La processó dels Xics de sant Vicent desapareix

Ho haveu llegit bé. A partir de l’any que ve a les festes patronals hi haurà una processó menys en el programa d’actes. La reunió s’anunciava pel facebook dels festers el dijous passat, en ell es convocava a la població  el 15 de desembre per informar d’una proposta de reorganització de les festes patronals. Ací l’anunci:

La Comissió de festes Sant Vicent Ferrer 2015 convoca a tot el poble en general a la reunió que tindrà lloc el proper dilluns 15 de desembre de 2014 a les 22 hores al saló de Plens de l Ajuntament de Teulada per informar de la proposta de reorganització de les processós de les festes patronals de 2015.

En la reunió es va exposar la proposta dels festers. La processó del xics del dimarts desapareixerà. La processó del dilluns de sant Vicent anirà pel carrer les Palmes, pujarà pel Carrer Colom, trencarà pel Carrer l’Hostal, el Carrer d’Alt i ja d’allí s’allargarà fins al Raval (on es tirarà el castell de focs), després baixarà pel carrer sant Bonaventura i pujarà per la costera del Campanar.

El següent pas serà el de plenar la programació del dimarts de vesprada. Què ens proposaràn els festers? Un dia més de bous? Carrosses? Probablement algun acte més de tipus transgressor i participatiu.

Ens apassiona este tema, i és per això que ens sap greu que no haja tingut la repercussió necessària ni el recolzament necessari per part de la població. Potser també per una falta de comunicació i difusió. Les festes són de tots, i no només dels festers i les institucions que les organitzen, cal que tots participem i opinem sobre la seua organització.

En els temps que vivim, en l’era de la globalització, els actes religiosos de les festes s’han deixat i s’estan deixant de banda. El que conta en la festa és la festa en si, és la diversió i la transgressió, els actes lúdics (cavalcada, quintades, revetles…). En la gran majoria de pobles del territori valencià este trasllat del focus festiu, de la part religiosa a la part lúdica està molt present. Són molts pobles els que decideixen partir en el temps estos actes. A l’hivern els religiosos, i a l’estiu els lúdics. Posats a racionalitzar i a modernitzar la festa ens posem de veritat. De tota manera és un pas per a adaptar la festa a les necessitats actuals.

Processó de sant Vicent Ferrer. Font: Facebook Teulada Moraira Digital.
Processó de sant Vicent Ferrer. Font: Facebook Teulada Moraira Digital.

Considerem excesiu que en ple segle XXI els actes religiosos tinguen tanta importància en unes festes populars i democràtiques. L’institució religiosa ja no és tant important en el poder local, i no necessita ja de les processos o de les misses per adoctrinar, captar fidels o demostrar el seu poder.  Potser alguns diguen que la processó és tradició i s’ha fet tota la vida. Però quin sentit té fer tres processons?

El mateix passa amb les misses, tres misses? Els pobres festers, després de tants dies de festa, ja no poden aguantar sermons. Pràcticament és una tortura per a ells. I què dir de l’ofrena? Cada any ha anat minvant el seu número de participants. Se suposa que l’objectiu principal de la festa és participar i passar-ho d’allò més bé. Quin sentit té organitzar actes en el que any rere any, va participant menys i menys gent?

Des d’ací volem donar l’enhorabona als festers per la proposta i per la voluntat de canvi que han demostrat. El proper any veurem quin serà el resultat.

Notícia Teulada Moraira Digital.

S’inauguren les visites guiades de #TeuladaHistorica

Història de Teulada ha sigut convidada a este esdeveniment que tracta de donar a conèixer el nostre casc històric a través de les xarxes socials. Per a l’ocasió l’Ajuntament de Teulada junt al community manager de Turisme, Luis Eced, han convidat a personalitats del món del màrqueting del territori valencià. Són el que també es coneix com a influenciadors, persones que enalteixen mitjançant les xarxes socials les avantatges d’una determinada marca o en este cas destí.

