

Ubicada en la zona coneguda com el Pantano, es coneix així perquè en temps de molta pluja quedava tot negat. Al costat de l’almàssera hi havia una caiguda d’aigua que anava a parar a l’abeurador. Dalt de l’almàssera hi havia hortets amb aigüeres. Sembla ser que l’excedent de l’aigua anava al trompellot i movia l’almàssera amb energia hidràulica.

2. La Font de la Vila (desapareguda)

Tot i que hi ha altre fonts al terme de Teulada, quan els habitants del poble parlaven de la font estaven referint-se a la que hi havia a l’entrada del poble, amb aigües procedents de les partides de Benimarco, Font de l’Horta i els Cortons. En la confluència  d’aquestes dues últimes partides, a un lloc esfondrat, vora el barranc de la Font de l’Horta i no lluny de l’Alberca, s’habilità al segle XVIII aquesta font, que seria la que abastiria als veïns del nucli de Teulada, especialment per a tots aquells que no tenien cisterna a les seues cases. (Ivars, J., 2006)

Segons les Memòries Sanitàries del Doctor Pitarch del 1924, la denominada Font de la Vila, estava situada a uns cent metres de la població, tenia 3 canons que proporcionaven 75 litres per minut, i també tenia una pila destinada com a bevedor d’animals. L’aigua d’esta font procedeix d’una font que naix a uns cent metres de la mateixa i arriba canalitzada per un conducte de pedra. El Doctor conta que l’aigua tenia bon gust, incolora i que formava pocs grums amb el sabó.

3. El Safareig de Baix o Llavador Nou (desaparegut)

Era de planta rectangular de bones dimensions, ja que podia albergar entre vint i vint-i-cinc dones per costat, estava construït en parets d’obra rematades per carreus de pedra viva col·locades de manera inclinada. Es proveïa dels excedents dels tres brolladors de la Font de la Vila que també abastien un abeurador per als animals.

4. Pou de Benarrisc 1

Aquest es creu que és més antic. Disposa també d’un abeurador per als animals. Tenia una particularitat, tenia una capella amb una reixa, hi havia un poal i una corda, i es poava per mig de la reixa.

5. Pou de Benarrisc 2

6. Pou de Virginia o Motor de Virginia (Desaparegut)

Una sènia que estava ubicada al costat d’un ametler. Era la primera sènia que hi havia des de Teulada a Benimarco, vora el barranc de la Font de l’Horta, seguida per la sènia del Maco o Cabila.

7. Sènia del Ti Cabila

En la Sènia hi havia un cirerer on molts menuts aprofitaven per anar i furtar-ne, conta una anècdota Alejandro Llobell que va pujar a una branca del cirerer i va caure assegut a la vora del pou. Tot un esglai.

8. Sèquia Font de l’Horta (desapareguda)

Esta sèquia naixia al Barranc de la Font de l’Horta. Al llarg del camí a la Font de l’Horta, podem apreciar una sèrie d’oms i esbarzers, baix d’ells es trobava la sèquia que s’alimentava del barranc i que després donava aigua al Llavador de Dalt. Alguns recorden haver vist anguiles dins la sèquia, senyal de que l’aigua estava molt neta. Esta sèquia no se sap si segueix en peu per la gran quantitat de vegetació que hi ha damunt. Però es creu que està enderrocada, ja que amb l’activitat agrícola, moltes d’elles van desaparèixer.

9. Molí d’aigua del senyoret o Sènia de les monges

També anomenada de les monges perquè ho van heretar del Senyoret. Està composat per un llavador i un pou. Encara es veu un tros d’estructura de ferro, reminiscències del molí. El molí va desaparèixer farà 10 o 15 anys. Hi ha una anècdota que diu que el Senyoret de l’Emilia quan ja era major i venia amb el cabriol fins ací, venien a banyar-lo amb 2 o 3 hòmens, el senyoret es col·locava en una espècie de gerra o tina, acompanyant-lo estava segons fonts orals Nadal “Severino” i més tard Batiste Escortell amb una massa per si al Senyoret li passava alguna cosa, pegar-li una massada i trencar la tina.

Molí d’Aigua del Senyores o Sènia de les Monges

10. La Font de l’Horta

La Font de l’Horta es construeix a iniciativa de la Casa del Xaxo. Segons Batiste Escortell ell situa la Font en el 1880 o 1890. Font feta d’atavó que ix de la Sènia de Gallinera i de la Caseta de Francisca Mas. El Barranc de la Font de l’Horta és artificial.

Segons les Memòries del Doctor Pitarch del 1924 esta Font està prop d’un kilòmetre de la població, té un canó que proporciona 45 litres per minut, té també una pila destinada a abeurador d’animals. El brollador d’esta font naix a uns cinc metres del canó el qual té un trajecte que recorre per un encanyat de pedra. Tant esta font com l’altra, estan orientades al Nord. La quantitat d’aigua emesa per ambdues fonts sofreix alternances durant l’any segons l’estació i els períodes de pluja. És bastant freqüent que s’assequen quan tarda en ploure.

Font de l’Horta

11. Llavador del Ti Xolela

No hi havia pou. S’alimentava per “vasos comunicantes”.

Llavador del Ti Xolela

12. L’Hort del Romaní

També conegut com l’Hort dels Borja. Ací trobem una molineta (explicar què és?) Es pot veure el mur refet després de la riuà del 1957. Ací trobem un pou que dona aigua a la Font de l’Horta.

Hort del Romaní

13. Pouet de la Font de l’Horta

Este pou abans estava descobert. Vora a este pou hi havia un safareig per a rentar la roba; no era molt gran i hi acudien dones dels voltants i de Benimarco, quan escassejava l’aigua als altres safarejos o en general en temps de sequera.

14. Clot de la Panxana

Ací hi havia un ullal. Ara trobem un pou d’ús públic que rep el nom pel sobrenom d’una veïna de Teulada que diuen que s’hi va ofegar.

15. Sènia de Gallinera o de Coeta

Sènia de Gallinera o Coeta

16. Sènia dels Oller

Es pot veure la pedra tallada per on eixia l’aigua que alimentava el llavador. Eixa aigua provenia de la Sènia. L’aigua desembocava a una sèquia que s’ubicava més o menys baix de la carretera. Esta sèquia cada x metres tenia una obertura que s’obria i es tancava, es regava per torns. Es menava de nit. És una sènia de pistons, encara es conserva la maquinària, amb dos o tres pistons. Instal·lada cap als 50 o els 60 per Vicente Gallart, que com a curiositat ja havia perdut la vista, amb l’ajuda d’altres persones i el seu tacte la va instal·lar.

Sènia dels Oller

17. Sènia dels Cerveres

18. Sènia dels Raboses o del Boticari

Actualment està coberta d’herbes i no es pot veure.

