La Ruta de l’Aigua de Teulada

Els assemptaments urbans històricament han estat sempre ubicats prop de fonts, tant per proveïr-se d’aigua com per a regar terres, donar de beure animals o llavar la roba. Sempre s’ha prioritzat l’aigua per a consum humà seguit de l’ús ramader i l’agricola.

En el cas del nucli de Teulada, té per al seu proveïment d’aigua dues fonts La Font de la Vila (des del 1975 soterrada per l’accès a la població) i la Font de l’Horta, així com dos pous, el de dalt i el pou de sant Vicent (ja desapareguts ambdós).

1. Almàssera de Vicent Vila (desapareguda)

Ubicada en la zona coneguda com el Pantano, es coneix així perquè en temps de molta pluja quedava tot negat. Al costat de l’almàssera hi havia una caiguda d’aigua que anava a parar a l’abeurador. Dalt de l’almàssera hi havia hortets amb aigüeres. Sembla ser que l’excedent de l’aigua anava al trompellot i movia l’almàssera amb energia hidràulica.

2. La Font de la Vila (desapareguda)

Tot i que hi ha altre fonts al terme de Teulada, quan els habitants del poble parlaven de la font estaven referint-se a la que hi havia a l’entrada del poble, amb aigües procedents de les partides de Benimarco, Font de l’Horta i els Cortons. En la confluència  d’aquestes dues últimes partides, a un lloc esfondrat, vora el barranc de la Font de l’Horta i no lluny de l’Alberca, s’habilità al segle XVIII aquesta font, que seria la que abastiria als veïns del nucli de Teulada, especialment per a tots aquells que no tenien cisterna a les seues cases. (Ivars, J., 2006)

Segons les Memòries Sanitàries del Doctor Pitarch del 1924, la denominada Font de la Vila, estava situada a uns cent metres de la població, tenia 3 canons que proporcionaven 75 litres per minut, i també tenia una pila destinada com a bevedor d’animals. L’aigua d’esta font procedeix d’una font que naix a uns cent metres de la mateixa i arriba canalitzada per un conducte de pedra. El Doctor conta que l’aigua tenia bon gust, incolora i que formava pocs grums amb el sabó.

3. El Safareig de Baix o Llavador Nou (desaparegut)

Era de planta rectangular de bones dimensions, ja que podia albergar entre vint i vint-i-cinc dones per costat, estava construït en parets d’obra rematades per carreus de pedra viva col·locades de manera inclinada. Es proveïa dels excedents dels tres brolladors de la Font de la Vila que també abastien un abeurador per als animals.

4. Pou de Benarrisc 1

Aquest es creu que és més antic. Disposa també d’un abeurador per als animals. Tenia una particularitat, tenia una capella amb una reixa, hi havia un poal i una corda, i es poava per mig de la reixa.

5. Pou de Benarrisc 2

6. Pou de Virginia o Motor de Virginia (Desaparegut)

Una sènia que estava ubicada al costat d’un ametler. Era la primera sènia que hi havia des de Teulada a Benimarco, vora el barranc de la Font de l’Horta, seguida per la sènia del Maco o Cabila.

7. Sènia del Ti Cabila

En la Sènia hi havia un cirerer on molts menuts aprofitaven per anar i furtar-ne, conta una anècdota Alejandro Llobell que va pujar a una branca del cirerer i va caure assegut a la vora del pou. Tot un esglai.

8. Sèquia Font de l’Horta (desapareguda)

Esta sèquia naixia al Barranc de la Font de l’Horta. Al llarg del camí a la Font de l’Horta, podem apreciar una sèrie d’oms i esbarzers, baix d’ells es trobava la sèquia que s’alimentava del barranc i que després donava aigua al Llavador de Dalt. Alguns recorden haver vist anguiles dins la sèquia, senyal de que l’aigua estava molt neta. Esta sèquia no se sap si segueix en peu per la gran quantitat de vegetació que hi ha damunt. Però es creu que està enderrocada, ja que amb l’activitat agrícola, moltes d’elles van desaparèixer.

9. Molí d’aigua del senyoret o Sènia de les monges

També anomenada de les monges perquè ho van heretar del Senyoret. Està composat per un llavador i un pou. Encara es veu un tros d’estructura de ferro, reminiscències del molí. El molí va desaparèixer farà 10 o 15 anys. Hi ha una anècdota que diu que el Senyoret de l’Emilia quan ja era major i venia amb el cabriol fins ací, venien a banyar-lo amb 2 o 3 hòmens, el senyoret es col·locava en una espècie de gerra o tina, acompanyant-lo estava segons fonts orals Nadal “Severino” i més tard Batiste Escortell amb una massa per si al Senyoret li passava alguna cosa, pegar-li una massada i trencar la tina.