#TeuladaHistorica

La inauguració, demà dissabte dia 28 a les 11.30, constarà primerament d’una visita guiada per la “Teulada Gòtica Emmurallada” seguida d’una visita a la Cooperativa Agrícola sant Vicent Ferrer, on es podrà realitzar una cata de mistela i de gastronomia típica del municipi. L’acte a mode de blogtrip ja ha sigut realitzat en altres municipis com Calp, amb molt èxit i bona repercusió en les xarxes socials. Una bona manera de donar a conèixer la nostra cultura mitjançant una campanya de màrqueting actual i diferent.

Vos mantindrem informats sobre la visita i anirem contant-vos més detalls per ací. També podeu seguir-ho mitjançant twitter i el hastag #TeuladaHistorica.

Ací l’enllaç a la notícia: Teulada inaugura les visites al centre històric

 

 

La Cova de les Cendres i la Cova de les Rates

Encetem una nova col·laboració al blog, un article aparegut al llibre de festes del 2014.

Per Josep Antoni Ahuir, arqueòleg.

Introducció

La cultura ibèrica es troba representada a Teulada per onze  jaciments arqueològics en els quals s’han trobat restes ceràmiques, troballes numismàtiques i estructures d’hàbitat corresponents a poblats com es pot veure al mapa que va publicar l’arqueòleg Joaquim Bolufer l’any 1995.

imatge 1
Fig 1. Jaciments ibèrics al Terme de Teulada. Bolufer Marques. J. “Patrimoni Arqueològic de Teulada”. 1995)

Fa uns anys varem escriure un article per a aquest mateix llibre de festes parlant del Món ibèric a Teulada, incidint en dos jaciments, El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. En aquesta ocasió volem continuar aquest capítol de la història del nostre poble amb dos jaciments més, com són la coneguda com Cova de la Cendra[i] o Cendres i la Cova de les Rates.

La nostra intenció amb aquest xicotet article és, posar un poc de llum sobre aquesta cultura dins la història del nostre poble, traent a la llum uns materials que actualment estan en parador desconegut i que creiem que són importants per a conéixer les pràctiques religioses de les poblacions ibèriques que hi havia al nostre poble.

El món ibèric a la nostra comarca als segles VI – I a.n.e. [ii]

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques identifiquen a la costa oriental de la Península Ibèrica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: així tenim a les actuals zones de Catalunya als lacetans, laietans, cossetans, ilergets, a la zona de la manxa als oretans, a la zona d’Andalusia als bastetans i turdetans, i al País Valencià als ilercavons, edetans, i a les nostres terres  els contestans.

Així vegem que a la nostra comarca tenim a partir de finals del segle VII a.n.e., dins de  la mateixa dinàmica evolutiva de les poblacions del Bronze valencià (1600 a.n.e – s. VI a.n.e) i les influències i els contactes comercials amb els fenicis d’Eivissa i, en menor mesura amb els grecs,  donarà pas a la Cultura Ibèrica, la primera civilització autòctona d’aquestes terres, que apareix ja plenament formada i definida en el segle VI a.n.e.

Al denominat Ibèric Antic, segles VI – V a.n.e, tenim alguns jaciments importants que es distribueixen per quasi tota la comarca. Els poblats tenen unes dimensions bastant uniformes que no van més enllà dels 4.500 m2, amb unes fortificacions ben paleses i aprofitant les depressions immediates com àrea d’explotació agrícola. Alguns d’aquests jaciments són el Castellet de Garga (la Vall de Laguar), l’Alt de BenimaquiaDénia) i el Morro de Castellar (Teulada).

Seguint aquesta evolució arribem a l’ibèric ple, on la cronologia va des de la segona meitat del segle V fins a finals del segle III a. de C. A més dels poblats de la fase anterior que en la seua majoria perduraran, apareixen nous assentaments, produint-se una jerarquització del territori. Així i tot, no hi ha cap jaciment en tota la comarca que es puga considerar com una ciutat i que funcionara com centre rector de tot el territori. D´aquesta època tenim el Coll de Pous a Dénia o el Marge Llarg a Xaló.

A partir de la 2º Guerra Púnica, (218 -206 a.n.e), canvia el model de poblament, amb l’ arribada dels romans, comença el període de la romanització a les nostres terres. Aquesta etapa, abasta els segles II-I a. n.e.