19. Sènia de Raia

Esta Sènia ja està modernitzada, disposa de motor de gasoil per a extraure l’aigua.

20. Sènia dels Cabrera

Sènia de Cadufos. Cadufos: caixó pivotant amb un forat que baixava pel pou, quan baixava arreplegava l’aigua i després pujava amb l’ajuda dels altres cadufos.

Estructura de tracció animal, però posteriorment treien a bomba. La xicalla venia a banyar-se al llavador. Ho portava Ignasi la Jovà, estava tot espaiós. Actualment s’aprofita l’aigua, vénen cisternes d’aigua i sol haver conflicte perquè a l’estiu s’extrau molta aigua, i com a conseqüència els pous dels voltants es queden sense aigua.

21. Sènia del Tramusser
    

22. Casa del Xaxo o de les Aigües

Es veu de lluny. Era la casa d’un capità que volia canalitzar l’aigua cap a Teulada.

23. Sènia de Joan Vila

En esta zona hi havia una plantació de tabac.

24. Pouet del Moro

25. L’Hort de Gallart i Molí dels Gallart

Alçaren la tanca per a que no es vegera l’interior. Es plantaren palmeres. Al seu interior hi ha un pou i al fons tenia una plataforma de fusta. Hi ha una anècdota que conta que el Ti Parra i el pare d’Alejandro Llobell (nom?), en època d’estraperlo va dur una saca de farina i la va amagar baix de la plataforma per tal de que si venia la Guàrdia Civil, no pogueren veure-ho.

26. Llavador i dipòsit dels Gallart

És un dels llavadors més fons i grans.

27. Safareig de Dalt o Llavador Vell

Moltes persones pensaven que era el nou per les obres de remodelació dutes a terme a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis per a la millora d’infraestructures locals als anys 60’s, que van suposar la seua cobertura així com la col·locació de piques i aixetes individuals, donant-li un aire de major modernitat. Per tant ací es podia llavar en aigües diferents. S’alimentava d’una sèquia que a hores d’ara podem veure un rastre de oms i que venia des de la Font de l’Horta. La sèquia comunicava primer amb el llavador i després amb la bassa del molinet de Binarrisc, que era aprofitat per ala molta de blat. La remodelació d’este safareig (amb la intenció de que les dones estigueren a cobert), junt amb l’escàs volum d’aigua que li arribava i les reduïdes dimensions que tenia, així com la imminent instal·lació de la xarxa d’abastiment d’aigua (va suposar que s’haguera de donar torn per a llavar), va suposar un fracàs.

Amb el pas del temps el van tancar i el convertiren en dipòsit municipal. Actualment és de l’Associació de Traginers Alejandro Morell.

BIBLIOGRAFIA

• BUIGUES I VILA, Jaume (2005). Instruments populars i abastiment d’aigua i rentat de la roba abans de la instal·lació de la xarxa d’aigua potable. En: Llibre de Festes dels sants de la Pedra del 2005. Teulada.
• FUSTER PUIG, Pau. (2018). La Marina Alta. Balcó a la mar entre riuraus i ceps de moscatell. Mapa i Guia del patrimoni natural i cultural. Terme municipal. Teulada: Ajuntament de Teulada.
• IVARS CERVERA, Joan. (2006). Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada (la Marina Alta).Teulada, Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
• LLOBELL DALMAU, Alejandro, comunicació personal, 6-11-2019.
• MARGUIEGUI SOLOAGA, Ágata. (2013). El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones. Tomo I. Marina Alta i Marina Baja. Alicante: Diputación de Alicante
• PITARCH JARQUE, JOSE. (2004). Memoria Topográfica Sanitaria de la Vila de Teulada. En: Aguaits núm. 21. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

El món romà en Teulada (II): Les Vil·les i l’explotació del territori

Compartim una nova col·laboració al blog d’un article aparegut al llibre de festes del 2016.

Per Josep Antoni Ahuir, Arqueòleg.

Continuem amb el tema que vam tractar l’any passat, el poblament romà del terme de Teulada, enguany parlarem del món rural romà al nostre terme. El model d’ocupació romana, és prou conegut a la comarca de la Marina Alta, però per desgracia tenim pocs exemples documentats arqueològicament i molt menys museïtzats i amb accés als visitants.

En estos moments es té coneixement de vora 50 viles romanes, hereves d’una tradició de poblament que es remunta als últims moments del món ibèric, són poblacions que són romanitzades i assimilades al segle I aC i que perduren durant tot el període romà.

L’actual terme de Teulada degut a la seua ubicació geogràfica, lluny de les grans capitals provincials, Tarraco i Cartago-Nova, amb Dianium com a centre urbà més pròxim, és el pas del Territorium de Dianium cap al sud, per aquesta raó tenim un dens entramat de vil·les i assentaments rurals.

En aquestos moments, fa més de 2000 anys, el territori es vertebrava i s’explotava mitjançant una sèrie de vil·les o xicotetes explotacions agropecuàries. Desprès del magnífic treball de Joaquim Bolufer als anys 80, tenim catalogades una sèrie d’assentaments molt xicotets repartits per tot el terme. Tots presenten unes característiques molt semblants:

• Són explotacions agrícoles hereves de les antigues granges que hi havia al món tardo- ibèric (Ss. II – I ANE)
• Tenen unes dimensions mont reduïdes
• Se situen a la vora de camins o en la vessant de xicotets monticles.
• El conjunt de materials arqueològics que presenten són molt homogenis (Tegulae, Dolia, imbrex, ceràmica comuna, àmfores per guardar el vi i l`oli etc.)
• La cronologia que abracen és molt llarga,  va entre el segle I ANE i el segle V  NE.
• Segons les investigacions, les vil·les romanes més primerenques del nostre terme són dels anys 40 -50 ANE. i les més tardanes daten del segle VI NE. La majoria d’assentaments però, pertanyen a l’època de l’Alt Imperi (entre els segles I i III NE).

Així en superfície trobem abundants indicis de jaciments coneguts com són la Rambla, les Moraires, el Camí del Rei, el Rafalet, les Comes, la carretera del Portet, la casa de Joan Vila i Benimarco.

Figura 1. Dibuixos Materials romans jaciment de Moraires. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

A pesar del poc coneixement sobre el món romà, tenim un jaciment que podríem dir que es el més conegut de tots, es tracta de LA TORRETA:

La Torreta. (Foto Josep Ahuir. 2015)

Anem a centrar la nostra explicació en aquest jaciment, perquè es l’únic que s’ha pogut documentar amb una excavació arqueològica, duta a terme l’any 1992 per Jaume Buigues, Pascual Costa i Joaquim Bolufer. Es tracta d’un jaciment situat a 170 m.s.n.m i que ocupa uns 3000 m2, situat a prop de l’actual Avinguda de la Mediterrània de Teulada, en direcció sud-oest, en una zona abancalada ja des d’antic.

