Solidaritat en temps de guerra: El SRI i el CLR a Teulada

Per Juanjo Buigues Sapena

“La inhumana ferocitat, sense exemple a la Història, amb la que venen procedint les hordes del feixisme internacional al servei de generals ambiciosos, de plutòcrates egoistes, i de bisbes sense consciència, ha obligat a la Junta Delegada de Defensa de Madrid a ordenar l’evacuació immediata de tota persona no combatent (…) Mai ha estat tan necessari com ara demostrar el sentiment de solidaritat entre tots els antifeixistes, ni tan imprescindible la realització de sacrificis màxims (…) l’allotjament d’evacuats és una de les més efectives amb les que podem col·laborar a la defensa de Madrid, que és la defensa d’Espanya sencera..”

‘Llamamiento a Alicante’, Delegat del Comitè Nacional de Refugiats de Guerra (12.01.1937)

“… la població infantil evacuada inunda tot l’Est d’Espanya. Al camí entre València i Alacant, per tots els pobles del recorregut es nota sobretot un excés de població infantil. Els xiquets corren pels carrers aliens ja a la guerra. Han deixat d’escoltar l’esclafit dels obusos, i entre els tarongers nous motius atrauen la seua atenció. Malgrat açò, cadascú té la seua petita història, la història de tots els xiquets espanyols d’avui en dia…”

‘Ayuda, Semanario de la Solidaridad’ (Núm.36, 02.01.1937)

Quasi simultàniament a la partida de milícies i soldats cap als fronts de guerra que havia provocat el fracassat cop d’estat reaccionari contra la II República espanyola, s’organitzen a la rereguarda importants xarxes de suport i d’ajuda als combatents. Tanmateix a la tardor de 1936, i amb la intensificació de l’assetjament i els bombardejos de l’aviació feixista contra la població civil de grans urbs, el govern republicà decretarà l’evacuació de les persones més vulnerables, que buscaran refugi a indrets allunyats de la conflagració, com era el cas del País Valencià, fugint de la por i de la fam.

El Socorro Rojo Internacional (SRI) a Teulada¹

Al calor d’aquests fets, i promogut des d’instàncies provincials, s’organitza a Teulada el 29 de setembre de 1936 el Comitè local del SRIintegrat per Ramón Villa Pedroso (President), Vicente Ivars Oller (Vice-President), Francisco Andrés Mollà (Secretari), María Tró² (Comptadora), Bautista Mas Llobell (Tresorer), José Reduán Llobell, Bautista Vila Buigues, Jaime Malonda Ivars, Juana Espinós Devesa i Francisca Oller Ramiro (Vocals).

_{Fotografia 1. Socorro Rojo Internacional (SRI)}

Al primer article dels seu estatuts es fa constar que els fins que té aquesta associació son “els d’ajudar a totes les víctimes de la reacció i de la injustícia, i la lluita per la pau”. Podia estar membre qualsevol persona major de 16 anys, així com tota aquella organització política, esportiva, cultural o mutualista disposada a recolzar al SRI en les seues activitats d’ajuda. La quota dels membres individuals quedava fixada en 10 cèntims setmanals, estant voluntària l’aportació d’aquells membres col·lectius; a més també obtenien finançament mitjançant les subscripcions o col·lectes. La seu d’aquest organisme es trobava adreçada a la Plaça de la República nº6, a la Casa Abadia, la qual havia estat requisada prèviament³, i on compartia espai físic amb el Comitè d’Enllaç Revolucionari.

Gràcies a la conservació d’una còpia del llibre de caixa d’aquest comitè del SRI (que engloba moviments comptables compresos entre el 01.10.36 i el 07.01.37), podem esbrinar informació de gran interès com per exemple quines eren les activitats que desenvolupaven o com es finançaven aquestes.