Molí d’Aigua del Senyores o Sènia de les Monges

10. La Font de l’Horta

La Font de l’Horta es construeix a iniciativa de la Casa del Xaxo. Segons Batiste Escortell ell situa la Font en el 1880 o 1890. Font feta d’atavó que ix de la Sènia de Gallinera i de la Caseta de Francisca Mas. El Barranc de la Font de l’Horta és artificial.

Segons les Memòries del Doctor Pitarch del 1924 esta Font està prop d’un kilòmetre de la població, té un canó que proporciona 45 litres per minut, té també una pila destinada a abeurador d’animals. El brollador d’esta font naix a uns cinc metres del canó el qual té un trajecte que recorre per un encanyat de pedra. Tant esta font com l’altra, estan orientades al Nord. La quantitat d’aigua emesa per ambdues fonts sofreix alternances durant l’any segons l’estació i els períodes de pluja. És bastant freqüent que s’assequen quan tarda en ploure.

Font de l’Horta

11. Llavador del Ti Xolela

No hi havia pou. S’alimentava per “vasos comunicantes”.

Llavador del Ti Xolela

12. L’Hort del Romaní

També conegut com l’Hort dels Borja. Ací trobem una molineta (explicar què és?) Es pot veure el mur refet després de la riuà del 1957. Ací trobem un pou que dona aigua a la Font de l’Horta.

Hort del Romaní

13. Pouet de la Font de l’Horta

Este pou abans estava descobert. Vora a este pou hi havia un safareig per a rentar la roba; no era molt gran i hi acudien dones dels voltants i de Benimarco, quan escassejava l’aigua als altres safarejos o en general en temps de sequera.

14. Clot de la Panxana

Ací hi havia un ullal. Ara trobem un pou d’ús públic que rep el nom pel sobrenom d’una veïna de Teulada que diuen que s’hi va ofegar.

15. Sènia de Gallinera o de Coeta

Sènia de Gallinera o Coeta

16. Sènia dels Oller

Es pot veure la pedra tallada per on eixia l’aigua que alimentava el llavador. Eixa aigua provenia de la Sènia. L’aigua desembocava a una sèquia que s’ubicava més o menys baix de la carretera. Esta sèquia cada x metres tenia una obertura que s’obria i es tancava, es regava per torns. Es menava de nit. És una sènia de pistons, encara es conserva la maquinària, amb dos o tres pistons. Instal·lada cap als 50 o els 60 per Vicente Gallart, que com a curiositat ja havia perdut la vista, amb l’ajuda d’altres persones i el seu tacte la va instal·lar.

Sènia dels Oller

17. Sènia dels Cerveres

18. Sènia dels Raboses o del Boticari

Actualment està coberta d’herbes i no es pot veure.

19. Sènia de Raia

Esta Sènia ja està modernitzada, disposa de motor de gasoil per a extraure l’aigua.

20. Sènia dels Cabrera

Sènia de Cadufos. Cadufos: caixó pivotant amb un forat que baixava pel pou, quan baixava arreplegava l’aigua i després pujava amb l’ajuda dels altres cadufos.

Estructura de tracció animal, però posteriorment treien a bomba. La xicalla venia a banyar-se al llavador. Ho portava Ignasi la Jovà, estava tot espaiós. Actualment s’aprofita l’aigua, vénen cisternes d’aigua i sol haver conflicte perquè a l’estiu s’extrau molta aigua, i com a conseqüència els pous dels voltants es queden sense aigua.

21. Sènia del Tramusser
    

22. Casa del Xaxo o de les Aigües

Es veu de lluny. Era la casa d’un capità que volia canalitzar l’aigua cap a Teulada.

23. Sènia de Joan Vila

En esta zona hi havia una plantació de tabac.

24. Pouet del Moro

25. L’Hort de Gallart i Molí dels Gallart

Alçaren la tanca per a que no es vegera l’interior. Es plantaren palmeres. Al seu interior hi ha un pou i al fons tenia una plataforma de fusta. Hi ha una anècdota que conta que el Ti Parra i el pare d’Alejandro Llobell (nom?), en època d’estraperlo va dur una saca de farina i la va amagar baix de la plataforma per tal de que si venia la Guàrdia Civil, no pogueren veure-ho.

26. Llavador i dipòsit dels Gallart

És un dels llavadors més fons i grans.