El Topònim la Torreta, ve donat per la casa senyorial del segle XIX situada al cap d´amunt del tossalet. Es tracta d’un complex rústic per a l’explotació agropecuària del territori, del qual coneixem sols els materials en superfície, sent documentats  un gran nombre de fragments de “dolia” (grans recipients ceràmics utilitzats com a Sitges per emmagatzemar el blat i altres productes agrícoles), també s’han documentat fragments de ceràmica comuna (olles, pitxers…), àmfores per al transport del vi i l’oli o taulells de diverses granaries, així com alguns fragments de Terra Sigil·lata Hispànica i Africana. Però malauradament ninguna estructura d’hàbitat.

Suposem que baix de la casa actual i als seus voltants podrien aparèixer aquestes restes que quedarien per a una futura excavació arqueològica. Les restes presenten una ampla cronologia entre el segle I i el V NE. L’element més interessant d’aquest jaciment ve donat per la necròpoli trobada a un centenar de metres d’on degué estar situat l’hàbitat. Van aparèixer diferents tombes, en concret 4 inhumacions molt semblants, a aquestes troballes sols es va poder excavar una tomba, l’any 1992.

Seguint la informació publicada per l`equip d’arqueòlegs citat anteriorment podem veure que:

“En aquesta intervenció van aparèixer  les restes d’una fossa excavada al sol natural (tap) amb el cadàver d’una dona jove (segons els excavadors) en posició de decúbit supí amb els braços pegats al cos i les mans sobre la pelvis. Presentava un fragment de tegulae com a “coixi”.  Als seus peus tenia el aixovar funerari, format per dues peces, un petit olp de ceràmica comuna i una escudella de vora engrossida, també classificada com a ceràmica comuna.”

La hipòtesi de l’equip excavador seria que la tomba tindria una cronologia del segle I –II, es dir, Alt Imperial.

Figura 2. Excavació enterrament romà de la Torreta, Imatge. Jaume Buigues i Vila. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995)

Figura 3. Dibuixos enterrament romà de la Torreta, dib. Pascual Costa. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

Figura 4. Dibuixos materials romans de la Torreta. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. (1995).

Figura 4 i 5. Dibuixos materials romans de la Torreta. Font. Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. (1995).

Conclusions

Com hem vist en els articles que han precedit a aquest, al terme municipal de Teulada, hi ha una sèrie d’assentaments de l’època prehistòrica i protohistòrica com la Cova de la Cendra , la Cova de les Rates, el Morro del Castellar, o d’art rupestre al del barranc del Bou o un interessant conjunt de vil·les i vies romanes, un importantíssim patrimoni que ens indica que les nostres terres han estat poblades al llarg d’un ample període de temps.

Ara, com a resum de tot el que s’ha dit en els apartats anteriors d’aquest escrit, volem remarcar que hem intentat aportar sobre el món  romà, que en el cas d’avui ens ocupa, amb la presència de vil·les rústiques en les que s’explotava el territori, on es plantava raïm, es feia vi i oli i on vivien i treballaven els teuladins i les teuladines d’abans.

I tot perquè aquest patrimoni és molt fràgil i com es pot comprovar és molt fàcil que poc a poc desaparega en els pròxims anys, és per això que es fa necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble i a les seues gents.

També volem fer una crida a totes aquelles persones que tinguen materials arqueològics a sa casa, ens deixen documentar-los, i així el coneixement de la història del nostre poble siga més gran, és una feina a fer entre tots.

Bibliografia

• AHUIR J. (2015). El món romà a Teulada: La Via Augusta i algunes troballes casuals. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• ARASA, F. i ROSSELLÓ, V.M. (1995), Les vies valencianes del territori valencià, València.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.

El món romà en Teulada (I)

Continuem amb una nova col·laboració al blog d’un article aparegut al llibre de festes del 2015.

Per Josep Antoni Ahuir, Arqueòleg 

En aquest xicotet article parlarem sobre el poblament romà del terme de Teulada i de la notícia sobre dues troballes arqueològiques importants per entendre la vida i el comerç al nostre poble fa quasi 2000 anys.

1. Introducció

El món romà es troba representat a Teulada per tretze jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, necròpolis, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a diverses explotacions agrícoles com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

En aquest article anem a veure com s’estructura el poblament a través de la Via Augusta i com al llarg dels anys s’han descobert algunes troballes tant terrestres com subaquàtiques que ens indiquen la importància del terme municipal de Teulada a l`època romana.

Figura 1. Jaciments romans al terme de Teulada.
Font: Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

A partir del segle III aC, comença el període de romanització a les nostres terres, que als segles següents esdevindrà en província romana fins al segle V dC, per aquesta raó, i com la presència humana ens ha deixat unes restes materials, hem pogut esbrinar el rastre d’aquelles gents que van viure, van patir, van treballar la terra i van gaudir del mateix terreny que avui en dia gaudim.

2. La via Augusta i la seua presencia al Terme de Teulada

La Via Augusta constituïx el primer gran eix vertebrador de la Península Ibèrica, amb un traçat des de Cadis fins als Pirineus, i continua cap a França amb el nom de Via Domícia, i per Itàlia com a Via Flamínia i Via Aurèlia fins a enllaçar amb Roma.

Des de fa més de 2000 anys ha sigut la via que ens comunicava per terra amb el que avui en dia coneixem com Europa, en aquells moments, una unitat política, coneguda com Imperi Romà.

Va ser l’emperador August l’impulsor de la unificació, rectificació i reparació dels primigenis camins ibers per a la creació d’una verdadera via de comunicació de gran abast, amb Roma com a pol central de difusió de cultura, comerç i poder.

És la calçada romana més llarga del territori peninsular amb un recorregut total aproximat de 1.500 km i és l’element romà de major importància dins del patrimoni viari, inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Figura 2. Pla de Recuperació de la Via Augusta. Font: Conselleria d’Infraestructures. 2011

A la nostra comarca, el traçat es coneixia com a Via Dianium, un traçat de la via que transcorria per 180 km des d’Albalat de la Ribera fins a Alacant, el qual coincideix amb el camí reial d`època medieval i moderna.

Al terme municipal de Teulada, tenim documentada la seua presència, segons pareix, a la partida de Benimarco, fossilitzat en el vell camí de Calp, per sota la cota de l`actual carretera CV-741. Es tracta d’un tram del camí de Calp, utilitzat des d’antic per anar des de Teulada cap al sud, i que, tot i trobar-se actualment en procés d’abandonament, encara uneix la CV-741 amb la CV-745.

Figura 3. Mapa del traçat de la Via Augusta, al seu pas per el Terme de Teulada (Conselleria d’Infrastructures. Generalitat Valenciana)

Figura 4. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).

Fig. 5. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).