Així doncs, sembla que, en absència encara de l’existència d’un Comitè Local de Refugiats (CLR), el SRI s’ocupava, des de l’inici de la guerra, de l’atenció i cura de les persones refugiades al municipi, adquirint béns de primera necessitat com ara carn, pa o roba. A més, també se’ls facilitava préstecs per a que pogueren atendre les seues despeses quotidianes, o es sufragaven aquelles pròpies del seu desplaçament al municipi (generalment per ferrocarril). Tanmateix, coneixem la identitat d’algunes de les dones refugiades al nostre municipi (P.Fernández, J.Pineda, L.Álvarez, M.Montoro o C.García). Una d’elles es trobava embarassada i va donar a llum a Teulada, així que el comitè del SRI li va procurar la roba per al nou-nascut, llet, sucre i carn. També queda palès com aquestes dones fugien del front de guerra acompanyades dels seus fills, doncs el comitè adquireix, a finals del desembre de 1936, joguets per a aquests nens. A totes elles se’ls va organitzar un sopar la nit de Nadal de 1936.

El comitè del SRI també va intervenir a la requisa de matalassos, roba i utensilis de llar realitzada a les residències d’estiueig ubicades a El Portet⁴, propietat de famílies burgeses de València, per proveir i equipar els habitatges on anaven a allotjar-se els refugiats. De tot allò requisat, s’havia de realitzar un inventari per a, quan fora procedent, reposar i indemnitzar als seus propietaris⁵. Alguns d’aquests matalassos, posteriorment, es van traslladar a les dependències del Comitè Provincial del SRI d’Alacant⁶ per atendre als ferits que aplegaven del front de guerra.

A més de l’assistència a la població refugiada al municipi, el comitè del SRI també s’encarregava de la confecció de jerseis i altres peces de roba d’abric per als combatents del front. En aquest sentit, s’organitzarà a finals de setembre de 1936, una caravana solidària en direcció al front Madrid, composada per dos camions carregats amb diferents queviures.⁷

Totes aquestes activitats es finançaven, a més de amb la subscripció de nous socis (tenim constància de l’emissió d’almenys 90 carnets de soci), amb la celebració de rifes, balls benèfics i donatius particulars de veïns o d’organitzacions locals. Per exemple, Alfonso Torres fa un donatiu per a comprar pa per a les persones evacuades; Sebastián Pérez dona diners per a organitzar un ball benèfic; Guillermo Bertomeu dona un ruc per a una rifa, o el Partit Comunista regala una pell de bou. Tanmateix, altra font d’ingressos s’aconseguia mitjançant la petició de donatius a peu de carrer, aplegant inclús a desplaçar-se a Benitatxell per a recaptar fons.

El SRI local també organitzava actes públics de proselitisme, com el celebrat el 28 d’octubre de 1936, on donaven a conèixer la seua activitat per tractar de crear consciència entre el veïnat, aconseguint recaptar a l’eixida del mateix donatius per import de 14 pessetes i 20 cèntims.

Tot i deixar d’assumir l’atenció de les persones acollides al municipi, amb la constitució del CLR, el comitè del SRI continuarà amb la seua activitat, doncs va tindre presència al plenari provincial que aquesta organització va celebrar a Gata de Gorgos el 8 de maig de 1938, on el comitè teuladí va estar representat per Ramón Villa (aleshores Secretari General) i Maria Tró (aleshores Secretària d’Ajuda).

El Comitè Local de Refugiats⁸

A mesura que es perllongava la contesa bèl·lica i s’endurien els atacs de l’exèrcit nacionalista contra la població civil dels grans nuclis urbans, el problema de l’evacuació i assistència a refugiats anava assolint proporcions dramàtiques. L’administració republicana, ja fortament malmesa, es veia ràpidament desbordada per les circumstàncies.

A la sessió plenària  de la comissió gestora del Front Popular, de data 14 d’octubre de 1936, ja es donava compte d’un telegrama del Governador Civil on es requeria a l’Ajuntament informació al voltant de quin nombre de refugiats podrien trobar allotjament al municipi doncs “el poble deu demostrar el seu patriotisme, donant a conèixer els seus sentiments, recolzant la causa, amb el sosteniment d’una colònia”. A final d’aquell mes l’Alcalde, Jaime Oller Masó, es desplaçava a Alacant per entrevistar-se amb el Governador Civil sobre la instal·lació al municipi d’aquesta colònia de refugiats per motius de guerra.

