Pessigueu i punxeu que hui és la Processó del Pessic!

Es preguntareu què és això de la Processó del Pessic o també coneguda com la Procesó del Rosari del Pessic.

Doncs bé, antigament al trasllat del Sant de l’Església a l’Ermita se li anomenava d’esta manera. I és que en ella, les persones que hi participaven aprofitaven per pessigar els culs de les xicones o punxar amb una agulla de pit a qui tenien al seu voltant.

Baixada del sant de l'Església Santa Caterina a l'Ermita sant Vicent Ferrer.
Baixada del sant de l’Església Santa Caterina a l’Ermita sant Vicent Ferrer.

D’esta manera el trasllat es feia més lleuger i menys pesat, ja que la gent accelerava el pas per arribar el més aviat possible a l’ermita. Sembla curiosa esta costum popular, que amb l’arribada del franquisme i l’instauració d’un fort moralisme catòlic va quedar prohibit per les autoritats eclesiàstiques i civils.

Per sort, ha quedat en el record d’uns pocs majors i en uns versets arreplegats per Mª José Vallés a María Mengual Benito. Ací vos els deixem!

Visca Teulada que estima

a sant Vicent Ferrer,

visca els que van pel poble,

visca els forasters.

Visca la relíquia

que tenim del Sant,

visca els que van pel poble

les glòries cantant.

En esta festa del predicador,

visca el senyor rector.

Visca la imatge, leré, leré,

que sempre visca l’ajuntament,

en esta festa que sempre hem dit

el rosari del pessic.

Visca la imatge, leré, leré

que sempre visca

san Vicent Ferrer.

Què vos sembla si ho recuperem? Més endavant tindreu més informació.

Bibliografia:

– Buigues i Vila, Jaume: “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada” de En el món de sant Vicent Ferrer. Editorial Denes. 2008.

Teulada en festes!

Teulada ja està en festes, i per això volem recordar-vos este verset que valia per animar a totes les teuladines i els teuladins absents a tornar al poble per festes:

Teuladinet foraster

que a Teulada has nascut,

encara que ací no has visctut,

sempre teuladí has de ser.

Per demostrar el teu voler,

aprofita l’ocasió,

i vine-te’n amb tota la il·lusió

a la festa de sant Vicent Ferrer.

(Per Vicent R. Vallés)

 

Cartell de Festes Teulada 2013.
Cartell de Festes Teulada 2013.

Història de Teulada vos desitja unes bones festes!

“El moro abofetejat”

Per Omar Garrote Sala

Ambientant als actors i lectors (1)

En el poble de TEULADA (Alacant), residia una germana del Pare Vicent Ferrer, en la casa on actualment (1944) estan les Escoles, per això, el Sant, va passar en aquest poble una temporada, allà per l’any 1410.

Durant la seua estància, va obrar certs prodigis, dels que va quedar testimoni històric irrefutable en els que aquí intentem versificar i que van ser: “ El miracle de la mar”, “La Font Santa”, “La Creu del terme” (aquest últim, provat en 1532, quan la pesta va assolar tots els pobles del voltant, encebant-se en el de Benissa, on no va respectar persones ni bèsties, i no coneixent Teulada, cap empestat, com va ocórrer amb la grip de 1914), i, per últim, ja mort el Sant, el de “Moro abofetejat”, succeït l’any 1580, sent trenta anys després (1609) l’expulsió dels moriscos, i el miracle del qual, hem pres de base per a la descripció de tots ells.

Ermita de la Font Santa de Teulada.
Ermita de la Font Santa de Teulada (2)

Ja per aquell temps i a l’eixida del poble, estava la capelleta que recordava el lloc del sermó de comiat del Sant, front de la qual, al passar moros i cristians, es descobrien reverents; capelleta que la barbàrie marxista, més inculta que totes les bestialitats desencadenades des de fa tants segles, no sabent respectar-la ni comprendre-la, la va enderrocar de la manera en què en l’actualitat encara es presenta a la nostra vista.

Aquest és, doncs, el lloc de l’escenari on es desenvolupa aquest joguet.

Personatges

  • ALINDA (dona de Yusuf)
  • YUSUF (el moro abofetejat)
  • ALCALDE
  • SENTO (agutzil)
  • BONIMEIX (jornaler de Yusuf)
  • BENIMARCOS (jornaler de Yusuf)
  • REGIDOR 1r
  • REGIDOR 2n
  • GENT DEL POBLE (moros i cristians, a voluntat, però a l’última escena en paper de curiosos)

El moro abofetejat

Joguet Històric, escrit expressament per al poble de Teulada, al objecte de recaptar fons destinats a la restauració dels llocs visitats pel Gloriós Pare Sant Vicent Ferrer.

L’acció, en l’any 1508. Vestits de l’època.

Decorat: El que represente l’entrada del poble, on es vorà una capelleta de l’estil de les de Calvari, on, en l’interior, havien unes rajoles del Sant.

