Proposta per a realitzar un itinerari a peu per aquells llocs i espais del poble (entès com a centre urbà de la vila (*)) que, per la seua naturalesa i transcendència, van protagonitzar fets rellevants i transcendents durant període històric conegut com a ‘guerra civil espanyola’, i dels quals consten fets documentats. Està previst realitzar una visita guiada “in situ” on ampliarem informació i vos animem a participar.
Per a descriure aquest possible itinerari es farà referència a la denominació que reben actualment aquests indrets, fent constància a l’hora de la toponímia que tenien abans. Cal precisar que l’orde de visita dels diferents llocs no segueix un criteri estrictament cronològic.
Plaça de la Constitució (Plaça Mariana Pineda): Introducció context polític i inici de l’itinerari.
Llocs d’interès:
Adreça particular de l’Alcalde de la comissió gestora del Front Popular.
Seu de la Societat Recreativa Cultural.
Societat Recreativa Cultural.
Fets:
Concentracions davant de l’adreça particular de l’alcalde per demanar que es cremen les imatges religioses, i actuació de les autoritats.
La seu de la Societat Recreativa Cultural, punt de trobada i reunió de personalitats rellevants, i espai de difusió política.
Plaça de la Creu (Pl.Luis de Sirval) i Cantó del Ravalet (C/Blasco Ibáñez): punt d’aturada intermedi per contextualitzar relacions sòcio-econòmiques de l’època.
Llocs d’interès:
Hostal del Sol, també dit del ‘Bollo’ o de ‘Txolela’.
Inici carrer del Raval.
Fets:
Plaça com a llotja de contractació i de relació laboral entre propietaris de terra i jornalers.
Sindicat de Treballadors Agrícoles i nombrosa presència de veïns del Raval.
Carrer de Dalt, Plaça d’Espanya i Plaça de l’Església (Pl.de la República):
Llocs d’interès:
Casa dels Romany-Borja
Casa dels Espinós
Casino del Maco
Casa Abadia
Església-Fortalesa de Santa Caterina
Església de santa Caterina.
Ermita Divina Pastora
Fets:
Casino com a punt de reunió social i d’organització política.
Municipalització de la Casa Abadia. El Comitè d’Enllaç Revolucionari. El Socorro Rojo Internacional i la caravana de queviures al front de Madrid. La casa Abadia com a presó i centre de repressió franquista.
Municipalització de l’església-fortalesa i els diferents usos durant la guerra. La nit de l’incendi de les imatges religioses.
Destrucció dels altars, subhasta de fusta i taller d’ebenisteria a l’ermita.
Enfrontament al comitè d’enllaç i assalt a la central telefònica.
La ‘desaparició’ de Juan Moll.
Plaça dels Porxes (C/Ramón y Cajal):
Llocs d’interès:
Sala de Jurats i Justícies.
Fets:
Organitzacions polítiques, comicis electorals i corporacions municipals durant la II República. Desafecció i depuració.
Incendi de l’Arxiu Municipal.
Mobilització de quintes al front.
Instauració del franquisme i primera Junta Provisional.
Carrer Colom o de Baix:
Llocs d’interès:
Cases de les diferents branques de la família dels Bertomeu.
Fets:
Confiscació d’immobles i establiment de seus d’organitzacions sindicals i partits polítics. La Junta Administrativa de finques rústiques requisades i la col·lectivització de terres.
Avinguda Las Palmas (Avda. del 14 d’abril):
Llocs d’interès:
Ermita de Sant Vicent.
Fets:
Milicians i punts de control.
Assalt a l’ermita. Imatges i objectes de culte amagats.
Entrada de les tropes franquistes.
(*) NOTA: Arreu del terme, hi ha altres indrets i espais d’alt interès durant l’esmentat període històric, però que queden excloses d’aquesta proposta per la dificultat en crear un itinerari a peu des del centre urbà de la vila. Entre aquests podríem destacar els següents: ❖ Casa de ‘La Torreta’: o Instrucció militar dels quintos. ❖ Partida de la Miquela: o Incendi d’imatges religioses de l’església ❖ Casa de la ‘mestra Brella’, camí de Xurra: o Mort de Rosa Vives ‘en estranyes circumstàncies’. ❖ Ermita de la Font Santa i oratori del Castell de Moraira: o Incendi d’imatges religioses. ❖ Partida de El Portet: o Lloc d’estiueig de classes acomodades. Persones amagades durant la guerra i visita de milicians. El casos de Pedro Miranda i d’Augusto Villalonga. Requisa de matalassos i queviures. L’ocupació d’habitatges buits.