Hi haurà una nova estructuració del poblament: la continuació de l’hàbitat en alguns poblats de la fase anterior i la construcció de nous assentaments que es caracteritzen per ser de reduïdes dimensions, situar-se en el pla o en menudes elevacions, directament relacionats amb l’explotació agrícola. D’aquest període també és el poblat de la Penya de l’Àguila (Dénia) o el jaciment situat a la Punta de Moraira, ambdós relacionats amb l’episodi sertorià (73 a.n.e).

Els jaciments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates: Dos Coves utilitzades com a refugi/santuari a l’època ibèrica

fig 2
Fig 2.Localització de la Cova de les Cendres (Font. Google Maps)

El jaciment de la Cova de les Cendres, considerat com un dels jaciments arqueològics més importants de la façana mediterrània, es troba ubicat en una cavitat oberta en la Punta de Moraira.

La cova, localitzada a la vessant  dels penya-segats marins que formen la Punta de Moraira i situada a 60 m sobre el nivell de la mar. Consta de dues parts diferenciades, una exterior, amb la boca ampla i de cara a la mar i una altra d’interior d’uns 600 m2 de superfície.

La cova va ser descoberta com a jaciment arqueològic a principis del segle XX, i el 1913 va ser visitada entre altres investigadors per H. Breuil, qui es va adonar que  als forats oberts pels camperols, hi havia cendres i alguns materials neolítics (entre ells una ceràmica cardial), donant així les primeres notícies sobre la seua existència com a jaciment arqueològic.

El posterior estudi d´aquestes peces i les troballes casuals, van fer que als anys 70, començaren dues campanyes d’excavació, als anys 1974-1975 per part del Museu Arqueològic d’Alacant i sota la direcció d’Enric Llobregat. En aquesta campanya ja es van trobar alguns materials de cronologia paleolítica, fet que ampliava tant la seqüència cronològica de la cova.

En 1981 es va realitzar una excavació  que va donar com a resultat una estratigrafia que anava des de l’Edat del Bronze a nivells del Paleolític superior. A partir d’aquests moments les excavacions es van realitzar. Joan Bernabeu de la Universitat de València va excavar el denominat sector A, mentre que el sector B, amb nivells paleolítics, el va començar a excavar  Valentín Villaverde de la mateixa universitat.

En l’ actualitat se segueix excavant amb uns resultats que posen a aquesta cova entre les més importants de la façana mediterrània peninsular, amb una cronologia aproximada de 15.000 anys a.n.e. (Paleolític Superior).

Per a l’ època ibèrica i segons les investigacions d’ Enric Llobregat i Milagros Gil Mascarell, coneixem una sèrie de materials actualment en parador desconegut. La Cova de les Cendres es va utilitzar com a santuari o lloc de culte a la vista dels materials que segons aquests autors ens diuen així pues:

Ens diu Milagros Gil Mascarell en el seu article de 1975 “Sobre las Cuevas ibericas del País Valenciano”, que “en un reecinto d prospección realizada por el grupo de la OJE de Alicante fueron hallados, ademas de materiales pertenecientes al Neolitico, Eneolitico y Bronce, cerámicas ibericas que se conservan en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante. Hay platos de borde vuelto; una boca de Oinochoe; un plató iberico completo, imitación de una forma atica (Lamboglia 21), una tapadera decorada con el estilo Elche Archena, un vaso caliciforme, ceràmica campaniense B y ceràmica ibérica lisa”.

FIGURA 3
Fig 3. Materials ibèrics de la Cova de les Cendres

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle IV – II a.n.e, qüestió que el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que ès suposa que podria ser un lloc habitual de la població d´aquest jaciment, ja siga en una funció ritual, com a cova santuari o en la seua utilitat com a refugi.

