El món romà en Teulada (I)

Continuem amb una nova col·laboració al blog d’un article aparegut al llibre de festes del 2015.

Per Josep Antoni Ahuir, Arqueòleg 

En aquest xicotet article parlarem sobre el poblament romà del terme de Teulada i de la notícia sobre dues troballes arqueològiques importants per entendre la vida i el comerç al nostre poble fa quasi 2000 anys.

1. Introducció

El món romà es troba representat a Teulada per tretze jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, necròpolis, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a diverses explotacions agrícoles com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

En aquest article anem a veure com s’estructura el poblament a través de la Via Augusta i com al llarg dels anys s’han descobert algunes troballes tant terrestres com subaquàtiques que ens indiquen la importància del terme municipal de Teulada a l`època romana.

Figura 1. Jaciments romans al terme de Teulada. Font: Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).
Figura 1. Jaciments romans al terme de Teulada.
Font: Bolufer Marqués. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada” (1995).

A partir del segle III aC, comença el període de romanització a les nostres terres, que als segles següents esdevindrà en província romana fins al segle V dC, per aquesta raó, i com la presència humana ens ha deixat unes restes materials, hem pogut esbrinar el rastre d’aquelles gents que van viure, van patir, van treballar la terra i van gaudir del mateix terreny que avui en dia gaudim.

2. La via Augusta i la seua presencia al Terme de Teulada

La Via Augusta constituïx el primer gran eix vertebrador de la Península Ibèrica, amb un traçat des de Cadis fins als Pirineus, i continua cap a França amb el nom de Via Domícia, i per Itàlia com a Via Flamínia i Via Aurèlia fins a enllaçar amb Roma.

Des de fa més de 2000 anys ha sigut la via que ens comunicava per terra amb el que avui en dia coneixem com Europa, en aquells moments, una unitat política, coneguda com Imperi Romà.

Va ser l’emperador August l’impulsor de la unificació, rectificació i reparació dels primigenis camins ibers per a la creació d’una verdadera via de comunicació de gran abast, amb Roma com a pol central de difusió de cultura, comerç i poder.

És la calçada romana més llarga del territori peninsular amb un recorregut total aproximat de 1.500 km i és l’element romà de major importància dins del patrimoni viari, inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Figura 2. Pla de Recuperació de la Via Augusta. Conselleria d’Infraestructures. 2011
Figura 2. Pla de Recuperació de la Via Augusta. Font: Conselleria d’Infraestructures. 2011

A la nostra comarca, el traçat es coneixia com a Via Dianium, un traçat de la via que transcorria per 180 km des d’Albalat de la Ribera fins a Alacant, el qual coincideix amb el camí reial d`època medieval i moderna.

Al terme municipal de Teulada, tenim documentada la seua presència, segons pareix, a la partida de Benimarco, fossilitzat en el vell camí de Calp, per sota la cota de l`actual carretera CV-741. Es tracta d’un tram del camí de Calp, utilitzat des d’antic per anar des de Teulada cap al sud, i que, tot i trobar-se actualment en procés d’abandonament, encara uneix la CV-741 amb la CV-745.

Figura 3. Mapa del traçat de la Via Augusta, al seu pas per el Terme de Teulada (Conselleria d'Infrastructures. Generalitat Valenciana)
Figura 3. Mapa del traçat de la Via Augusta, al seu pas per el Terme de Teulada (Conselleria d’Infrastructures. Generalitat Valenciana)
Figura 4. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).
Figura 4. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).
Fig. 5. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).
Fig. 5. Vial Fossilitzat (Josep Antoni Ahuir).

 3. Teulada al territori romà de Dianium

El poblament romà a l’actual terme de Teulada és dispers, i hi trobem diverses explotacions agràries que s’estenen al llarg de totes les valls, en direcció cap a la mar.

