Per Omar Garrote Sala
Ambientant als actors i lectors (1)
En el poble de TEULADA (Alacant), residia una germana del Pare Vicent Ferrer, en la casa on actualment (1944) estan les Escoles, per això, el Sant, va passar en aquest poble una temporada, allà per l’any 1410.
Durant la seua estància, va obrar certs prodigis, dels que va quedar testimoni històric irrefutable en els que aquí intentem versificar i que van ser: “ El miracle de la mar”, “La Font Santa”, “La Creu del terme” (aquest últim, provat en 1532, quan la pesta va assolar tots els pobles del voltant, encebant-se en el de Benissa, on no va respectar persones ni bèsties, i no coneixent Teulada, cap empestat, com va ocórrer amb la grip de 1914), i, per últim, ja mort el Sant, el de “Moro abofetejat”, succeït l’any 1580, sent trenta anys després (1609) l’expulsió dels moriscos, i el miracle del qual, hem pres de base per a la descripció de tots ells.
Ja per aquell temps i a l’eixida del poble, estava la capelleta que recordava el lloc del sermó de comiat del Sant, front de la qual, al passar moros i cristians, es descobrien reverents; capelleta que la barbàrie marxista, més inculta que totes les bestialitats desencadenades des de fa tants segles, no sabent respectar-la ni comprendre-la, la va enderrocar de la manera en què en l’actualitat encara es presenta a la nostra vista.
Aquest és, doncs, el lloc de l’escenari on es desenvolupa aquest joguet.
Personatges
- ALINDA (dona de Yusuf)
- YUSUF (el moro abofetejat)
- ALCALDE
- SENTO (agutzil)
- BONIMEIX (jornaler de Yusuf)
- BENIMARCOS (jornaler de Yusuf)
- REGIDOR 1r
- REGIDOR 2n
- GENT DEL POBLE (moros i cristians, a voluntat, però a l’última escena en paper de curiosos)
El moro abofetejat
Joguet Històric, escrit expressament per al poble de Teulada, al objecte de recaptar fons destinats a la restauració dels llocs visitats pel Gloriós Pare Sant Vicent Ferrer.
L’acció, en l’any 1508. Vestits de l’època.
Decorat: El que represente l’entrada del poble, on es vorà una capelleta de l’estil de les de Calvari, on, en l’interior, havien unes rajoles del Sant.
Prefaci
Sento: (Ixint). Cavallers, ací estic jo!
Ja han acabat d’esperar.
Em presente en un moment:
Sóc l’agutzil de Teulada,
de Mosquera, Paratella
i de Moraira… Un encant!
Quan em manen fer un “bando”,
tot em pose a tremolar…
puix estem per l’any cinc-cents
en la funció que voran
i son escassos els mitjans
que contem per trotar:
Ni han descobert bicicletes,
ni trens dels que van xiulant,
ni patinets, sides, motos,
i… ni carreteres hi ha!
D’autos? Ni parlar tan sols;
De camions? Ni parlar!
D’avions i aeroplans
i gasògens? “ Nanai”!
A trossos en una burra
moruna, que té més fam
que jo passe en la quaresma,
i a trossos, pedres botant
pel barranc de les Sorts,
vaig complint, com Déu bé sap,
tot quan em mana el Consell…
Que mai para de manar!
Perquè dec dir-los a vostès,
que acabem de celebrar
eixes festes tan famoses
que fem al frare més gran
que es troba des de la terra
fins l’últim cel més alt.
Ai mare! La de feina
que entre tots m’estan donant!
Però… posen atenció
que ara molt prompte ho veuran,
ja que veig vindre l’Alcalde
i als “pintes” dels Regidors.
Escena I
Dit, Alcalde i Regidors primer i segon, que ixen.
Alcalde: Xé, Sento, què fas ahí?
Sento: Res: estava meditant
que falta donar les gràcies
al Sermoner, i un regal
fer-li al “lec” que l’acompanya;
a més…
Reg. Pri.: Encara més hi ha?
Sento: Al moro de Paratella,
li se deu, el disparar
els trons i tota la pólvora
que va córrer l’endemà.
A Ben-Alí, de Moraira,
devem de peix…
Reg. Seg.: Vols callar?
Ja pagarem quan es puga,
que a ningú res s’ha negat.
Alcalde: Ves, avisa el secretari
que al moment oficie
a tots, donant-los les gràcies.
Reg. Seg.: I que ja els avisarà
quan estiga la caixa
plena…
Sento: (Apart.) De llavor de naps.
Alcalde: Què estàs remugant aquí?
Sento: Si té alguna cosa més a manar.
Alcalde: Res, per ara: “Guaisquen! Guaisquen!”
i a fer-ho tot al instant.
Sento: Vaig al vol. (Ix)
Alcalde: I ara, conteu-me:
què es diu pel veïnat?
Quin comentari a les festes
els descontents van posant?
Reg. Seg.: Que no recorden com estes
haver-les vist mai
i que el frare sermoner
deu ser com va ser el Sant…
Reg. Pri.: Que s’ha corregut la pólvora
com no es va córrer en molts anys;
i que en el joc de la pilota,
de birles i de…
Reg. Seg.: No cal
que t’esforces a contar-ho.
No han trobat “però” aquest any!
Alcalde: Que ja és dir!
Reg. Seg.: I, si no,
mira qui ve per allà:
Alinda, la mora eixa
que diuen sap tant i quan
tot va tafanejant-ho
sense perdre “cap” detall.
Ella, podria contar-te…
Reg. Pri.: El que els moriscos van parlant,
que han dit que ni de “babuja”
serveix Sant Vicent per Alà.
Alcalde: Puix, de moros en l’església,
crec que no es podreu queixar,
perquè també estava plena
dels d’ací i dels d’allà baix,
i reverents…
Reg. Pri.: Manco un
que sempre ho sol empastrar.
(1) L’entrada que ací vos presentem és l’adaptació al català del miracle “El Moro Abofetejat”, de José Calatayud Baya. Obra que va obtenir el segon premi en el concurs de “milacres” convocat pel Patronat de la Juventud Obrera en 1945. El milacre va ser representat per primera vegada en l’Altar del carrer de la Mar. I ha estat recollit en fascímils per Manuel Bas Carbonell, editats el 1989 per l’Ajuntament de Teulada. (2) Fotografia propietat de Manuel Colomina. http://www.elclubdigital.com/foro/showthread.php?t=182690
Història de Teulada 