_{Fotografia 2. Cartell Ministeri de Treball i Assistència Social.}

Tot i això, no serà fins el 16 de desembre de 1936 quan se celebre el Ple del Comitè Provincial de Refugiats que tenia com a tasca prioritària l’organització immediata dels comitès locals que havien d’allotjar als desplaçats des dels fronts de guerra, majoritàriament xiquets, dones i persones d’edat avançada.

A inicis de 1937 trobem la primera referència respecte de l’existència d’aquest organisme ja formalment constituït a Teulada, quan el Secretari de l’Ajuntament, José Soler, a la sessió plenària de la Comissió Gestora el 14 de gener de 1937, esmenta que ha sigut anomenat Tresorer-Comptable del mateix.

Aquest organisme estava presidit per l’Alcalde i, a més de l’esmentat Secretari, també havien de formar-ne part un representant de cada central sindical amb representació al poble (UGT i CNT), el metge titular del municipi (aleshores, José Pitarch), un representant del SRI, i un representant dels propis refugiats.

Controvèrsia sobre el sosteniment econòmic del CLR

Dins del col·lectiu heterogeni de les persones acollides, es solia diferenciar entre evacuats, és a dir, aquells que podien sustentar-se pels seus propis recursos, i refugiats, els quals havien de dependre en alt grau de l’acció del CLR. Generalment, els que quedaven sota la custòdia d’aquest organisme, però tenien familiars que treballaven, havien de donar un 40% del seu salari per a cofinançar la seua cura i manteniment⁹. Els desplaçats de guerra en edat de treballar solien quedar a disposició del Consell Municipal, qui els donava ocupació en diferents treballs, com per exemple el manteniment de les vies públiques i els camins (Teresa Ballester, 1995).

Respecte al finançament d’aquest organisme, tots els veïns del municipi havien de contribuir amb l’aportació d’una quota fixa i setmanal per a atendre les despeses de manutenció i estada dels refugiats, proporcionalment a la seua riquesa i patrimoni personal. En aquest sentit, a Teulada hi existia una Junta Repartidora de quotes pro-refugiats, que era l’encarregada de fixar l’aportació econòmica dels veïns que havien de sufragar aquesta despesa.  Així, trobem una reclamació per part delmestre Jaime Sastre Noguera, a qui se li havia assenyalat una aportació de 25 pessetes, mentre que a altres veïns amb major capacitat se’ls demanava entre 10 i 15 pessetes. Sembla que aquesta sensació de manca d’equitat en l’aportació d’aquestes quotes venia determinada perquè s’hi aplicava una gravamen superior al producte del treball, deixant de costat el producte del capital, com els beneficis de negocis i comerços.

Per altra banda, hi havia qui directament es negava a contribuir. A l’abril de 1937, l’alcalde Francisco Ivars es veu obligat a citar a les dependències municipals a aquells veïns els quals es mostraven insensibles a l’atenció de les necessitats de les famílies de refugiats allotjades al municipi, reprovant-los la seua insolidaritat. Possiblement, la confecció de segells per part del Consell Municipal, per valor de 5 cèntims, com a impost de guerra per a determinats articles, fora destinada també al finançament del CLR, com es va fer a municipis com Pego front a una situació semblant (Teresa Ballester, 1995).

_{Fotografia 3. Segell de 5 cèntims del Consell Municipal de Teulada}

Malgrat el boicot d’alguns veïns, el CLR va aconseguir gaudir d’un notable romanent de tresoreria, desconeguem si degut a que no s’atenia adequadament als refugiats allotjats al municipi o a que es van vorer alleugerides les seues obligacions d’atenció per algun motiu determinat. Tant és així que el Secretari José Soler proposa que el CLR realitze un donatiu a l’Ajuntament per a atendre la forta despesa que, per a l’erari públic, anava a suposar l’increment del ‘plus de guerra’ amb que es retribuïa als empleats municipals, argumentant que “aquest organisme disposa d’una crescuda suma, superior a les despeses que atén”. Aquest donatiu ascendirà a la quantitat de 4.265 pessetes i 90 cèntims.¹⁰

