Per Josep Antoni Ahuir, arqueòleg.
Introducció
La cultura ibèrica es troba representada a Teulada per onze jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a poblats com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.
Fa uns anys varem escriure un article per a aquest mateix llibre de festes parlant del Món ibèric a Teulada, incidint en dos jaciments, El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. En aquesta ocasió volem continuar aquest capítol de la història del nostre poble amb dos jaciments més, com són la coneguda com Cova de la Cendra[i] o Cendres i la Cova de les Rates.
La nostra intenció amb aquest xicotet article és, posar un poc de llum sobre aquesta cultura dins la història del nostre poble, traent a la llum uns materials que actualment estan en parador desconegut i que creiem que són importants per a conéixer les pràctiques religioses de les poblacions ibèriques que hi havia al nostre poble.
El món ibèric a la nostra comarca als segles VI – I a.n.e. [ii]
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la Península Ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: així tenim a les actuals zones de Catalunya als lacetans, laietans, cossetans, ilergets, a la zona de la manxa als oretans, a la zona d’Andalusia als bastetans i turdetans, i al País Valencià als ilercavons, edetans, i a les nostres terres els contestans.
Així vegem que a la nostra comarca tenim a partir de finals del segle VII a.n.e., dins de la mateixa dinàmica evolutiva de les poblacions del Bronze valencià (1600 a.n.e – s. VI a.n.e) i les influències i els contactes comercials amb els fenicis d’Eivissa i, en menor mesura amb els grecs, donarà pas a la Cultura Ibèrica, la primera civilització autòctona d’aquestes terres, que apareix ja plenament formada i definida en el segle VI a.n.e.
Al denominat Ibèric Antic, segles VI – V a.n.e, tenim alguns jaciments importants que es distribueixen per quasi tota la comarca. Els poblats tenen unes dimensions bastant uniformes que no van més enllà dels 4.500 m2, amb unes fortificacions ben paleses i aprofitant les depressions immediates com àrea d’explotació agrícola. Alguns d’aquests jaciments són el Castellet de Garga (la Vall de Laguar), l’Alt de BenimaquiaDénia) i el Morro de Castellar (Teulada).
Seguint aquesta evolució arribem a l’ibèric ple, on la cronologia va des de la segona meitat del segle V fins a finals del segle III a. de C. A més dels poblats de la fase anterior que en la seua majoria perduraran, apareixen nous assentaments, produint-se una jerarquització del territori. Així i tot, no hi ha cap jaciment en tota la comarca que es puga considerar com una ciutat i que funcionara com centre rector de tot el territori. D´aquesta època tenim el Coll de Pous a Dénia o el Marge Llarg a Xaló.
A partir de la 2º Guerra Púnica, (218 -206 a.n.e), canvia el model de poblament, amb l’ arribada dels romans, comença el període de la romanització a les nostres terres. Aquesta etapa, abasta els segles II-I a. n.e.
Hi haurà una nova estructuració del poblament: la continuació de l’hàbitat en alguns poblats de la fase anterior i la construcció de nous assentaments que es caracteritzen per ser de reduïdes dimensions, situar-se en el pla o en menudes elevacions, directament relacionats amb l’explotació agrícola. D’aquest període també és el poblat de la Penya de l’Àguila (Dénia) o el jaciment situat a la Punta de Moraira, ambdós relacionats amb l’episodi sertorià (73 a.n.e).
Els jaciments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates: Dos Coves utilitzades com a refugi/santuari a l’època ibèrica
El jaciment de la Cova de les Cendres, considerat com un dels jaciments arqueològics més importants de la façana mediterrània, es troba ubicat en una cavitat oberta en la Punta de Moraira.
La cova, localitzada a la vessant dels penya-segats marins que formen la Punta de Moraira i situada a 60 m sobre el nivell de la mar. Consta de dues parts diferenciades, una exterior, amb la boca ampla i de cara a la mar i una altra d’interior d’uns 600 m2 de superfície.
La cova va ser descoberta com a jaciment arqueològic a principis del segle XX, i el 1913 va ser visitada entre altres investigadors per H. Breuil, qui es va adonar que als forats oberts pels camperols, hi havia cendres i alguns materials neolítics (entre ells una ceràmica cardial), donant així les primeres notícies sobre la seua existència com a jaciment arqueològic.
El posterior estudi d´aquestes peces i les troballes casuals, van fer que als anys 70, començaren dues campanyes d’excavació, als anys 1974-1975 per part del Museu Arqueològic d’Alacant i sota la direcció d’Enric Llobregat. En aquesta campanya ja es van trobar alguns materials de cronologia paleolítica, fet que ampliava tant la seqüència cronològica de la cova.
En 1981 es va realitzar una excavació que va donar com a resultat una estratigrafia que anava des de l’Edat del Bronze a nivells del Paleolític superior. A partir d’aquests moments les excavacions es van realitzar. Joan Bernabeu de la Universitat de València va excavar el denominat sector A, mentre que el sector B, amb nivells paleolítics, el va començar a excavar Valentín Villaverde de la mateixa universitat.
En l’ actualitat se segueix excavant amb uns resultats que posen a aquesta cova entre les més importants de la façana mediterrània peninsular, amb una cronologia aproximada de 15.000 anys a.n.e. (Paleolític Superior).