Tot i allò esmentat anteriorment, gràcies als aires renovadors que havien impregnat les institucions provincials, el nou Governador Civil d’Alacant (l’històric republicà alacantí Carlos Esplá, va ocupar aquest càrrec durant uns breus dies) va anular la proclamació de candidats a Teulada, anomenant una Comissió Gestora composada per correligionaris d’ideologia republicana proposats pel Cercle d’Aliança Republicana, els quals havien denunciat les coaccions dutes a terme per Romualdo Bertomeu per impedir que es dugueren a terme les eleccions municipals1. L’alcaldia anava a recaure momentàniament en Ricardo Romany Borja, vinculat eixe moment al Partit Republicà Radical (tot i el fet curiós d’esser nebot, per línia materna, del que havia estat cap del Partit Conservador Monàrquic, Miguel Borja).
osé Marcos visita el Ministre de Governació (Font: La Libertad 13.0)
Aquesta Comissió Gestora anava a tindre, des de l’inici, una vida convulsa. Des de ben prompte el ‘senyoret’ va fer ús de tota la seua capacitat d’influència i coerció a les instàncies governatives provincials, per tractar de desestabilitzar-la, desacreditant la seua gestió per recuperar així el poder eventualment perdut. La premsa d’orientació republicana es feia ressò de les recurrents reunions que Bertomeu va mantenir amb els successius Governadors Civils (en aquells primers mesos de naixement de la II República, aquest càrrec es va caracteritzar per una alta rotació, passant per ell, a més de l’esmentat Esplá, diferents polítics de la Dreta Liberal Republicana i del Partit Republicà Radical). A les seues planes, titllaven a Bertomeu de cínic per denunciar anormalitats en la gestió municipal per part de la nova comissió gestora, quan ell “va deixar a l’Ajuntament amb un dèficit que prompte es sabrà en que va estar emprat”, convidant-lo a quedar-se a sa casa “a esperar la sanció que un dia l’imposarà la justícia per la seua recent actuació”, doncs la República es trobava a Teulada “molt ben representada per aquells homes que sempre la van saber defensar i mai es van dedicar a ascendir amb els diners del contribuent, ni coaccionar i imposar el seu criteri el dia de l’elecció”.2
Proclamació Candidats (Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant)
Des de les files republicanes teuladines també es feien gestions a les més altes instàncies per decantar al seu favor aquesta lluita pel poder polític municipal. Així, pel mes de maig d’aquell any, José Marcos Devesa, president del Cercle d’Aliança Republicana, es desplaça a Madrid juntament amb una comitiva comarcal, per entrevistar-se amb el ministre de Governació, Miguel Maura Gamazo (junt amb el propi Alcalá-Zamora, els dos únics representants de la DLR al primer govern provisional), sol·licitant-li la seua intervenció doncs, al seu entendre, a la Marina Alta s’estava perjudicant als antics republicans en favor d’elements dels quals es desconeixia la seua ideologia abans de les eleccions de 12 d’abril passat.3
Finalment però, les pressions del ‘senyoret’ van aconseguir el seu objectiu, i el nou governador civil, Emilio Bordanove Tarrasó (també vinculat al ‘nicetisme’), va validar la proclamació inicial dels 11 regidors feta en virtut de l’article 29 de la vigent llei electoral. Aquesta decisió va causar un forta estupefacció i indignació entre els republicans del municipi, interposant una protesta davant de la instància governativa provincial, però sense èxit. L’excitació popular per aquest fet va aplegar a l’extrem que “alguns parlaven de cremar la casa del cacic”, encara que finalment els membres del cercle republicà van poder reconduir aquesta situació4. Curiosament, aquest famós article 29 de la Llei Electoral de 1907, que emparava l’acció de Romualdo Bertomeu, havia quedat en suspès pel Reial Decret l’11 de febrer de 1931, però només pel que fa a l’elecció de diputats a Corts Generals.