Segons Joaquim Bolufer, en aquesta zona, trobem una gran quantitat d’assemptaments que exploten el territori. Per una banda tenim els assemptaments agrícoles, que es dedicaven a l’explotació agrària. Principalment es dedicaven a l’explotació de la vinya i de l’olivera, de les quals extreien vi i oli.

Un exemple del treball continuat d’aquestes terres i del comerç de vi i oli, seria els actuals bancals de raïm, oliveres, que malgrat tot han arribat fins als nostres dies.

Aquests assemptaments agrícoles són els denominats ara del següent mode: Tabaira, Moraires, Camí del Rei, Tossal de la Font Santa, Carretera del Portet, les Comes i la Rambla. Aquestes vil·les rurals estaven connectades per camins que discorrerien per les valls de nord a sud.

Les troballes ceràmiques o de les necròpolis en aquesta zona del terme han sigut objecte de diverses publicacions per part de Joaquim Bolufer, arqueòleg municipal de Xàbia, al seu llibre sobre el patrimoni arqueòlogic a Teulada.

4. Les troballes casuals

Durant els treballs agrícoles és normal moure gran quantitat de terra, és en aquestos casos quan solen aparèixer, en els llocs on hi ha hagut hàbitat, gran quantitat de restes ceràmiques. En la zona en què ens manegem, la densitat d’hàbitat ha sigut molt important a l`època romana, així es molt normal que trobem àmfores en aquestos casos.

Als anys 60, li van regalar a Vicent Ramon Vallés Oller, a qui agraïm la seua amabilitat per deixar-nos veure la peça, una àmfora en un molt bon estat de conservació, apareguda en la partida de la Miquela, al terme municipal de Teulada.

Analitzada aquesta peça arqueològica deduïm que es tracta d’un àmfora grecoitàlica, utilitzada als segles III – I aC, estem parlant d’ una peça de més de 2.000 anys d’antiguitat.

La denominació d’àmfora grecoitàlica, s’aplica a algunes peces ceràmiques destinades a contindre vi i que van ser fabricades al sud d’Itàlia, a la zona coneguda com a Magna Grècia, a partir del segle III aC. Tipològicament, es caracteritzen per tindre una vora triangular, coll cilíndric i anses rectes. El cos es d’aspecte ovoïdal, més estret a la part inferior.

En el cas de la peça que ens ocupa, no s’ha conservat el pivot, cosa que ens indica que és aquesta una peça un poc més tardana, però molt interessant perquè ens permet conèixer restes materials de l`època romana republicana, un periode prou desconegut al nostre poble. D’aquesta cronologia, tindríem el poblat ibèric tardà de la Punta de Moraira, tractat en anterioritat en els nostres escrits en aquesta mateixa sèrie d’articles als llibres de festes a sant Vicent.

Per anar resumint, tenim un poblament romà a Teulada, des del segle III aC testimoniat tant en restes d’hàbitat (poblat ibèric), com en restes materials i que ens fan veure la importància del nostre territori a l’època Ibérica i romana republicana.

Figura 6. Imatge de làmfora grecoitàlica estudiada.
Figura 6. Imatge de l’àmfora grecoitàlica estudiada.

5. Troballes subaquàtiques

És habitual a les nostres costes trobar restes de vaixells afonats d’època romana, restes d’àncores o fragments d`àmfores, encara que al nostre poble no s’havia donat quasi mai el cas, hem descobert una d`aquestes troballes.

A la zona del Portet, vora la Punta de Moraira, el dia 18 d’agost de l’any 1970, es va produir l’ofegament d’un ciutadà francés, i com a conseqüència de les feines de cerca i rescat del cos, es trobà casualment un vaixell afonat (que es va batejar com a Punta de Moraira I) amb diversos materials, entre ells, una àmfora, classificada com Almagro 51 C.

