Recuperem la nostra memòria gràfica

Mai s’haveu preguntat com era Teulada en altres èpoques? Com era el paisatge que ens envoltava abans del boom turístic i urbanístic? I els carrers? I les persones i el seu mode de vida?

Si sou dels que sí, tenim una bona notícia que donar-vos. L’Ajuntament de Teulada ha impulsat un projecte per tal de recuperar la memòria visual del nostre poble, per això han fet una crida a tots aquells que tinguen fotografies antigues de Teulada i Moraira.  Sí, eixes que les nostres àvies tenien guardades en les caixes de sabates. Amb les fotografies que s’arrepleguen, s’ampliarà el fons gràfic de l’Arxiu Municipal, i a més a més es farà una publicació digital i escrita on podrem consultar-les. També s’ha plantejat la possiblitat de realitzar un Facebook per tal de millorar la seua difusió.

Moraira abans del boom urbanístic
Moraira abans del boom urbanístic

Si voleu participar teniu dues opcions, la primera és presentar les fotografies a mà:

  • Al Centre Ecomuseogràfic (Av. Santa Caterina, 30)
  • Al les dues biblioteques (La Biblioteca Municipal de Teulada i l’Agència de Lectura de Moraira)

La segona opció que teniu és escanejar-les i enviar-les per correu electrònic a la direcció: memoriagrafica@teuladamoraira.org.

Tots aquells que col·laboren se’ls facilitarà una fitxa per fotografia, que hauràn de replenar amb tots els seus possibles detalls: qui és l’autor, la data de realització, el contingut, la ubicació, la identitat dels fotografiats, el motiu de la seua realització… Una vegada les entregueu es digitalitzaran i les podreu tornar a recollir uns dies més tard. Les fotografies s’agruparan per temàtiques, d’esta manera es podran catalogar i ordenar amb un sentit lògic per tal de facilitar la seua identificació.

Teniu fins al 30 de novembre per a presentar-les. Animeu-se! Que el projecte es ben interessant i sense la nostra col·laboració no podrà dur-se endavant.

Vos deixem amb l’enllaç a la notícia: Recuperem la Memòria Gràfica de Teulada-Moraira

El Morro del Castellar

Hui vos volem parlar d’un jaciment arqueològic ubicat al Nord-Oest del terme municipal de Teulada, a més de 300 metres sobre el nivell del mar: El Morro del Castellar.

El Morro del Castellar és un assentament iber de fa més de 2.700 anys, ja que les troballes ceràmiques així ho han verificat (és del S. VII – V a.C). És de gran interès el seu recinte emmurallat, bastit amb blocs de pedra calcària col·locats en sec. De la seua muralla sobretot es conserva la part Oest, i crida l’atenció la seua espectacularitat i grandiositat. Des d’este costat l’accès a l’assemptament és més fàcil.

El Morro del Castellar des del seu costat Oest.
El Morro del Castellar des del seu costat Oest.
Muralla Oest del Jaciment.
Muralla Oest del Jaciment.
Muralla Oest. Al fons Teulada
Muralla Oest. Al fons Teulada.

El recinte és de planta trapezoidal i s’adapta als contorns del cim (el Morro del Castellar). L’assemptament per tant s’ubica entre barrancs, al Nord trobem el Barranc del Bou i al Sud el Barranc del Palmeral, a l’Est es troba el Barranc de la Font de l’Horta i la Carretera de les Gargantes.

Les vistes són aclaparadores i ens mostren la importància del jaciment i la seua ubicació geoestratègica, probablement connectat amb l’assentament de l’Alt de Benimaquia (Dénia).

Vistes del Morro del Castellar i Teulada.
Vistes del Morro del Castellar i Teulada.

L’accessibilitat al jaciment no és gens bona. No obstant si voleu visitar-lo, ací vos deixem un enllaç amb la ruta realitzada i la ubicació exacta del jaciment iber, juntament amb algunes recomanacions.