Llistat d’Electors (Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant)
Tot i això, des del Govern Provisional, conscients de les nombroses dificultats plantejades a l’àmbit rural per l’acció opositora del caciquisme contra la incipient República, i davant la situació generalitzada d’interposició de protestes contra els resultats dels comicis del 12 d’abril, es decreta la celebració de noves eleccions municipals a totes aquelles poblacions on s’hagués incoat un expedient de protesta. Amb el matís important de que “no podrà prescindir-se de la celebració d’eleccions encara que el nombre de proclamats fora igual als cridats a ser elegits”5.
Constitució Mesa (Font: Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant)
En aquest cas es trobava Teulada, on inicialment devien de celebrar-se noves eleccions el 31 de maig de 1931. Malgrat açò, el Governador Civil de la província, tornant a intercedir en favor dels interessos del senyoret, decidia suspendre aquesta convocatòria, tot i que la pròpia Junta Municipal de Cens Electoral, en reunió de 24 de maig de 1931, havia aprovat les següents candidatures, acceptant ara sí als partidaris republicans:
Pel districte Primer, amb 5 vacants a cobrir:
Vicente Roselló Torres (proposat per dos ex-regidors), republicà.
Francisco Vidal Oller (proposat per dos ex-regidors), republicà.
Ricardo Romany Borja (proposat per dos ex-regidors), republicà.
José Baydal (proposat per dos ex-regidors), republicà.
Jaime Oliver Ronda (en qualitat d’ex-regidor), monàrquic.
Jaime Oller Malonda (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Antonio Ramiro Signes (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Vicente Bertomeu Cardona (en qualitat d’ex-regidor), monàrquic.
Jaime Buigues García (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Bautista Oller Vallés (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Pel districte Segon, amb 6 vacants a cobrir:
Juan Bertomeu Ferrando (en qualitat d’ex-regidor), republicà.
Antonio Vallés Vives (en qualitat d’ex-regidor), republicà.
Bautista Vila Buigues (proposat per dos ex-regidors), republicà.
José Carrió Costa (proposat per dos ex-regidors), republicà.
Francisco Cervera Malonda (en qualitat d’ex-regidor), monàrquic.
José Oller Sala (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Vicente Oller Andrés (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Francisco García Buigues (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Ricardo García Cerdá (proposat per dos ex-regidors), monàrquic.
Romualdo Bertomeu Rodríguez (en qualitat d’ex-regidor), monàrquic.
Cal introduir l’incís de que, per a poder ser proclamat candidat a regidor, s’havia de reunir algun dels requisits recollits a l’article 24 de la Llei Electoral de 8 d’Agost de 1907: haver estat ja elegit regidor anteriorment ; ser proposat per dos regidors o ex-regidors; o estar proposat per una vigèsima part del nombre total d’electors del districte (opció aquesta última que no trobem al nostre municipi). Per tant, l’accés estava fortament restringit, amb la finalitat de limitar i controlar l’acció política que es pogués desenvolupar des del poder municipal.
Acta Escrutini (Font: (Font: Arxiu de la Diputació Provincial d’Alacant)
Malgrat la suspensió dictaminada pel Governador Civil, des de el Cercle Republicà es va decidir fer cas omís i celebrar les eleccions municipals per a l’esmentat diumenge 31 de maig.
El dia anterior es celebrava un gran acte de proselitisme polític al poble, on participaren destacades figures del Partit Republicà Radical-Socialista alacantí6, com Eduardo Planelles Guijarro, Germinal Ros Martí, Alfredo Badenas Andrés i Fermín Botella Pérez (co-propietari del diari ‘El Luchador’), els quals es dirigien, des del balcó del Cercle Republicà i introduïts per José Pastor Gisbert, al “nombrós públic que es va estacionar allí per escoltar els discursos dels correligionaris d’Alacant”.
Un dels esmentats oradors d’aquell dissabte, Alfredo Badenas, recordava que ja havia estat al poble fent difusió de les idees republicanes i que “vindrà quantes voltes ho exigeixi la salut del mateix, doncs encara el caciquisme no ha mort, i la llibertat i el progrés d’aquest poble no podran desenvolupar-se mentre hi hagen cacics i caciquets”. A la seua arenga també adverteix de que no hi ha que fiar-se dels monàrquics que “tracten d’enganyar a la gent fingint ser republicans” doncs, al seu entendre, únicament mereix confiança el republicanisme del Cercle, format abans de l’adveniment de la República.