Prefaci

Sento: (Ixint). Cavallers, ací estic jo!

Ja han acabat d’esperar.

Em presente en un moment:

Sóc l’agutzil de Teulada,

de Mosquera, Paratella

i de Moraira… Un encant!

Quan em manen fer un “bando”,

tot em pose a tremolar…

puix estem per l’any cinc-cents

en la funció que voran

i son escassos els mitjans

que contem per trotar:

Ni han descobert bicicletes,

ni trens dels que van xiulant,

ni patinets, sides, motos,

i… ni carreteres hi ha!

D’autos? Ni parlar tan sols;

De camions? Ni parlar!

D’avions i aeroplans

i gasògens? “ Nanai”!

A trossos en una burra

moruna, que té més fam

que jo passe en la quaresma,

i a trossos, pedres botant

pel barranc de les Sorts,

vaig complint, com Déu bé sap,

tot quan em mana el Consell…

Que mai para de manar!

Perquè dec dir-los a vostès,

que acabem de celebrar

eixes festes tan famoses

que fem al frare més gran

que es troba des de la terra

fins l’últim cel més alt.

Ai mare! La de feina

que entre tots m’estan donant!

Però… posen atenció

que ara molt prompte ho veuran,

ja que veig vindre l’Alcalde

i als “pintes” dels Regidors.

Escena I

Dit, Alcalde i Regidors primer i segon, que ixen.

Alcalde: Xé, Sento, què fas ahí?

Sento: Res: estava meditant

que falta donar les gràcies

al Sermoner, i un regal

fer-li al “lec” que l’acompanya;

a més…

Reg. Pri.: Encara més hi ha?

Sento: Al moro de Paratella,

li se deu, el disparar

els trons i tota la pólvora

que va córrer l’endemà.

A Ben-Alí, de Moraira,

devem de peix…

Reg. Seg.: Vols callar?

Ja pagarem quan es puga,

que a ningú res s’ha negat.

Alcalde: Ves, avisa el secretari

que al moment oficie

a tots, donant-los les gràcies.

Reg. Seg.: I que ja els avisarà

quan estiga la caixa

plena…

Sento: (Apart.) De llavor de naps.

Alcalde: Què estàs remugant aquí?

Sento: Si té alguna cosa més a manar.

Alcalde: Res, per ara: “Guaisquen! Guaisquen!”

i a fer-ho tot al instant.

Sento: Vaig al vol. (Ix)

Alcalde: I ara, conteu-me:

què es diu pel veïnat?

Quin comentari a les festes

els descontents van posant?

Reg. Seg.: Que no recorden com estes

haver-les vist mai

i que el frare sermoner

deu ser com va ser el Sant…

Reg. Pri.: Que s’ha corregut la pólvora

com no es va córrer en molts anys;

i que en el joc de la pilota,

de birles i de…

Reg. Seg.: No cal

que t’esforces a contar-ho.

No han trobat “però” aquest any!

Alcalde: Que ja és dir!

Reg. Seg.: I, si no,

mira qui ve per allà:

Alinda, la mora eixa

que diuen sap tant i quan

tot va tafanejant-ho

sense perdre “cap” detall.

Ella, podria contar-te…

Reg. Pri.: El que els moriscos van parlant,

que han dit que ni de “babuja”

serveix Sant Vicent per Alà.

Alcalde: Puix, de moros en l’església,

crec que no es podreu queixar,

perquè també estava plena

dels d’ací i dels d’allà baix,

i reverents…

Reg. Pri.: Manco un

que sempre ho sol empastrar.

(1) L’entrada que ací vos presentem és l’adaptació al català del miracle “El Moro Abofetejat”,  de José Calatayud Baya. Obra que va obtenir el segon premi en el concurs de “milacres” convocat pel Patronat de la Juventud Obrera en 1945.  El milacre va ser representat per primera vegada en l’Altar del carrer de la Mar. I ha estat recollit en fascímils per Manuel Bas Carbonell, editats el 1989 per l’Ajuntament de Teulada.
(2) Fotografia propietat de Manuel Colomina. http://www.elclubdigital.com/foro/showthread.php?t=182690

Sant Blai gloriós cura’m la tos!

Hui és el dia de Sant Blai, patró de les infermetats de la gola, i hem volgut esbrinar quin és l’origen de la particular “dama” i “damo”.

Per als qui no sabeu que és això de la dama vos ho contem. La “dama” és un dolç típic de Teulada amb forma de dona (“dama”) i d’home (“damo”) que es pren el dia de Sant Blai. La “dama” (amb falda) és per als hòmens, mentre que el “damo” (amb pantalons) és per a les dones. Es decora amb sucre, i el seu braç dret va per damunt del cap, mentre que l’esquerre es recolza sobre la cintura.

A l'esquerra dos "damos", i a la dreta dues "dames".
A l’esquerra dos “damos”, i a la dreta dues “dames”.