 3. Teulada al territori romà de Dianium

El poblament romà a l’actual terme de Teulada és dispers, i hi trobem diverses explotacions agràries que s’estenen al llarg de totes les valls, en direcció cap a la mar.

Segons Joaquim Bolufer, en aquesta zona, trobem una gran quantitat d’assemptaments que exploten el territori. Per una banda tenim els assemptaments agrícoles, que es dedicaven a l’explotació agrària. Principalment es dedicaven a l’explotació de la vinya i de l’olivera, de les quals extreien vi i oli.

Un exemple del treball continuat d’aquestes terres i del comerç de vi i oli, seria els actuals bancals de raïm, oliveres, que malgrat tot han arribat fins als nostres dies.

Aquests assemptaments agrícoles són els denominats ara del següent mode: Tabaira, Moraires, Camí del Rei, Tossal de la Font Santa, Carretera del Portet, les Comes i la Rambla. Aquestes vil·les rurals estaven connectades per camins que discorrerien per les valls de nord a sud.

Les troballes ceràmiques o de les necròpolis en aquesta zona del terme han sigut objecte de diverses publicacions per part de Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia, al seu llibre sobre el patrimoni arqueòlogic a Teulada.

4. Les troballes casuals

Durant els treballs agrícoles és normal moure gran quantitat de terra, és en aquestos casos quan solen aparèixer, en els llocs on hi ha hagut hàbitat, gran quantitat de restes ceràmiques. En la zona en què ens manegem, la densitat d’hàbitat ha sigut molt important a l`època romana, així es molt normal que trobem àmfores en aquestos casos.

Als anys 60, li van regalar a Vicent Ramon Vallés Oller, a qui agraïm la seua amabilitat per deixar-nos veure la peça, una àmfora en un molt bon estat de conservació, apareguda en la partida de la Miquela, al terme municipal de Teulada.

Analitzada aquesta peça arqueològica deduïm que es tracta d’un àmfora grecoitàlica, utilitzada als segles III – I aC, estem parlant d’ una peça de més de 2.000 anys d’antiguitat.

La denominació d’àmfora grecoitàlica, s’aplica a algunes peces ceràmiques destinades a contindre vi i que van ser fabricades al sud d’Itàlia, a la zona coneguda com a Magna Grècia, a partir del segle III aC. Tipològicament, es caracteritzen per tindre una vora triangular, coll cilíndric i anses rectes. El cos es d’aspecte ovoïdal, més estret a la part inferior.

En el cas de la peça que ens ocupa, no s’ha conservat el pivot, cosa que ens indica que és aquesta una peça un poc més tardana, però molt interessant perquè ens permet conèixer restes materials de l`època romana republicana, un periode prou desconegut al nostre poble. D’aquesta cronologia, tindríem el poblat ibèric tardà de la Punta de Moraira, tractat en anterioritat en els nostres escrits en aquesta mateixa sèrie d’articles als llibres de festes a sant Vicent.

Per anar resumint, tenim un poblament romà a Teulada, des del segle III aC testimoniat tant en restes d’hàbitat (poblat ibèric), com en restes materials i que ens fan veure la importància del nostre territori a l’època Ibérica i romana republicana.

Figura 6. Imatge de l’àmfora grecoitàlica estudiada.

5. Troballes subaquàtiques

És habitual a les nostres costes trobar restes de vaixells afonats d’època romana, restes d’àncores o fragments d`àmfores, encara que al nostre poble no s’havia donat quasi mai el cas, hem descobert una d`aquestes troballes.

A la zona del Portet, vora la Punta de Moraira, el dia 18 d’agost de l’any 1970, es va produir l’ofegament d’un ciutadà francés, i com a conseqüència de les feines de cerca i rescat del cos, es trobà casualment un vaixell afonat (que es va batejar com a Punta de Moraira I) amb diversos materials, entre ells, una àmfora, classificada com Almagro 51 C.

La notícia de l’ofegament, el rescat i la troballa, va transcendir a la premsa, ja que Sebastià Pérez, aleshores alcalde de Teulada va visitar Enric Llobregat, Director del Museu Arqueològic d´Alacant, per tal de presentar-li l’àmfora trobada i que emetera un informe, el qual es reprodueix en la premsa de l’època i que hem volgut incloure en aquest article.

El material recuperat, una vegada estudiat, va retornar a l’ajuntament de Teulada i ha estat exposat en diferents dependències municipals, fins que, en el marc de la redacció d’aquest escrit, ha passat a estar exposada en el Centre Ecomuseogràfic per a gaudi de tot el veïnat, on es pot veure a l’àmfora i les noticies de la seua troballa. Aquesta peça arqueològica va ser un àmfora molt important durant el Baix Imperi, als segles III –V dC.

Les seues característiques són el cos en forma de fus o forma de pera, amb dues anses menudes i un pivot en la part inferior, l`àmfora que tenim a Teulada, està fragmentada, en la seua part inferior.

La seua producció està localitzada a la zona de Lusitània (Portugal) i a la zona de Cadis i Màlaga, així i tot no es la primera, a la zona de Dénia (l`antiga Dianium) va aparèixer a l’any 2011, un vaixell amb àmfores lusitanes.

La seua utilització era per al transport de salses de peix, el conegut, garum, de fet a la zona de València, es va trobar un exemplar amb un grafit que posava «flos muriae» el que ens dóna informació sobre el seu contingut, salses de peix.

Figura 7. Diari INFORMACION de 12 de setembre de 1970 (Facilitat per Jose Lájara)

Figura 8. Diari INFORMACION de 27 novembre de 1970 (facilitat per José Lajara)

5. Conclusions

Com hem vist en els articles que han precedit a aquest, al terme municipal de Teulada, hi ha una sèrie d’assentaments per a l’època prehistòrica i protohistòrica com la Cova de la Cendra , la Cova de les Rates, el Morro del Castellar, amb art rupestre al del barranc del Bou, un importantissim patrimoni que ens indica que les nostres terres han estat poblades al llarg d’un ample període de temps.

Ara, com a resum de tot el que s’ha dit en els apartats anteriors d’aquest escrit, volem remarcar que hem intentat aportar llum sobre restes arqueològiques de l’època romana, que en el cas d’avui ens ocupa, amb la presència de la Via Augusta, ací Via Dianium, i la troballa casual de dos importants peces ceràmiques per entendre la vida i el comerç a l’antiguitat del nostre poble.

I tot perquè aquest patrimoni és molt fràgil i com es pot comprovar és molt fàcil que poc a poc desaparega en els pròxims anys, és per això que es fa necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble i a les seues gents.

També volem fer una crida a que totes aquelles persones que tinguen materials arqueològics a casa, ens deixen documentar-los i així el coneixement de la història del nostre poble siga més gran, es una feina a fer entre tots.

