Pessigueu i punxeu que hui és la Processó del Pessic!

Es preguntareu què és això de la Processó del Pessic o també coneguda com la Procesó del Rosari del Pessic.

Doncs bé, antigament al trasllat del Sant de l’Església a l’Ermita se li anomenava d’esta manera. I és que en ella, les persones que hi participaven aprofitaven per pessigar els culs de les xicones o punxar amb una agulla de pit a qui tenien al seu voltant.

Baixada del sant de l'Església Santa Caterina a l'Ermita sant Vicent Ferrer.
Baixada del sant de l’Església Santa Caterina a l’Ermita sant Vicent Ferrer.

D’esta manera el trasllat es feia més lleuger i menys pesat, ja que la gent accelerava el pas per arribar el més aviat possible a l’ermita. Sembla curiosa esta costum popular, que amb l’arribada del franquisme i l’instauració d’un fort moralisme catòlic va quedar prohibit per les autoritats eclesiàstiques i civils.

Per sort, ha quedat en el record d’uns pocs majors i en uns versets arreplegats per Mª José Vallés a María Mengual Benito. Ací vos els deixem!

Visca Teulada que estima

a sant Vicent Ferrer,

visca els que van pel poble,

visca els forasters.

Visca la relíquia

que tenim del Sant,

visca els que van pel poble

les glòries cantant.

En esta festa del predicador,

visca el senyor rector.

Visca la imatge, leré, leré,

que sempre visca l’ajuntament,

en esta festa que sempre hem dit

el rosari del pessic.

Visca la imatge, leré, leré

que sempre visca

san Vicent Ferrer.

Què vos sembla si ho recuperem? Més endavant tindreu més informació.

Bibliografia:

– Buigues i Vila, Jaume: “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada” de En el món de sant Vicent Ferrer. Editorial Denes. 2008.

Cançons pasqüeres

Aneu afinant la veu que ací teniu repertori per a que animeu l’ambient festiu d’estos dies de Pasqua. Vos deixem escrites dues cançons típiques del cançoner tradicional de Teulada i un vídeo amb una altra cançó ben típica d’estes dades: La Tarara!

A berenar la mona

A berenar la mona xiques,

xiques qui me’n dona.

A berenar el mico xiques,

xiques que bonico.

Ja venim de berenar

Ja venim (bis) de berenar

hem jugat a la replaça.

Ens hem begut (bis) tot el vi

i hem trencat la carabassa.

Ahí té (bis) la seva filla

que nosaltres ens anem.

I en un cas (bis) que no tornarem

al seu novio enviarem.

Tapateu Maria (bis)

Tapateu Maria que la pantorrilla se te veu.

Sant Blai gloriós cura’m la tos!

Hui és el dia de Sant Blai, patró de les infermetats de la gola, i hem volgut esbrinar quin és l’origen de la particular “dama” i “damo”.

Per als qui no sabeu que és això de la dama vos ho contem. La “dama” és un dolç típic de Teulada amb forma de dona (“dama”) i d’home (“damo”) que es pren el dia de Sant Blai. La “dama” (amb falda) és per als hòmens, mentre que el “damo” (amb pantalons) és per a les dones. Es decora amb sucre, i el seu braç dret va per damunt del cap, mentre que l’esquerre es recolza sobre la cintura.

A l'esquerra dos "damos", i a la dreta dues "dames".
A l’esquerra dos “damos”, i a la dreta dues “dames”.

La seua elaboració és a base de farina, ous, oli, llet, rent i sucre (semblant a la “mona”). I segons conta la tradició, una vegada beneïda, protegeix la gola de tots aquells que la proven.

Però malgrat el sentit religiós que li volen donar, és conegut que l’origen de la “dama” és pagà. Sembla ser una espècie de representació femenina lligada al culte de la figura de la mare, de la naturalesa i de la terra.

L’oli d’oliva i santa Caterina

Aprofitant que el nostre poble celebra este cap de setmana la festivitat en honor a santa Caterina d’Alexandria, ens hem preguntat quines són les frases fetes que giren al voltant d’esta màrtir. Hem pogut trobar-ne algunes relacionades amb la collita de l’oliva:

– Per santa Caterina, plega l’oliva

– Abans de santa Caterina no cullis l’oliva

– Per santa Caterina l’oli és a l’oliva

– De santa Caterina a nadal, un mes no hi val

Tot fa indicar que és moment d’arreplegar l’oliva per fer bon oli! Ja que “l’oli d’oliva tot mal esquiva”.

L’oli d’oliva i Santa Caterina