Com anar

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5296815

Recomanacions

  1. Recomanem anar ben equipat, amb aigua, gorra i amb calçat de muntanya. L’últim tram que es circula camp a través està ple de roques punxoses i argelagues. I podeu fer-se mal. Aneu amb compte de punxar-se!
  2. Recomanem anar amb un GPS. El últims 250 metres no hi ha ruta, i hi ha que anar camp a través i és fàcil desorientar-se si no es coneix la zona.
  3. Gran part de la ruta segueix el PR-CV 412 a Gata de Gorgos al qual podeu accedir, bé pel Camí de Canor i la Torreta de Benissa abans d’entrar al peatge de Benissa (més directe) o per l’antic camí de Benissa a Teulada per Canor (s’entra per l’antic Descorxador de Benissa), després heu d’anar a buscar el Camí de la Mallada Verda i continuar tot recte. La resta del sender està senyalitzat (dues ratlles, una blanca i l’altra groga).
  4. La durada mitjana d’arribada és d’una hora i mitja.
  5. Si s’animeu a anar comuniqueu-ho abans a algun amic o familiar.

Bibliografia consultada:

  • BOLUFER MARQUÉS, J. El Patrimoni Arqueològic de Teulada. Ajuntament de Teulada i Associació d’Amics de Teulada, 1995.
  • IVARS CERVERA, J. Toponímia dels Pobles Valencians. Teulada. Acadèmia Valenciana de la Llengua i Ajuntament de Teulada. 2008.

Burjassot, Teulada

Farà uns dies Joan Ivars comentava l’entrada anterior d’Història de Teulada (Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada) i ens contava la seua experiència amb el poeta de Burjassot l’agost del 1974.

Gràcies a la seua aportació vam poder assabentar-nos que l’aventura d’Estellés amb Teulada no només havia acabat amb l’article publicat a Las Províncias. I és que el poeta va dedicar tres poemes al nostre poble.

Gesmil o "Jasmiler" arremullat. Fotografía de Santi Vallés.
Gesmil o “Jasmiler” arremullat. Fotografía del teuladí Santi Vallés.

Tots tres recollits en l’Obra Completa que va editar l’Editorial Tres i Quatre. Els poemes apareixen en un recull titulat “Burjassot, Teulada”, i els podem trobar en el 5é volum anomenat “Cant Temporal”. Encara que també els podreu trobar reproduits per Joan Llobell en el Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer del 1994. Ací vos deixem amb els poemes:

I.

Com descantats o recolzats

a la meua infantesa, com

així deixats, com oblidats,

oberts al vent, riu-rau,

hores de vinyes i moreres,

hores, finestres ventrudes,

vesprades que donen a la mar,

geranis, la tarda ol a

gesmil, la nit ol a gestimil

oh ventura, guitarra d’enlloc!

II.

Les bigues poderoses, les

bigues de l’antic testament,

la dona treu uns dolços, una

copeta de mistela, uns

platerets, el sostre és alt;

comoditat i pulcritud,

netedat de novençana, mobles

de novençana, mantellina.

Ol a intimitat, ol a dies,  ol

a pulcritud. Ol a nou, a llit,

sexe novell, coses no gastades,

la novençana es posava vermella.

III.

Estic escrivint en carn

viva. Plore una existència,

ai, plore uns anys, plore una 

oculta dolcesa que he perdut,

me l’han agafada de les mans.

Qui ha estat el culpable, qui?

Estic plorant en carn viva

damunt un cos adolescent.

Veig els barracons de la fira,

els cavallets de cartó donen voltes.

(Vicent Andrés Estellés)

Bibliografia consultada:

  • ANDRÉS ESTELLÉS, V. (1972-1990), “Burjassot, Teulada“. En: Cant Temporal, 10 vol., València. Tres i Quatre.
  • LLOBELL, J. (1994), “Tres Poemes“. En: Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1994. Teulada. Ajuntament de Teulada.

Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada

Vicent Andrés Estellés.
Vicent Andrés Estellés.

Aprofitant que este any se celebra l’any Estellés a tot arreu del País Valencià, des d’Història de Teulada volem fer un xicotet homenatge a este gran poeta valencià.

Vicent Andrés Estellés va visitar terres teuladines l’any 1974, i ho va fer convidat pels clavaris de sant Vicent Ferrer del 1975 (el que serien els actuals festers) el mes d’Agost, amb motiu de l’elecció de la Regina de festes. L’escriptor no coneixia Teulada, així ho fa constar en un article publicat a Las Provincias, que es reprodueix al llibre  de festes del 1975. Però este desconeixement no va ser inconvenient per a que el poeta li dedicara al municipi belles paraules com estes:

[…] Teulada, blanco de cal en las fachadas, verde en las persianas, ventrudo en los muy solemnes hierros de las ventanas, en los que no es difícil adivinar asechanzas, amagos de la piratería de otro tiempo. La tarde era clara, […] y por la brisa iba y volvía, nervioso y contento, un intenso olor a jazmín.

Estranya que l’escrit siga en castellà, però no oblidem que estem parlant de l’any 1974 i que es tracta d’un article publicat a un diari i reproduit en un llibre d’unes festes populars. Estellés era conscient de la situació lingüística del moment, i sabia perfectament que la gran majoria dels teuladins i teuladines no sabien escriure ni llegir en la seua llengua autòctona.

En l’article, Estellés aprofita per parlar del passat i present de Teulada. Critica l’estat lamentable d’uns riuraus que continuen en ús, i alaba la verdor del paisatge i el seu abancalament.

Subía hasta la loma donde está Teulada, se demoraba luego en las viñas y proseguía hasta Moraira y el “portet”, se extendía sobre la mar azul, sobre los pámpanos, sobre las hojas incitantes. Y ocurrió que se estaba bien.

Vistes de Teulada.
Vistes de Teulada.

Sobre el centre històric

Estellés considerava el centre històric d’un gran valor:

El juego de callecitas, de callecitas hondas, profundas, que se precipitan cuesta abajo, que reptan cuesta arriba, que de pronto se paran todas en seco y crean un silencio como de cisterna, es una de las pocas cosas literalmente encantadoras que llevo vistas en muchos años. Y en todas las fachadas, los hierros de las ventanas, ventrudos, a punto de parir, por lo menos fuera de cuentas.

Tauló ceràmic a l'antiga Casa de Consança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.
Tauló ceràmic a l’antiga Casa de Constança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.

El de Burjassot aprofita l’espai que se li proporciona per denunciar diverses barbaritats urbanístiques del centre històric, probablement els blocs de pisos construits en la Plaça de l’Església i la Plaça Espanya:

[…] a la vista estaban, diez o doce barbaridades que se llevaban cometidas en la edificación de fincas “modernas” en rinconadas, en plazoletas donde el tiempo parecía haberse dormido.

També ens conta que de la casa de Constança Ferrer (germana del predicador) ja no queda ni rastre. I comenta que el poble té l’esperança que al construir l’Ajuntament nou (no serà fins al 1992) l’edifici de l’Ajuntament vell passe a ser la Casa de Cultura o Museu. Esperançes que com bé sabeu varen ser truncades.

L'Ajuntament Vell.
L’Ajuntament Vell. Fotografia extreta del llibre de festes de l’any 1986.

Conten que Estellés va quedar impregnant de l’olor a jasmiler que feia el poble. Jasmilers que encara es mantenen com els de l’Avinguda Santa Caterina, número 40. I és que Estellés va quedar encantat amb la visita, com així ho va expressar de la millor manera possible: amb les seues paraules.