27. Safareig de Dalt o Llavador Vell

Moltes persones pensaven que era el nou per les obres de remodelació dutes a terme a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis per a la millora d’infraestructures locals als anys 60’s, que van suposar la seua cobertura així com la col·locació de piques i aixetes individuals, donant-li un aire de major modernitat. Per tant ací es podia llavar en aigües diferents. S’alimentava d’una sèquia que a hores d’ara podem veure un rastre de oms i que venia des de la Font de l’Horta. La sèquia comunicava primer amb el llavador i després amb la bassa del molinet de Binarrisc, que era aprofitat per ala molta de blat. La remodelació d’este safareig (amb la intenció de que les dones estigueren a cobert), junt amb l’escàs volum d’aigua que li arribava i les reduïdes dimensions que tenia, així com la imminent instal·lació de la xarxa d’abastiment d’aigua (va suposar que s’haguera de donar torn per a llavar), va suposar un fracàs.

Amb el pas del temps el van tancar i el convertiren en dipòsit municipal. Actualment és de l’Associació de Traginers Alejandro Morell.

BIBLIOGRAFIA

• BUIGUES I VILA, Jaume (2005). Instruments populars i abastiment d’aigua i rentat de la roba abans de la instal·lació de la xarxa d’aigua potable. En: Llibre de Festes dels sants de la Pedra del 2005. Teulada.
• FUSTER PUIG, Pau. (2018). La Marina Alta. Balcó a la mar entre riuraus i ceps de moscatell. Mapa i Guia del patrimoni natural i cultural. Terme municipal. Teulada: Ajuntament de Teulada.
• IVARS CERVERA, Joan. (2006). Els noms de lloc i de persona del municipi de Teulada (la Marina Alta).Teulada, Ajuntament de Teulada i Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
• LLOBELL DALMAU, Alejandro, comunicació personal, 6-11-2019.
• MARGUIEGUI SOLOAGA, Ágata. (2013). El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones. Tomo I. Marina Alta i Marina Baja. Alicante: Diputación de Alicante
• PITARCH JARQUE, JOSE. (2004). Memoria Topográfica Sanitaria de la Vila de Teulada. En: Aguaits núm. 21. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

La processó dels Xics de sant Vicent desapareix

Ho haveu llegit bé. A partir de l’any que ve a les festes patronals hi haurà una processó menys en el programa d’actes. La reunió s’anunciava pel facebook dels festers el dijous passat, en ell es convocava a la població  el 15 de desembre per informar d’una proposta de reorganització de les festes patronals. Ací l’anunci:

La Comissió de festes Sant Vicent Ferrer 2015 convoca a tot el poble en general a la reunió que tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre de 2014 a les 22 hores al saló de Plens de l Ajuntament de Teulada per informar de la proposta de reorganització de les processós de les festes patronals de 2015.

En la reunió es va exposar la proposta dels festers. La processó del xics del dimarts desapareixerà. La processó del dilluns de sant Vicent anirà pel carrer les Palmes, pujarà pel Carrer Colom, trencarà pel Carrer l’Hostal, el Carrer d’Alt i ja d’allí s’allargarà fins al Raval (on es tirarà el castell de focs), després baixarà pel carrer sant Bonaventura i pujarà per la costera del Campanar.

El següent pas serà el de plenar la programació del dimarts de vesprada. Què ens proposaràn els festers? Un dia més de bous? Carrosses? Probablement algun acte més de tipus transgressor i participatiu.

Ens apassiona este tema, i és per això que ens sap greu que no haja tingut la repercussió necessària ni el recolzament necessari per part de la població. Potser també per una falta de comunicació i difusió. Les festes són de tots, i no només dels festers i les institucions que les organitzen, cal que tots participem i opinem sobre la seua organització.

En els temps que vivim, en l’era de la globalització, els actes religiosos de les festes s’han deixat i s’estan deixant de banda. El que conta en la festa és la festa en si, és la diversió i la transgressió, els actes lúdics (cavalcada, quintades, revetles…). En la gran majoria de pobles del territori valencià este trasllat del focus festiu, de la part religiosa a la part lúdica està molt present. Són molts pobles els que decideixen partir en el temps estos actes. A l’hivern els religiosos, i a l’estiu els lúdics. Posats a racionalitzar i a modernitzar la festa ens posem de veritat. De tota manera és un pas per a adaptar la festa a les necessitats actuals.

Processó de sant Vicent Ferrer. Font: Facebook Teulada Moraira Digital.

Considerem excesiu que en ple segle XXI els actes religiosos tinguen tanta importància en unes festes populars i democràtiques. L’institució religiosa ja no és tant important en el poder local, i no necessita ja de les processos o de les misses per adoctrinar, captar fidels o demostrar el seu poder.  Potser alguns diguen que la processó és tradició i s’ha fet tota la vida. Però quin sentit té fer tres processons?

