Es preguntareu què és això de la Processó del Pessic o també coneguda com la Procesó del Rosari del Pessic.
Doncs bé, antigament al trasllat del Sant de l’Església a l’Ermita se li anomenava d’esta manera. I és que en ella, les persones que hi participaven aprofitaven per pessigar els culs de les xicones o punxar amb una agulla de pit a qui tenien al seu voltant.
D’esta manera el trasllat es feia més lleuger i menys pesat, ja que la gent accelerava el pas per arribar el més aviat possible a l’ermita. Sembla curiosa esta costum popular, que amb l’arribada del franquisme i l’instauració d’un fort moralisme catòlic va quedar prohibit per les autoritats eclesiàstiques i civils.
Per sort, ha quedat en el record d’uns pocs majors i en uns versets arreplegats per Mª José Vallés a María Mengual Benito. Ací vos els deixem!
Visca Teulada que estima
a sant Vicent Ferrer,
visca els que van pel poble,
visca els forasters.
Visca la relíquia
que tenim del Sant,
visca els que van pel poble
les glòries cantant.
En esta festa del predicador,
visca el senyor rector.
Visca la imatge, leré, leré,
que sempre visca l’ajuntament,
en esta festa que sempre hem dit
el rosari del pessic.
Visca la imatge, leré, leré
que sempre visca
san Vicent Ferrer.
Què vos sembla si ho recuperem? Més endavant tindreu més informació.
Bibliografia:
– Buigues i Vila, Jaume: “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada” de En el món de sant Vicent Ferrer. Editorial Denes. 2008.
Història de Teulada 