Nunca, nunca, nunca como en Teulada, a la noche, he visto, he olido, en oleadas sucesivas y turbadoras, a jazmín. Nunca he visto al jazmín enseñorearse de una noche y hacerla suya y pasear con ella como en Teulada. Daban ganas de tener una aventura. […] Uno volvía con recuerdos para toda la vida.

Bibliografia consultada:

  • ANDRÉS ESTELLÉS, V. “Viaje a Teulada” del Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1975. Ajuntament de Teulada. Abril del 1975.
  • Viva voce de Joan Ivars. President de la Comissió de Festes del 1975.

El poble de la figuera

Farà unes setmanes durant una visita a Xàbia, un veí comparava una herba silvestre que havia eixit en la torre defensiva de l’antiga Muralla, amb la figuera del campanar de Teulada. És clar que la figuera ha sigut i serà sempre un referent comarcal i un element distintiu del nostre poble. Durant molts anys la figuera es tallava i s’arrancava, però amb el pas del temps sempre tornava a brotar. La figuera era la protagonista, era motiu de discussió en el poble, i inclòs protagonitzava escrits com l’aparegut en la secció d’Alacant de l’ABC:

Yendo hacía Valencia, pasada Benissa, aparece a la vista, a la derecha, un poblado del que, como en todos, emerge un campanario. Este campanario, desde lejos, resulta un poco distinto de los demás, pues se ve salir del mismo, como si de una gigantesca maceta se tratara, unas extrañas ramas arbóreas que, si vamos a verlas de cerca, al pie de la misma torre, resultan ser grandes y con frondosidad.

(“La extraña figuera” de Agatángelo Soler. 26-9-1990)

Es coneix que la figuera va apareixer als pocs anys de la construcció del campanar (s’inicia el 1895 i s’acaba en la primera dècada del segle XX). Les teories de la seua aparació queden recollides en l’article abans anomenat.

  • Uns diuen que va eixir de les llavors d’una figuera que va dur amb el bec, un pardal.
  • Altres que va arribar amb un mal vent que va arrastrar pols amb excrements d’algun animal.

La seua aparició entre carreus és curiosa; és tot un fet insòlit ja que la figuera sempre s’ha dit que necessita bona terra per a cultivar-se. El Ficus Carica va ser exterminat aproximadament al 2005, amb la restauració de la torre Campanar de l’Església.

Malgrat el seu extermini definitu, la figuera ha quedat en la memòria col·lectiva dels teuladins i teuladines, així com en el record de la gent de la comarca, i és per això que hem decidit fer un recull d’imatges per a recordar esta “estranya figuera”. Ací vos les deixem.

El Campanar des de la costera del Campanar.
Carrer de la costera del Campanar. Any 1989. Fotografia apareguda en el BIM (Boletín de Información Municipal).
La figuera en tot el seu esplendor durant el canvi de la campana. Any 1990.
La figuera en tot el seu esplendor durant el canvi de la campana “sant Vicent Ferrer”. Fotografia del 12 de Juliol del 1990. Imatge apareguda al BIM.
Any 1992.
Fotografia apareguda al llibre de Festes del 1992.
BIM 1989.
Imatge del 1989 al BIM
El Campanar de l'Església amb la figuera.
El Campanar de l’Església amb la figuera. Any 1959.  Catàleg de la Biblioteca Valenciana. Propietat de Mario Guillamón Vidal.

Sobre el reglament festiu

El dia 11 de Juliol, ens trobem amb una notícia en el diari “El información” que informa de l’aprovació a Teulada d’un reglament festiu que s’encarregarà de regular entre altres coses, la vestimenta dels festers i les festeres.

Festeres del 2009. Fotografía del Levante-emv.
Festeres del 2009. Fotografía del Levante-emv.