La notícia de l’ofegament, el rescat i la troballa, va transcendir a la premsa, ja que Sebastià Pérez, aleshores alcalde de Teulada va visitar Enric Llobregat, Director del Museu Arqueològic d´Alacant, per tal de presentar-li l’àmfora trobada i que emetera un informe, el qual es reprodueix en la premsa de l’època i que hem volgut incloure en aquest article.

El material recuperat, una vegada estudiat, va retornar a l’ajuntament de Teulada i ha estat exposat en diferents dependències municipals, fins que, en el marc de la redacció d’aquest escrit, ha passat a estar exposada en el Centre Ecomuseogràfic per a gaudi de tot el veïnat, on es pot veure a l’àmfora i les noticies de la seua troballa. Aquesta peça arqueològica va ser un àmfora molt important durant el Baix Imperi, als segles III –V dC.

Les seues característiques són el cos en forma de fus o forma de pera, amb dues anses menudes i un pivot en la part inferior, l`àmfora que tenim a Teulada, està fragmentada, en la seua part inferior.

La seua producció està localitzada a la zona de Lusitània (Portugal) i a la zona de Cadis i Màlaga, així i tot no es la primera, a la zona de Dénia (l`antiga Dianium) va aparèixer a l’any 2011, un vaixell amb àmfores lusitanes.

La seua utilització era per al transport de salses de peix, el conegut, garum, de fet a la zona de València, es va trobar un exemplar amb un grafit que posava «flos muriae» el que ens dóna informació sobre el seu contingut, salses de peix.

Diari INFORMACION de 12 de setembre de 1970 (Facilitat per Jose Lájara)
Figura 7. Diari INFORMACION de 12 de setembre de 1970 (Facilitat per Jose Lájara)
Diari INFORMACION de 27 novembre de 1970 (facilitat per José Lajara)
Figura 8. Diari INFORMACION de 27 novembre de 1970 (facilitat per José Lajara)

5. Conclusions

Com hem vist en els articles que han precedit a aquest, al terme municipal de Teulada, hi ha una sèrie d’assentaments per a l’època prehistòrica i protohistòrica com la Cova de la Cendra , la Cova de les Rates, el Morro del Castellar, amb art rupestre al del barranc del Bou, un importantissim patrimoni que ens indica que les nostres terres han estat poblades al llarg d’un ample període de temps.

Ara, com a resum de tot el que s’ha dit en els apartats anteriors d’aquest escrit, volem remarcar que hem intentat aportar llum sobre restes arqueològiques de l’època romana, que en el cas d’avui ens ocupa, amb la presència de la Via Augusta, ací Via Dianium, i la troballa casual de dos importants peces ceràmiques per entendre la vida i el comerç a l’antiguitat del nostre poble.

I tot perquè aquest patrimoni és molt fràgil i com es pot comprovar és molt fàcil que poc a poc desaparega en els pròxims anys, és per això que es fa necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur, que donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble i a les seues gents.

També volem fer una crida a que totes aquelles persones que tinguen materials arqueològics a casa, ens deixen documentar-los i així el coneixement de la història del nostre poble siga més gran, es una feina a fer entre tots.

Per acabar recordar que l’àmfora trobada davant la Punta de Moraira, la poden veure exposada al Centre Ecomuseogràfic de Teulada, av. de Santa Caterina, 30, en horari d’obertura al públic.

6. Bibliografia

  • AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
  • AHUIR J. (2014). El món ibèric a Teulada (II): La cova de la Cendra i la Cova de les Rates: dos coves refugi / santuari a l’època ibèrica. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
  • AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al SIP.
  • ARASA, F. Y ROSSELLÓ, V.M. (1995), Les vies valencianes del territori valencià, València.
  • AZUAR,  RAFAEL (Coord): (2013). Guia del patrimonio arqueológico subacuático de Alicante. MARQ. Diputació d’ Alacant.
  • BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
  • BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
  • ENGUIX, R.; ARANEGUI, C. (1977) Taller de ánforas romanas de Oliva (Valencia). Trabajos varios del SIP, 54.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s