Per a l’ època ibèrica i segons les investigacions d’ Enric Llobregat i Milagros Gil Mascarell, coneixem una sèrie de materials actualment en parador desconegut. La Cova de les Cendres es va utilitzar com a santuari o lloc de culte a la vista dels materials que segons aquests autors ens diuen així pues:
Ens diu Milagros Gil Mascarell en el seu article de 1975 “Sobre las Cuevas ibericas del País Valenciano”, que “en un reecinto d prospección realizada por el grupo de la OJE de Alicante fueron hallados, ademas de materiales pertenecientes al Neolitico, Eneolitico y Bronce, cerámicas ibericas que se conservan en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante. Hay platos de borde vuelto; una boca de Oinochoe; un plató iberico completo, imitación de una forma atica (Lamboglia 21), una tapadera decorada con el estilo Elche Archena, un vaso caliciforme, ceràmica campaniense B y ceràmica ibérica lisa”.
Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle IV – II a.n.e, qüestió que el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que ès suposa que podria ser un lloc habitual de la població d´aquest jaciment, ja siga en una funció ritual, com a cova santuari o en la seua utilitat com a refugi.
L´Altre jaciment que volem estudiar seria la Cova de les Rates, és una xicoteta cavitat que se situa en el vessant de la Punta de Moraira, cap al Portet. Actualment l’accés a la cova és pel mar; i en moltes parts de l’any la boca està submergida. D´aquest jaciment es coneixen restes de l’Edat del Bronze, restes materials de les colonitzacions fenícies (s. VII a.n.e) i restes ibèriques.
Per a la Cova de les Rates, la Dra. Milagros Gil Mascarell ens diu: “Esta cueva fue prospectada por el mismo grupo que la anterior y ambas se encuentran cerca del poblado iberico de Moraira. Ha proporcionado, además de materiales de la Edad del Bronce, fragmentos cerámicos ibericos, entre los que destacant: Tres Fragmentos de kalathos decorados con bandas horizontales y zigzag, fragmentos de ceràmica comun, caliciformes, anforas, dos vasos de campaniense B”.
També tenim noticia de materials de cronologia fenícia que ens parlarien de la seua importància com a lloc de comerç.
Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle VI – II a.n.e, qüestió que també el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que podem suposar que és un lloc important tant per la seua ubicació a vora de la mar (tema comerç) com per la seua possible funció com a cova Santuari o Refugi del veí poblat ibèric de la Punta.
Conclusions
Resumint tot el que s’ha dit en els apartats anteriors tenim que els assentaments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates estarien poblades al llarg d’un ample període de temps. L’hem dividit en tres fases diferenciades. Una primera fase antiga començaria en el Paleolític. i vindria testimoniada per les restes d’indústria òssia magdaleniana; una segona fase que seguiria amb el Neolític i ja un tercer moment en el qual tindríem poblament fins a l’ època ibèrica, relacionant-les amb el jaciment de la Punta de Moraira.
Els materials que aquí presentem, actualment en parador desconegut (Encara que la Dra. Milagros Gil, ens diu que en 1975, “estaban en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante” ) ens donen una imatge del que podrien ser dos coves refugi o santuari a la nostra protohistòria. El tema de si son coves refugi i coves santuari necessitaria un estudi més en profunditat, el qual quedaria dins de la nostra tesi doctoral sobre el Món ibèric a la Marina Alta, actualment en realització.
A Teulada tenim un dels jaciments prehistòrics més importants de tota la mediterrània, la Cova de la Cendra o Cendres, tenim una sèrie de poblats ibèrics molt relacionats amb el comerç fenici i grec, tenim Vil·les romanes, tenim un magnífic conjunt medieval, amb la Teulada gòtica i una sèrie de torres defensives d’època Moderna. Ès necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble.
Bibliografia
- AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
- AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al Sip.
- BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
- BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
- COSTA, P. (1992): Aportació a l’estudi de la distribució espacial del poblament ibéric a La Marina Alta. III Congrés d’Estudis de La Marina Alta, 1990, Alacant, 119-127.
- COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.
- GIL – MASCARELL, M (1975): Sobre Cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y Problemas. Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia nº 11, pag. 281-332. Valencia.
- GONZÁLEZ ALCALDE JULIO. (2002-2003). Estudio historiográfico, catálogo e interpretación de las cuevas-refugio y cuevas-santuario de época ibérica en Alicante. Recerques del museu d’Alcoi, 11/12 . Pag. 57-84
- GRAU. I (2004) : La construcción del Paisaje ibérico: Aproximación SIG al territorio ibérico de la Marina Alta, Saguntum 36
- LLOBREGAT CONESA EA.(1972) Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante., Pag. 172.
- SALA, F. (2012): “El litoral de la Contestania ibérica ante la conquista romana: una cuestión de confines en el sureste de Hispania”. En Confines: el extremo del mundo durante la antigüedad / Fernando Prados, Iván García y Gwladys Bernard (eds.), Reunión Internacional Universidad de Alicante – Casa de Velázquez, 14-16 de enero de 2010, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012., pp. 213-226.
[i] Cova de la Cendra o Cova de les Cendres, son dos denominacions que s´apliquen al mateix jaciment prehistòric de Teulada- Moraira.
[ii] Aquest tema es va tractar en una ponència del mateix autor en les I Jornades culturals de Teulada, organitzades pel col·lectiu cultural Sortits de Res en Abril de 2010.
Història de Teulada 