Crida l’atenció el fet que es prohibisca l’ús de les ulleres de sol, i es regule la llargària de les faldes i dels escots, una mesura que sembla més pròpia d’un estat repressiu, autoritari i extremadament catòlic que d’un de democràtic, laic i aconfessional. És cert que en tota festa de la modernitat avançada hi ha una tendència a la seua racionalització i formalització, mitjançant l’aprovació de reglaments o codis, l’aparició d’organitzacions festives o la participació de forces de seguretat en la festa; però tota regulació té unes limitacions. És adeqüat regular actes on hi haja un cert perill en la seua participació, ja siga bous o actes amb foc (castells, mascletades, traques, correfocs…), però quin sentit té legislar la vestimenta de les festeres? I la prohibició de les ulleres de sol? Evitar el perill de la impulsivitat sexual? Coartar la llibertat d’expressió?

La festa és un espai d’espontaneïtat caracteritzada per la llibertat que representa, no un espai de formalitats legals i de comportaments protocolaris. I per molts codis festius que hi haja, no s’evitarà que la festa evolucione i canvie al llarg del temps, i és que no existeix estrictament cap tradició, sinó neotradicions, costums que al llarg del temps canvien i evolucionen en funció de l’època en la que ens trobem, que s’adapten als canvis històrics del moment i es reinventen.

Ací vos deixem amb la notícia: http://www.diarioinformacion.com/marina-alta/2013/07/11/escotes-faldas-cortas-fiestas-teulada/1394475.html

Pessigueu i punxeu que hui és la Processó del Pessic!

Es preguntareu què és això de la Processó del Pessic o també coneguda com la Procesó del Rosari del Pessic.

Doncs bé, antigament al trasllat del Sant de l’Església a l’Ermita se li anomenava d’esta manera. I és que en ella, les persones que hi participaven aprofitaven per pessigar els culs de les xicones o punxar amb una agulla de pit a qui tenien al seu voltant.

Baixada del sant de l'Església Santa Caterina a l'Ermita sant Vicent Ferrer.
Baixada del sant de l’Església Santa Caterina a l’Ermita sant Vicent Ferrer.

D’esta manera el trasllat es feia més lleuger i menys pesat, ja que la gent accelerava el pas per arribar el més aviat possible a l’ermita. Sembla curiosa esta costum popular, que amb l’arribada del franquisme i l’instauració d’un fort moralisme catòlic va quedar prohibit per les autoritats eclesiàstiques i civils.

Per sort, ha quedat en el record d’uns pocs majors i en uns versets arreplegats per Mª José Vallés a María Mengual Benito. Ací vos els deixem!

Visca Teulada que estima

a sant Vicent Ferrer,

visca els que van pel poble,

visca els forasters.

Visca la relíquia

que tenim del Sant,

visca els que van pel poble

les glòries cantant.

En esta festa del predicador,

visca el senyor rector.

Visca la imatge, leré, leré,

que sempre visca l’ajuntament,

en esta festa que sempre hem dit

el rosari del pessic.

Visca la imatge, leré, leré

que sempre visca

san Vicent Ferrer.

Què vos sembla si ho recuperem? Més endavant tindreu més informació.

Bibliografia:

– Buigues i Vila, Jaume: “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada” de En el món de sant Vicent Ferrer. Editorial Denes. 2008.

Cançons pasqüeres

Aneu afinant la veu que ací teniu repertori per a que animeu l’ambient festiu d’estos dies de Pasqua. Vos deixem escrites dues cançons típiques del cançoner tradicional de Teulada i un vídeo amb una altra cançó ben típica d’estes dades: La Tarara!

A berenar la mona

A berenar la mona xiques,

xiques qui me’n dona.

A berenar el mico xiques,

xiques que bonico.

Ja venim de berenar

Ja venim (bis) de berenar

hem jugat a la replaça.

Ens hem begut (bis) tot el vi

i hem trencat la carabassa.

Ahí té (bis) la seva filla

que nosaltres ens anem.

I en un cas (bis) que no tornarem

al seu novio enviarem.

Tapateu Maria (bis)

Tapateu Maria que la pantorrilla se te veu.