El mateix passa amb les misses, tres misses? Els pobres festers, després de tants dies de festa, ja no poden aguantar sermons. Pràcticament és una tortura per a ells. I què dir de l’ofrena? Cada any ha anat minvant el seu número de participants. Se suposa que l’objectiu principal de la festa és participar i passar-ho d’allò més bé. Quin sentit té organitzar actes en el que any rere any, va participant menys i menys gent?

Des d’ací volem donar l’enhorabona als festers per la proposta i per la voluntat de canvi que han demostrat. El proper any veurem quin serà el resultat.

Notícia Teulada Moraira Digital.

Recuperem la nostra memòria gràfica (II)

Vista de Teulada a l’any 1960 aprox.

Després d’un merescut descans tornem a Història de Teulada amb més notícies i més feina. Farà un temps informaven de l’inici d’un projecte de recuperació de la memòria gràfica al nostre municipi.  Doncs bé, Història de Teulada té l’oportunitat de participar en ell i a hores d’ara ja podem dir que el projecte està en marxa.

Portem una setmana ja escanejant el material gràfic que ha anat duent la gent al Centre Ecomuseogràfic des d’Octubre i vos assegurem que és molt. El passat dia 5 obrirem un Facebook sobre el projecte i estos últims dies hem anat donant-li una major visibilitat compartint-lo en grups especialitzats en fotos antigues com: Valencianisme en fotos, Dénia Antiga o Història Gràfica del País Valencià; fins al punt que en menys de 24 hores hem aconseguit els tant esperats 100 seguidors. Les comparticions i els m’agrada han ajudat a tenir una major repercusió i col·legues com Història de Dénia, Arantxa Guirado Llopis, Riurau amb Panses o l’Institut d’Estudis Comarcals ens han ajudat.

Insistim en que la vostra col·laboració és essencial per a que el projecte vaja endavant i funcione. Si teniu material gràfic no dubteu en passar-se pel Centre Ecomuseogràfic “L’Almàssera” (Av. Santa Caterina, 30). Allí estarem.

I per descomptat, ací vos deixem amb el Facebook del Projecte “Memòria Gràfica Teulada-Moraira“.

Les festes patronals de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

Farà uns mesos vos varem informar que publicariem més informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, doncs bé, ací la teniu. El document que a continuació vos presentem és un treball acadèmic realitzat per a l’assignatura de “Patrimonialització Etnològica i Cultura Popular” del Màster en Gestió Cultural. Els apartats que es parlen en el treball són els següents:

• Contextualitzar el ritual en el territori i en les festes patronals.
• Parlar de l’origen i l’evolució tant de les festes com de la processó.
• Explicar què és la Processó del Rosari del Pessic.
• Reflexionar sobre tots els col·lectius i associacions que participen en les Festes i que podrien participar en el procés de patrimonialització de la processó.
• Realitzar una proposta de catalogació sobre la Processó del Pessic.
• Presentar un projecte de museïtzació de les Festes Patronals de Teulada

Esperem us agrade!

Sobre el reglament festiu

El dia 11 de Juliol, ens trobem amb una notícia en el diari “El información” que informa de l’aprovació a Teulada d’un reglament festiu que s’encarregarà de regular entre altres coses, la vestimenta dels festers i les festeres.

Festeres del 2009. Fotografía del Levante-emv.

Crida l’atenció el fet que es prohibisca l’ús de les ulleres de sol, i es regule la llargària de les faldes i dels escots, una mesura que sembla més pròpia d’un estat repressiu, autoritari i extremadament catòlic que d’un de democràtic, laic i aconfessional. És cert que en tota festa de la modernitat avançada hi ha una tendència a la seua racionalització i formalització, mitjançant l’aprovació de reglaments o codis, l’aparició d’organitzacions festives o la participació de forces de seguretat en la festa; però tota regulació té unes limitacions. És adeqüat regular actes on hi haja un cert perill en la seua participació, ja siga bous o actes amb foc (castells, mascletades, traques, correfocs…), però quin sentit té legislar la vestimenta de les festeres? I la prohibició de les ulleres de sol? Evitar el perill de la impulsivitat sexual? Coartar la llibertat d’expressió?

La festa és un espai d’espontaneïtat caracteritzada per la llibertat que representa, no un espai de formalitats legals i de comportaments protocolaris. I per molts codis festius que hi haja, no s’evitarà que la festa evolucione i canvie al llarg del temps, i és que no existeix estrictament cap tradició, sinó neotradicions, costums que al llarg del temps canvien i evolucionen en funció de l’època en la que ens trobem, que s’adapten als canvis històrics del moment i es reinventen.

Ací vos deixem amb la notícia: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/07/11/escotes-faldas-cortas-fiestas-teulada/1394475.html