Per acabar recordar que l’àmfora trobada davant la Punta de Moraira, la poden veure exposada al Centre Ecomuseogràfic de Teulada, av. de Santa Caterina, 30, en horari d’obertura al públic.

6. Bibliografia

• AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (2014). El món ibèric a Teulada (II): La cova de la Cendra i la Cova de les Rates: dos coves refugi / santuari a l’època ibèrica. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al SIP.
• ARASA, F. Y ROSSELLÓ, V.M. (1995), Les vies valencianes del territori valencià, València.
• AZUAR,  RAFAEL (Coord): (2013). Guia del patrimonio arqueológico subacuático de Alicante. MARQ. Diputació d’ Alacant.
• BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
• ENGUIX, R.; ARANEGUI, C. (1977) Taller de ánforas romanas de Oliva (Valencia). Trabajos varios del SIP, 54.

La processó dels Xics de sant Vicent desapareix

Ho haveu llegit bé. A partir de l’any que ve a les festes patronals hi haurà una processó menys en el programa d’actes. La reunió s’anunciava pel facebook dels festers el dijous passat, en ell es convocava a la població  el 15 de desembre per informar d’una proposta de reorganització de les festes patronals. Ací l’anunci:

La Comissió de festes Sant Vicent Ferrer 2015 convoca a tot el poble en general a la reunió que tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre de 2014 a les 22 hores al saló de Plens de l Ajuntament de Teulada per informar de la proposta de reorganització de les processós de les festes patronals de 2015.

En la reunió es va exposar la proposta dels festers. La processó del xics del dimarts desapareixerà. La processó del dilluns de sant Vicent anirà pel carrer les Palmes, pujarà pel Carrer Colom, trencarà pel Carrer l’Hostal, el Carrer d’Alt i ja d’allí s’allargarà fins al Raval (on es tirarà el castell de focs), després baixarà pel carrer sant Bonaventura i pujarà per la costera del Campanar.

El següent pas serà el de plenar la programació del dimarts de vesprada. Què ens proposaràn els festers? Un dia més de bous? Carrosses? Probablement algun acte més de tipus transgressor i participatiu.

Ens apassiona este tema, i és per això que ens sap greu que no haja tingut la repercussió necessària ni el recolzament necessari per part de la població. Potser també per una falta de comunicació i difusió. Les festes són de tots, i no només dels festers i les institucions que les organitzen, cal que tots participem i opinem sobre la seua organització.

En els temps que vivim, en l’era de la globalització, els actes religiosos de les festes s’han deixat i s’estan deixant de banda. El que conta en la festa és la festa en si, és la diversió i la transgressió, els actes lúdics (cavalcada, quintades, revetles…). En la gran majoria de pobles del territori valencià este trasllat del focus festiu, de la part religiosa a la part lúdica està molt present. Són molts pobles els que decideixen partir en el temps estos actes. A l’hivern els religiosos, i a l’estiu els lúdics. Posats a racionalitzar i a modernitzar la festa ens posem de veritat. De tota manera és un pas per a adaptar la festa a les necessitats actuals.

Processó de sant Vicent Ferrer. Font: Facebook Teulada Moraira Digital.

Considerem excesiu que en ple segle XXI els actes religiosos tinguen tanta importància en unes festes populars i democràtiques. L’institució religiosa ja no és tant important en el poder local, i no necessita ja de les processos o de les misses per adoctrinar, captar fidels o demostrar el seu poder.  Potser alguns diguen que la processó és tradició i s’ha fet tota la vida. Però quin sentit té fer tres processons?

El mateix passa amb les misses, tres misses? Els pobres festers, després de tants dies de festa, ja no poden aguantar sermons. Pràcticament és una tortura per a ells. I què dir de l’ofrena? Cada any ha anat minvant el seu número de participants. Se suposa que l’objectiu principal de la festa és participar i passar-ho d’allò més bé. Quin sentit té organitzar actes en el que any rere any, va participant menys i menys gent?

Des d’ací volem donar l’enhorabona als festers per la proposta i per la voluntat de canvi que han demostrat. El proper any veurem quin serà el resultat.

Notícia Teulada Moraira Digital.

S’inauguren les visites guiades de #TeuladaHistorica

Història de Teulada ha sigut convidada a este esdeveniment que tracta de donar a conèixer el nostre casc històric a través de les xarxes socials. Per a l’ocasió l’Ajuntament de Teulada junt al community manager de Turisme, Luis Eced, han convidat a personalitats del món del màrqueting del territori valencià. Són el que també es coneix com a influenciadors, persones que enalteixen mitjançant les xarxes socials les avantatges d’una determinada marca o en este cas destí.

La inauguració, demà dissabte dia 28 a les 11.30, constarà primerament d’una visita guiada per la “Teulada Gòtica Emmurallada” seguida d’una visita a la Cooperativa Agrícola sant Vicent Ferrer, on es podrà realitzar una cata de mistela i de gastronomia típica del municipi. L’acte a mode de blogtrip ja ha sigut realitzat en altres municipis com Calp, amb molt èxit i bona repercusió en les xarxes socials. Una bona manera de donar a conèixer la nostra cultura mitjançant una campanya de màrqueting actual i diferent.

Vos mantindrem informats sobre la visita i anirem contant-vos més detalls per ací. També podeu seguir-ho mitjançant twitter i el hastag #TeuladaHistorica.

Ací l’enllaç a la notícia: Teulada inaugura les visites al centre històric

 

 

La Cova de les Cendres i la Cova de les Rates

Encetem una nova col·laboració al blog, un article aparegut al llibre de festes del 2014.

Per Josep Antoni Ahuir, arqueòleg.

Introducció

La cultura ibèrica es troba representada a Teulada per onze  jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a poblats com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

Fig 1. Jaciments ibèrics al Terme de Teulada. Bolufer Marques. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. 1995)

Fa uns anys varem escriure un article per a aquest mateix llibre de festes parlant del Món ibèric a Teulada, incidint en dos jaciments, El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. En aquesta ocasió volem continuar aquest capítol de la història del nostre poble amb dos jaciments més, com són la coneguda com Cova de la Cendra[i] o Cendres i la Cova de les Rates.

La nostra intenció amb aquest xicotet article és, posar un poc de llum sobre aquesta cultura dins la història del nostre poble, traent a la llum uns materials que actualment estan en parador desconegut i que creiem que són importants per a conéixer les pràctiques religioses de les poblacions ibèriques que hi havia al nostre poble.

El món ibèric a la nostra comarca als segles VI – I a.n.e. [ii]

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la Península Ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: així tenim a les actuals zones de Catalunya als lacetans, laietans, cossetans, ilergets, a la zona de la manxa als oretans, a la zona d’Andalusia als bastetans i turdetans, i al País Valencià als ilercavons, edetans, i a les nostres terres  els contestans.