Per altra banda, Fermin Botella a la seua al·locució acusa “als cacics locals per haver fet desaparèixer l’acta de protesta per a que s’anul·len les eleccions”, evitant-se així que la voluntat del poble de Teulada pogués posar-se de manifest a través de les urnes.
De fet, a penes uns dies abans de la celebració d’aquests comicis a Teulada, la premsa republicana7 encara denunciava que no anaven a dur-se a terme perquè “no convé als elevats fins del cacics monàrquics”, lamentant-se de la situació generalitzada de que “a laMarina els vells cacics cauen ara sobre la República com escopits”, i que en el cas teuladí anava a suposar que els 11 regidors de la Comissió Gestora anaven a ésser substituïts per republicans “de nou cuny”.
Així les coses, el diumenge 31 de maig els teuladins amb dret a vot (que tenint en compte totes les restriccions ja esmentades, es reduïen aproximadament a menys del 30% de la població total) 8 acudien a les urnes. Però la participació no superarà ni la meitat del cens electoral, fet que deixava pales el boicot d’aquests comicis per part dels senyorets i els seus adeptes, tot i haver afavorit la presència de candidats que representaven clarament les seues posicions polítiques. Aquests van estar els resultats d’aquella jornada, per districtes electorals i seccions9:
La nova corporació municipal que es configura a partir d’aquests resultats anava a estar presidida per Ricardo Romany Borja, amb Bautista Vila Buigues com a 1er Tinent d’Alcalde, Antonio Vallés Vives com a 2on Tinent d’Alcalde, José Baydal com a Síndic i Juan Bertomeu Ferrando com a Dipositari; els restants regidors electes del bloc republicà eren Vicente Roselló Torres i José Carrió Costa, mentre que la minoria monàrquica estava representada per Jaime Buigues García, Jaime Oller Malonda, José Oller Puig i Vicente Bertomeu Cardona.
La premsa d’adscripció republicana es congratulava d’aquests resultats a Teulada on, defugint de la decisió de la primera autoritat civil de la província, “es va donar satisfacció al poble acudint a aquests comicis”, calmant així “a la irritada multitud que novament pretenia fer objecte de les seus ires al culpable de la fellonia”, Romualdo Bertomeu Rodríguez.10
Per contra, aquesta política de fets consumats duta a terme pels republicans teuladins era fortament censurada a les pàgines de la premsa vinculada a la dreta republicana11, demandant al nou Governador Civil, Víctor Rubio Chávarri (DLR), que restaurés la llei vulnerada substituint de nou a l’Ajuntament pels 11 regidors proclamats segons l’article 29.
Aquesta lluita pel poder polític municipal es perllongaria durant tot el període de pervivència de la Segona República, demostrant els convulsos moments que s’hi vivien, on l’anhel transformador i modernitzador d’uns anava a col·lisionar violentament amb la voluntat de mantenir, al preu que fora, el privilegiat estatus social i econòmic d’altres.
—————————————————————————————————————–
El Luchador, número 6.636, 2 de juny de 1931.
Diario de Alicante, 5 de maig de 1931.
La Libertad, 13 de maig de 1931.
El Luchador, número 6.636, 2 de juny de 1931.
Gaseta de Madrid, número 134, pàgina 715.
El Luchador, número 6.636, 2 de juny de 1931.
Diario de Alicante, 30 de Maig de 1931
Segons dades del Cens Electoral de 1930, només 868 veïns poden exercir el dret a vot, per a una població de 2.913 habitants.
Font: Arxiu Diputació Provincial d’Alacant. Atenent al contingut de l’article 21 de la Llei Electoral de 1907, al haver d’elegir-se més de quatre candidats per cadascú dels dos districtes, cada elector havia de triar a dos candidats menys del nombre dels que hagueren d’elegir-se; és a dir, al districte primer es podien votar fins a tres candidats, i al districte segon fins a quatre candidats.
El Luchador, número 6336, dimarts 2 de juny de 1931.
Història de Teulada 