Paradoxalment des de mitjans de l’any 1938, nous contingents d’evacuats aplegaven des de les zones de guerra on avançaven les tropes franquistes, com el nord de Castelló. En aquest sentit, al plenari del Consell Municipal es tornava a instar a l’Alcalde “a no deixar abandonades a aquestes famílies que han perdut la seua llar” i que, en cas de ser necessari, es requisaren cases tancades o buides dins del nucli urbà de Teulada, per a acollir aquest contingent humà.¹¹

Una colònia infantil a Moraira

Donades aquestes circumstàncies, els pobles de rereguarda havien d’absorbir un gran volum de població major a la seua capacitat. Aquest fet també tenia el seu impacte a l’àmbit educatiu, on s’havia d’escolaritzar als xiquets acollits. Així, durant el transcurs del conflicte bèl·lic trobarem diversos intents frustrats per establir una colònia infantil al poble.

La primera iniciativa en aquest sentit serà la promoguda pel mestre Ramón Villa¹², el qual iniciarà les gestions, a les darreries de 1936, per a la creació d’una colònia escolar per atendre les necessitats pedagògiques d’aquests infants, obtenint un ‘donatiu’ de 25.000 pessetes per part de Romualdo Bertomeu Lledó. Tot i això, com que aquests diners no estaven disponibles en metàl·lic sinó en bons del Tresor Públic, apel·larà a la Comissió d’Assistència Social i Sanitat del Comitè Popular Provincial de Defensa per a que intercedís davant del Comitè de Control de Banca, sol·licitant-los que realitzaren els tràmits necessaris per fer efectiu el cobrament d’aquest paper de l’Estat. No obstant, degut a les disposicions governatives respecte a la no disponibilitat dels dipòsits bancaris, aquest primer intent no fructificarà.

Amb posterioritat, i arran de la recepció d’un telegrama per part del Governador Civil al desembre de 1937, requerint del Consell Municipal de Teulada la confecció “d’una relació d’edificis, tavernaris, hostals, convents o xalets que hi existeixin al terme municipal, així com la seua capacitat per a poder establir colònies infantils”, es reprèn aquesta iniciativa, ara canalitzada des de vies institucionals, considerant-se que els xalets deshabitats ubicats a la zona de El Portet podrien ser òptims per allotjar aquesta colònia infantil, tot i trobar-se bastant allunyada del nucli de població principal.

En aquest sentit, el Consell Municipal va aplegar a requisar la casa d’estiueig propietat del retor Vicente Buigues Morell¹³ ubicada a aquesta partida, però no hi ha constància de que fora destinada a aquesta finalitat. Tanmateix, José Marcos havia cedit, de manera gratuïta i provisional, un habitatge de la seua propietat ubicat a El Portet per a la instal·lació provisional d’una escola de xiquets “fins que es trobara un edifici adequat”.¹⁴

No obstant, tot fa indicar que aquests immobles no acomplien amb les mínimes necessitats requerides, doncs al setembre de 1938, Rosa Moreno, mestra amb exercici a Benissa i encarregada pel Ministeri d’Instrucció Pública per organitzar a la comarca la instal·lació de residències per als infants refugiats dels fronts de guerra, escrivia al Consell Municipal de Teulada sol·licitant novament “que procuren un local apropiat”. Així, el plenari facultava a Andrés Buigues, aleshores Alcalde, per procedir amb urgència a l’adequació, a la partida de El Portet o al centre urbà de Moraira, d’un espai per aquesta residència infantil, d’acord amb les orientacions de l’esmentada mestra.