Així vegem que a la nostra comarca tenim a partir de finals del segle VII a.n.e., dins de  la mateixa dinàmica evolutiva de les poblacions del Bronze valencià (1600 a.n.e – s. VI a.n.e) i les influències i els contactes comercials amb els fenicis d’Eivissa i, en menor mesura amb els grecs,  donarà pas a la Cultura Ibèrica, la primera civilització autòctona d’aquestes terres, que apareix ja plenament formada i definida en el segle VI a.n.e.

Al denominat Ibèric Antic, segles VI – V a.n.e, tenim alguns jaciments importants que es distribueixen per quasi tota la comarca. Els poblats tenen unes dimensions bastant uniformes que no van més enllà dels 4.500 m2, amb unes fortificacions ben paleses i aprofitant les depressions immediates com àrea d’explotació agrícola. Alguns d’aquests jaciments són el Castellet de Garga (la Vall de Laguar), l’Alt de BenimaquiaDénia) i el Morro de Castellar (Teulada).

Seguint aquesta evolució arribem a l’ibèric ple, on la cronologia va des de la segona meitat del segle V fins a finals del segle III a. de C. A més dels poblats de la fase anterior que en la seua majoria perduraran, apareixen nous assentaments, produint-se una jerarquització del territori. Així i tot, no hi ha cap jaciment en tota la comarca que es puga considerar com una ciutat i que funcionara com centre rector de tot el territori. D´aquesta època tenim el Coll de Pous a Dénia o el Marge Llarg a Xaló.

A partir de la 2º Guerra Púnica, (218 -206 a.n.e), canvia el model de poblament, amb l’ arribada dels romans, comença el període de la romanització a les nostres terres. Aquesta etapa, abasta els segles II-I a. n.e.

Hi haurà una nova estructuració del poblament: la continuació de l’hàbitat en alguns poblats de la fase anterior i la construcció de nous assentaments que es caracteritzen per ser de reduïdes dimensions, situar-se en el pla o en menudes elevacions, directament relacionats amb l’explotació agrícola. D’aquest període també és el poblat de la Penya de l’Àguila (Dénia) o el jaciment situat a la Punta de Moraira, ambdós relacionats amb l’episodi sertorià (73 a.n.e).

Els jaciments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates: Dos Coves utilitzades com a refugi/santuari a l’època ibèrica

Fig 2.Localització de la Cova de les Cendres (Font. Google Maps)

El jaciment de la Cova de les Cendres, considerat com un dels jaciments arqueològics més importants de la façana mediterrània, es troba ubicat en una cavitat oberta en la Punta de Moraira.

La cova, localitzada a la vessant  dels penya-segats marins que formen la Punta de Moraira i situada a 60 m sobre el nivell de la mar. Consta de dues parts diferenciades, una exterior, amb la boca ampla i de cara a la mar i una altra d’interior d’uns 600 m2 de superfície.

La cova va ser descoberta com a jaciment arqueològic a principis del segle XX, i el 1913 va ser visitada entre altres investigadors per H. Breuil, qui es va adonar que  als forats oberts pels camperols, hi havia cendres i alguns materials neolítics (entre ells una ceràmica cardial), donant així les primeres notícies sobre la seua existència com a jaciment arqueològic.

El posterior estudi d´aquestes peces i les troballes casuals, van fer que als anys 70, començaren dues campanyes d’excavació, als anys 1974-1975 per part del Museu Arqueològic d’Alacant i sota la direcció d’Enric Llobregat. En aquesta campanya ja es van trobar alguns materials de cronologia paleolítica, fet que ampliava tant la seqüència cronològica de la cova.

En 1981 es va realitzar una excavació  que va donar com a resultat una estratigrafia que anava des de l’Edat del Bronze a nivells del Paleolític superior. A partir d’aquests moments les excavacions es van realitzar. Joan Bernabeu de la Universitat de València va excavar el denominat sector A, mentre que el sector B, amb nivells paleolítics, el va començar a excavar  Valentín Villaverde de la mateixa universitat.

En l’ actualitat se segueix excavant amb uns resultats que posen a aquesta cova entre les més importants de la façana mediterrània peninsular, amb una cronologia aproximada de 15.000 anys a.n.e. (Paleolític Superior).

Per a l’ època ibèrica i segons les investigacions d’ Enric Llobregat i Milagros Gil Mascarell, coneixem una sèrie de materials actualment en parador desconegut. La Cova de les Cendres es va utilitzar com a santuari o lloc de culte a la vista dels materials que segons aquests autors ens diuen així pues:

Ens diu Milagros Gil Mascarell en el seu article de 1975 “Sobre las Cuevas ibericas del País Valenciano”, que “en un reecinto d prospección realizada por el grupo de la OJE de Alicante fueron hallados, ademas de materiales pertenecientes al Neolitico, Eneolitico y Bronce, cerámicas ibericas que se conservan en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante. Hay platos de borde vuelto; una boca de Oinochoe; un plató iberico completo, imitación de una forma atica (Lamboglia 21), una tapadera decorada con el estilo Elche Archena, un vaso caliciforme, ceràmica campaniense B y ceràmica ibérica lisa”.

Fig 3. Materials ibèrics de la Cova de les Cendres

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle IV – II a.n.e, qüestió que el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que ès suposa que podria ser un lloc habitual de la població d´aquest jaciment, ja siga en una funció ritual, com a cova santuari o en la seua utilitat com a refugi.

L´Altre jaciment que volem estudiar seria la Cova de les Rates, és una xicoteta cavitat que se situa en el vessant de la Punta de Moraira, cap al Portet. Actualment l’accés a la cova és pel mar; i en moltes parts de l’any la boca està submergida. D´aquest jaciment es coneixen restes de l’Edat del Bronze, restes materials de les colonitzacions fenícies (s. VII a.n.e) i restes ibèriques.

Fig 4. Localització de la Cova de les Rates, Moraira (Font.Google Maps)

Per a la Cova de les Rates, la Dra. Milagros Gil Mascarell ens diu: “Esta cueva fue prospectada por el mismo grupo que la anterior y ambas se encuentran cerca del poblado iberico de Moraira. Ha proporcionado, además de materiales de la Edad del Bronce, fragmentos cerámicos ibericos, entre los que destacant: Tres Fragmentos de kalathos decorados con bandas horizontales y zigzag, fragmentos de ceràmica comun, caliciformes, anforas, dos vasos de campaniense B”.

També tenim noticia de materials de cronologia fenícia que ens parlarien de la seua importància com a lloc de comerç.

Fig 5. Materials ibèrics de la Cova de les Rates.

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle VI – II a.n.e, qüestió que també el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que podem suposar que és un lloc important tant per la seua ubicació a vora de la mar (tema comerç) com per la seua possible funció com a cova Santuari o Refugi del veí poblat ibèric de la Punta.