La seua elaboració és a base de farina, ous, oli, llet, rent i sucre (semblant a la “mona”). I segons conta la tradició, una vegada beneïda, protegeix la gola de tots aquells que la proven.

Però malgrat el sentit religiós que li volen donar, és conegut que l’origen de la “dama” és pagà. Sembla ser una espècie de representació femenina lligada al culte de la figura de la mare, de la naturalesa i de la terra.

Forn de Calç de Cigró

La foto que a continuació vos mostrem és del forn de calç de Cigró, un calciner de Teulada que feia calç i després anava venent-la per Teulada i pels pobles veïns. El forn estava a la partida de les Gargantes, molt prop de la carretera general. Es coneix que hui en dia encara està en peu, però sense el forn, que va quedar destruït a mitjans anys 80. La fotografia és de Joan Ivars, i la informació s’ha publicat hui a través del Facebook de l’Institut d’Estudis Comarcals.

Forn de Calç de Cigró (Partida La Garganta, 1977)
Forn de Calç de Cigró (Partida La Garganta, 1977)

Exposició Al Tall

Cartell de l'Exposició
Cartell de l’Exposició

Encetem l’any amb una nova exposició al nostre poble, i és que ens visita l’exposició itinerant de la Universitat d’Alacant: “Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià”, que preté ser un homenatge a la trajectoria del mític grup valencià.

La inauguració de la mostra serà demà dijous a les 19.30h al Centre Ecomusegràfic, en la que podrem veure també la projecció del documental “Al Tall, cantar rasant la terra”, realitzat per Daniel Martín.

L’exposició estarà del 17 de Gener a l’1 de Març, i podrà ser visitada de dilluns a divendres de 10h a 14h al Centre Ecomuseogràfic (Avinguda Santa Caterina, 30).

Ací vos deixem l’enllaç amb la notícia d’un periòdic local:

Exposició Al Tall

El catàleg de la Biblioteca Valenciana

Les imatges que a continuació vos mostrem són una xicoteta representació de les fotografies que es poden trobar al catàleg digital de la Biblioteca Valenciana, les quals daten del 1959 al 1974 sent el seu propietari Mario Guillamón Vidal.

Portada principal de l'Església
Portada principal de l’Església
Benimarco
Benimarco
Vista de l'ermita de Sant Jaume (Benimarco)
Vista de l’Ermita de Sant Jaume (Benimarco)
El Campanar de l'Església amb la figuera.
El Campanar de l’Església amb la figuera

El Cant de la Sibil·la en imatges

El Cant de la Sibil·la (22-11-2012)
El Cant de la Sibil·la (22-11-2012)

El passat dimecres va ser inaugurada l’exposició fotogràfica El Cant de la Sibil·la en imatges en el Centre Ecomuseogràfic l’Almàssera de Teulada. Les imatges, realitzades per l’Associació de Fotografia de Teulada, ens mostren este acte recuperat l’any passat per la Colla el Falçó i el Conservatori Mestre Berenguer.

El Cant de la Síbil·la ve de lluny, més concretament de l’època medieval, quan l’anunci del judici final i la fi del món  es va popularitzar entre els habitants, gràcies a personatges com Vicent Ferrer que feien servir la llengua valenciana.

L’acte, que se celebra el 22 de desembre a l’església de Santa Caterina, consisteix en l’anunci del judici final per part de la protagonista (la Sibil·la) acompanyada per música i cor, tot fent servir una gran teatralització de les formes i un fort missatge dogmàtic.

En la mostra també podem veure objectes que s’utilitzen per a la Sibil·la com l’espasa, els instruments musicals i els versos del cant que procedeixen d’un manuscrit del segle XVI de la Seu de València.

L’exposició podrà veure’s fins el 4 de gener del 2013 al Centre Ecomuseogràfic de l’Almàssera de Teulada en horari de 10.00 a 14.00h.

Ací vos deixem amb la notícia d’un periòdic local:

Inauguració exposició fotografia Cant de la Sibil·la

Bibliografia:

La Casa-Bastida del Carrer Colom

El 25 d’Abril del 2008  “La Teulada Gótica Emmurellada” va ser declarada Bé d’Interès Cultural per la Consellería de Cultura de la Generalitat Valenciana.  Este es el punt de partida de la nostra entrada. És el moment en les que s’incicien unes obres que acaben per no finalitzar-se i deixar junt a elles una bastida.

Doncs bé, hui ens em assabentat de que eixes obres van a reiniciar-se de nou. Serà cert que deixarem de veure esta estrucutra en el nostre centre històric? Per a molts ja en forma part del nostre paisatge cultural. Ara sols ens queda veure el resultat i ja deixarem per a més endavant  qüestions de idoneïtat de l’obra.

Al següents enllaços teniu més informació:

Enllaç de la notícia

Notícia 17-01-2012

Casa-Bastida del Carrer Colom de Teulada