A propòsit d’aquestes recurrents residències d’estiueig situades a la franja litoral del municipi, a la sessió plenària del Consell Municipal s’advertia com nombroses famílies de pescadors i altres veïns d’extracció social humil (podria tractar-se també de refugiats de guerra), sense autorització, havien ocupat aquestes, convertint-les en els seus propis habitatges. Creient, des de les instàncies polítiques municipals, que aquesta acció espontània i de mera supervivència suposava una il·legalitat, s’autoritzava a l’Alcalde per a que revertís la situació.¹⁵

Malauradament, les peremptòries necessitats materials dels veïns fruit del drama social provocat per la guerra, desbordaven les orientacions i directrius que emanaven des de les institucions, amb la qual cosa moltes d’aquestes lloables iniciatives mai van aplegar a materialitzar-se.

Encara ens queda per conèixer quin va ser el destí, després de la fi de la contesa bèl·lica, d’aquelles dones i els seus fills, i si van continuar mantenint algun tipus de relació o vincle amb el nostre poble i la seua gent.

Notes:

1. AGHD, Consell de guerra sumaríssim contra Ramón Villa Pedroso.
2. El comitè del SRI és pràcticament l’única organització local on trobem documentada la presència de les dones a àmbits de participació i decisió rellevants, tot i tractar-se d’un espai molt concret i tradicionalment associat als rols associats al gènere femení, com és la cura i atenció de les persones més vulnerables. Malauradament, les investigacions de memòria històrica tendeixen a traslladar una visió androcèntrica dels fets a conseqüència l’atàvica subsidiarietat de la figura femenina, absent a la major part dels documents que es conserven.
3. AMT, Llibre d’actes, 28.07.1936: “…declarar d’utilitat pública la casa coneguda com l’Abadia, propietat del comú dels veïns…”
4. A la zona del Portet hi existeixen residències d’estiueig almenys des de mitjans dels anys 20 del segle XX. Les primeres edificacions a primera línia de platja amb finalitats turístiques foren promogudes per Vicente Buigues Morell (retor a Benissa), Augusto Villalonga (notari a Pedreguer) i Mario Zamora, dos xalets idèntics adossats.
5. Gaceta de Madrid, núm.287, 13 octubre de 1936, pàgs.316-317, on apareix publicada l’orde del Ministeri de Governació segons la qual es regula la requisa de matalassos, mantes i roba d’abric destinats a soldats i combatents del front, en funció de si l’habitatge es trobava abandonat o en ús, o de si el propietari del immoble havia fugit a l’estranger o a zona nacionalista, per desafecció a la causa republicana.
6. A nivell d’estructura organitzativa el Comitè Provincial del SRI d’Alacant va aplegar a comptar amb 30 hospitals a tota la província (Ayuda, nº45, 06.03.1937), recolzats pels seus 40.000 afiliats repartits pels 65 comitès locals (Ayuda, nº53, 01.05.1937).
7. Entre aquestes provisions es trobaven 3200 kg de panses, 884 kg d’ametles, 50 jerseis confeccionats per la gent del poble, 53 mantes de llana, 1200 ltrs.de mistela i 76 parells de mitjons (El Luchador, 23.09.1936 i El Liberal, 24.09.1936). Aquesta expedició teuladina cap a Madrid va estar integrada per Ramón Villa, Lorenzo Andrés, Bautista Mas i José Reduán.
8. Orde de la Presidència del Consell de Ministres de 26.10.1936 per la qual es creen els Comitès Provincials i Locals de Refugiats (Gaceta de Madrid núm.301 de 27.10.1936, pàg.514); Orde del Ministeri de Sanitat de 20.02.1937, on s’ordena l’allotjament i manutenció obligatòria dels evacuats destinats a cada localitat (Gaceta de la República 21.02.1937).
9. Gaceta de Madrid núm.171, de 20.06.1937, pàg.1289.
10. AMT. Llibre d’actes 14.10.1938 i 28.11.1938.
11. AMT. Llibre d’actes 16.06.1938.
12. AGHD, Consell de guerra sumaríssim contra Ramón Villa Pedroso.
13. Gaceta de la Republica núm.70, de 09.02.1938, pàg.775.
14. AMT. Llibre d’actes 16.04.1938.
15. AMT. Llibre d’actes 28.08.38.