Conclusions

Resumint tot el que s’ha dit en els apartats anteriors tenim que els assentaments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates estarien poblades al llarg d’un ample període de temps. L’hem dividit en tres fases diferenciades. Una primera fase antiga començaria en el Paleolític. i vindria testimoniada per les restes d’indústria òssia magdaleniana; una segona fase que seguiria amb el Neolític i ja un tercer moment en el qual tindríem poblament fins a l’ època ibèrica, relacionant-les amb el jaciment de la Punta de Moraira.

Els materials que aquí presentem, actualment en parador desconegut (Encara que la Dra. Milagros Gil, ens diu que en 1975, “estaban en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante” ) ens donen una imatge del que podrien ser dos coves refugi o santuari a la nostra protohistòria. El tema de si son coves refugi i coves santuari necessitaria un estudi més en profunditat, el qual quedaria dins de la nostra tesi doctoral sobre el Món ibèric a la Marina Alta, actualment en realització.

A Teulada tenim un dels jaciments prehistòrics més importants de tota la mediterrània, la Cova de la Cendra o Cendres,  tenim una sèrie de poblats ibèrics molt relacionats amb el comerç fenici i grec, tenim Vil·les romanes, tenim un magnífic conjunt medieval, amb la Teulada gòtica i una sèrie de torres defensives d’època Moderna. Ès necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble.

Bibliografia

• AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
• AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al Sip.
• BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
• BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
• COSTA, P. (1992): Aportació a l’estudi de la distribució espacial del poblament ibéric a La Marina Alta. III Congrés d’Estudis de La Marina Alta, 1990, Alacant, 119-127.
• COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.
• GIL – MASCARELL, M (1975): Sobre Cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y Problemas. Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia nº 11, pag. 281-332. Valencia.
• GONZÁLEZ ALCALDE JULIO. (2002-2003). Estudio historiográfico, catálogo e interpretación de las cuevas-refugio y cuevas-santuario de época ibérica en Alicante. Recerques del museu d’Alcoi, 11/12 . Pag. 57-84
• GRAU. I (2004) : La construcción del Paisaje ibérico: Aproximación SIG al territorio ibérico de la Marina Alta, Saguntum 36
• LLOBREGAT CONESA EA.(1972) Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante., Pag. 172.
• SALA, F. (2012): “El litoral de la Contestania ibérica ante la conquista romana: una cuestión de confines en el sureste de Hispania”. En Confines: el extremo del mundo durante la antigüedad / Fernando Prados, Iván García y Gwladys Bernard (eds.), Reunión Internacional Universidad de Alicante – Casa de Velázquez, 14-16 de enero de 2010, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012., pp. 213-226.

[i] Cova de la Cendra o Cova de les Cendres, son dos denominacions que s´apliquen al mateix jaciment prehistòric de Teulada- Moraira.

[ii] Aquest tema es va tractar en una ponència del mateix autor en les I Jornades culturals de Teulada, organitzades pel col·lectiu cultural Sortits de Res en Abril de 2010.

 

Recuperem la nostra memòria gràfica (II)

Vista de Teulada a l’any 1960 aprox.

Després d’un merescut descans tornem a Història de Teulada amb més notícies i més feina. Farà un temps informaven de l’inici d’un projecte de recuperació de la memòria gràfica al nostre municipi.  Doncs bé, Història de Teulada té l’oportunitat de participar en ell i a hores d’ara ja podem dir que el projecte està en marxa.

Portem una setmana ja escanejant el material gràfic que ha anat duent la gent al Centre Ecomuseogràfic des d’Octubre i vos assegurem que és molt. El passat dia 5 obrirem un Facebook sobre el projecte i estos últims dies hem anat donant-li una major visibilitat compartint-lo en grups especialitzats en fotos antigues com: Valencianisme en fotos, Dénia Antiga o Història Gràfica del País Valencià; fins al punt que en menys de 24 hores hem aconseguit els tant esperats 100 seguidors. Les comparticions i els m’agrada han ajudat a tenir una major repercusió i col·legues com Història de Dénia, Arantxa Guirado Llopis, Riurau amb Panses o l’Institut d’Estudis Comarcals ens han ajudat.

Insistim en que la vostra col·laboració és essencial per a que el projecte vaja endavant i funcione. Si teniu material gràfic no dubteu en passar-se pel Centre Ecomuseogràfic “L’Almàssera” (Av. Santa Caterina, 30). Allí estarem.

I per descomptat, ací vos deixem amb el Facebook del Projecte “Memòria Gràfica Teulada-Moraira“.

Les pintures rupestres de la balma del Barranc del Bou

Història de Teulada està de celebració, i és que es compleix un any de l’obertura del blog. Primer que tot volem donar-vos les gràcies a tots aquells que ens haveu seguit i ens seguiu. El balanç d’este any és molt positiu, amb quasi 2.400 visitants i 14 seguidors. Des d’ací volem animar-vos a participar amb els vostres comentaris i convidar-vos a col·laborar amb nosaltres. Per este motiu, vos deixem amb una de les primeres col·laboracions que tenim al blog. Un interessant article sobre les pintures rupestres del nostre poble, en el que podreu veure fotografies inèdites del lloc. Tot un privilegi poder publicar-les a través d’este blog!

Per Ferran Polo Guardiola

Acompanyem a Joaquim Bolufer a fotografiar les pintures rupestres (del bronze o calcolític) i a fixar les coordenades GPS on es troben. Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia i autor del llibre “El patrimoni arqueològic de Teulada” va descobrir aquestes pintures a principi dels anys noranta.

Després de molt de buscar i trepar trobem el que Ximo al seu llibre anomena la “coveta oest”. Entre algunes restes de pintures roges en forma de ratlles destaquen unes “digitacions”, és a dir, marques fetes amb els dits, acompanyats d’uns gravats. Les digitacions recorden a la quatribarrada i a més, sobre ells hi ha un gravat que recorda una estrella.

Conjunt de la coveta oest amb digitacions i gravats.

A mig metre de les pintures trobem que la roca està polida i que hi ha nombroses marques gravades, en concret són ratlles, la majoria d’elles paral·leles, Ximo comenta que interpretar el seu significat és difícil, però que s’han trobat ratlles paregudes en altres llocs i alguns autors parlen de formes fàliques.

Pedra polida amb ratlles gravades.

A cent metres de la coveta oest, trobem en meitat del penya-segat la balma del Barranc del Bou. Ximo explica que la paraula balma significa coveta no profunda o abric. En aquesta balma destaquen dos conjunts de pintures. En el primer conjunt de pintures trobem restes de pintures o signes, i amb una mica d’imaginació trobem fins i tot una figura amb forma humana.

Pintura antropomòrfica del conjunt 1 de la Balma del barranc del Bou.

En el segon conjunt trobem tres estranyes figures “pectiniformes”. Ximo diu que la interpretació de les pintures continua sent difícil. Recorden una mica a les pintures rupestres del barranc del mig dia del Montgó, encara que el color és diferent, aquelles són negres i aquestes són roges. Les pintures podrien representar quadrúpedes o meduses.

Pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”.

Una altra pintura del conjunt 2 amb forma “pectiniforme”. Han passat milers d’anys i això fa que la seua conservació no siga perfecta i falten trossos.

Aquestes pintures rupestres es troben en el penya-segat que hi ha entre el Castellar i el barranc del Bou. En un un radi de menys de tres-cents metres de les pintures trobem: a la part alta del Castellar restes de ceràmiques i de muralles d’un poblat proto-ibèric de l’edad del ferro; al mateix cingle trobem la cova del fardatxo amb restes de l’edat del bronze; a més, a la vesant est i sud-est del morro del Castellar trobem restes d’un poblat de l’edat del bronze. Ximo Bolufer explica que aquest lloc és un punt estratègic perquè controla el pas natural de la garganta on a més hi ha un rierol amb aigua. Un altre motiu, pel qual ací trobem aquests jaciments, és la proximitat de terres fèrtils, en concret del pla de Feliu, lloc d’interés agrícola; un altre motiu seria l’existència de boscos (avui desapareguts) i que permetrien trobar recursos com fusta i caça.

El Morro del Castellar des de la vessant on està el poblat de l’edat del bronze, el penya-segat amb la cova del Fardatxo i la Balma de les pintures rupestres. En la part superior es troba el poblat proto-ibèric del Castellar.

Pel tipus de pintura d’estil esquemàtic i per la proximitat als jaciments del bronze, Ximo data com a possible data de realització de les pintures el III o el II mil·lenni abans de la nostra era; així doncs és probable que siguen coetanis del poblat del bronze i de les restes de la cova del Fardatxo. En cas de ser coetanis tots aquests restes, podríem dir que tenim a Teulada un dels conjunts de l’edat del bronze més importants del País Valencià.

Fragments de ceràmica de l’edat del bronze, podem identificar-les pels granets blancs de quars que feien la funció de desgreixants

Restes de mur del poblat de l’edat del bronze.

A la part est del Morro del Castellar i a 150 metres de les pintures trobem un monolit de grans dimensions amb quatre pedres grans en línia. Aquest monolit no sabem si és un menhir, un altar o una fita d’època moderna (a mig quilòmetre hi ha fites que marquen terme municipal, però aquesta no està en el límit del terme ni té la mateixa tipologia), també podria ser una roca posada així per la natura.

Possible monolit al Morro del Castellar.

Vistes de la vesant est del Morro del Castellar. Al fons Teulada.

Bibliografia:

• Joaquim Bolufer Marqués. “El patrimoni arqueològic de Teulada”. Editen l’Ajuntament de Teulada i l’Associació Cultural “Amics de Teulada”. Any 1995.

 

 

El Morro del Castellar

Hui vos volem parlar d’un jaciment arqueològic ubicat al Nord-Oest del terme municipal de Teulada, a més de 300 metres sobre el nivell del mar: El Morro del Castellar.

El Morro del Castellar és un assentament iber de fa més de 2.700 anys, ja que les troballes ceràmiques així ho han verificat (és del S. VII – V a.C). És de gran interès el seu recinte emmurallat, bastit amb blocs de pedra calcària col·locats en sec. De la seua muralla sobretot es conserva la part Oest, i crida l’atenció la seua espectacularitat i grandiositat. Des d’este costat l’accès a l’assemptament és més fàcil.

El Morro del Castellar des del seu costat Oest.

Muralla Oest del Jaciment.

Muralla Oest. Al fons Teulada.

El recinte és de planta trapezoidal i s’adapta als contorns del cim (el Morro del Castellar). L’assemptament per tant s’ubica entre barrancs, al Nord trobem el Barranc del Bou i al Sud el Barranc del Palmeral, a l’Est es troba el Barranc de la Font de l’Horta i la Carretera de les Gargantes.

Les vistes són aclaparadores i ens mostren la importància del jaciment i la seua ubicació geoestratègica, probablement connectat amb l’assentament de l’Alt de Benimaquia (Dénia).

Vistes del Morro del Castellar i Teulada.

L’accessibilitat al jaciment no és gens bona. No obstant si voleu visitar-lo, ací vos deixem un enllaç amb la ruta realitzada i la ubicació exacta del jaciment iber, juntament amb algunes recomanacions.

Com anar

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5296815

Recomanacions

1. Recomanem anar ben equipat, amb aigua, gorra i amb calçat de muntanya. L’últim tram que es circula camp a través està ple de roques punxoses i argelagues. I podeu fer-se mal. Aneu amb compte de punxar-se!
2. Recomanem anar amb un GPS. El últims 250 metres no hi ha ruta, i hi ha que anar camp a través i és fàcil desorientar-se si no es coneix la zona.
3. Gran part de la ruta segueix el PR-CV 412 a Gata de Gorgos al qual podeu accedir, bé pel Camí de Canor i la Torreta de Benissa abans d’entrar al peatge de Benissa (més directe) o per l’antic camí de Benissa a Teulada per Canor (s’entra per l’antic Descorxador de Benissa), després heu d’anar a buscar el Camí de la Mallada Verda i continuar tot recte. La resta del sender està senyalitzat (dues ratlles, una blanca i l’altra groga).
4. La durada mitjana d’arribada és d’una hora i mitja.
5. Si s’animeu a anar comuniqueu-ho abans a algun amic o familiar.

Bibliografia consultada:

• BOLUFER MARQUÉS, J. El Patrimoni Arqueològic de Teulada. Ajuntament de Teulada i Associació d’Amics de Teulada, 1995.
• IVARS CERVERA, J. Toponímia dels Pobles Valencians. Teulada. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Teulada. 2008.

Les festes patronals de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

Farà uns mesos vos varem informar que publicariem més informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, doncs bé, ací la teniu. El document que a continuació vos presentem és un treball acadèmic realitzat per a l’assignatura de “Patrimonialització Etnològica i Cultura Popular” del Màster en Gestió Cultural. Els apartats que es parlen en el treball són els següents:

• Contextualitzar el ritual en el territori i en les festes patronals.
• Parlar de l’origen i l’evolució tant de les festes com de la processó.
• Explicar què és la Processó del Rosari del Pessic.
• Reflexionar sobre tots els col·lectius i associacions que participen en les Festes i que podrien participar en el procés de patrimonialització de la processó.
• Realitzar una proposta de catalogació sobre la Processó del Pessic.
• Presentar un projecte de museïtzació de les Festes Patronals de Teulada

Esperem us agrade!