L´Altre jaciment que volem estudiar seria la Cova de les Rates, és una xicoteta cavitat que se situa en el vessant de la Punta de Moraira, cap al Portet. Actualment l’accés a la cova és pel mar; i en moltes parts de l’any la boca està submergida. D´aquest jaciment es coneixen restes de l’Edat del Bronze, restes materials de les colonitzacions fenícies (s. VII a.n.e) i restes ibèriques.

fig 4
Fig 4. Localització de la Cova de les Rates, Moraira (Font.Google Maps)

Per a la Cova de les Rates, la Dra. Milagros Gil Mascarell ens diu: “Esta cueva fue prospectada por el mismo grupo que la anterior y ambas se encuentran cerca del poblado iberico de Moraira. Ha proporcionado, además de materiales de la Edad del Bronce, fragmentos cerámicos ibericos, entre los que destacant: Tres Fragmentos de kalathos decorados con bandas horizontales y zigzag, fragmentos de ceràmica comun, caliciformes, anforas, dos vasos de campaniense B”.

També tenim noticia de materials de cronologia fenícia que ens parlarien de la seua importància com a lloc de comerç.

FIGURA 5
Fig 5. Materials ibèrics de la Cova de les Rates.

Aquests materials ens indiquen una cronologia del segle VI – II a.n.e, qüestió que també el posa en relació amb el veí jaciment de la Punta de Moraira, pel que podem suposar que és un lloc important tant per la seua ubicació a vora de la mar (tema comerç) com per la seua possible funció com a cova Santuari o Refugi del veí poblat ibèric de la Punta.

Conclusions

Resumint tot el que s’ha dit en els apartats anteriors tenim que els assentaments de la Cova de les Cendres i la Cova de les Rates estarien poblades al llarg d’un ample període de temps. L’hem dividit en tres fases diferenciades. Una primera fase antiga començaria en el Paleolític. i vindria testimoniada per les restes d’indústria òssia magdaleniana; una segona fase que seguiria amb el Neolític i ja un tercer moment en el qual tindríem poblament fins a l’ època ibèrica, relacionant-les amb el jaciment de la Punta de Moraira.

Els materials que aquí presentem, actualment en parador desconegut (Encara que la Dra. Milagros Gil, ens diu que en 1975, “estaban en el Hogar Jose Maria Macia de Alicante” ) ens donen una imatge del que podrien ser dos coves refugi o santuari a la nostra protohistòria. El tema de si son coves refugi i coves santuari necessitaria un estudi més en profunditat, el qual quedaria dins de la nostra tesi doctoral sobre el Món ibèric a la Marina Alta, actualment en realització.

A Teulada tenim un dels jaciments prehistòrics més importants de tota la mediterrània, la Cova de la Cendra o Cendres,  tenim una sèrie de poblats ibèrics molt relacionats amb el comerç fenici i grec, tenim Vil·les romanes, tenim un magnífic conjunt medieval, amb la Teulada gòtica i una sèrie de torres defensives d’època Moderna. Ès necessari que tot aquest patrimoni arqueològic, històric i cultural, es pose en valor, es difonga i es consolide com una oferta de turisme de qualitat que segur donarà grans beneficis tant socials com econòmics al poble.

Bibliografia

  • AHUIR J. (2012). El món ibèric a Teulada: El Morro del Castellar i la Punta de Moraira. Llibre de Festes de Sant Vicent Ferrer. Teulada
  • AHUIR J. (En Premsa). El jaciment ibèric de la punta de Moraira (Teulada, País Valencià): Revisió dels materials dipositats al Sip.
  • BERNABEU AUBÁN, J. y MOLINA BALAGUER, LL. (eds.) (2010): La Cova de les Cendres (Moraira-Teulada, Alicante), Serie Mayor, 6, MARQ, Diputación de Alicante, Alicante.
  • BOLUFER MARQUES. J: (1995). El patrimoni arqueològic de Teulada. Associació Cultural Amics de Teulada.
  • COSTA, P. (1992): Aportació a l’estudi de la distribució espacial del poblament ibéric a La Marina Alta. III Congrés d’Estudis de La Marina Alta, 1990, Alacant, 119-127.
  • COSTA, P. y CASTELLO, J.C. (1999): La Cultura Ibérica: poblamiento y hábitat. Historia de La Marina Alta, Alicante, 97-108.
  • GIL – MASCARELL, M (1975): Sobre Cuevas ibéricas del País Valenciano. Materiales y Problemas. Papeles del Laboratorio de Arqueologia de Valencia nº 11, pag. 281-332. Valencia.
  • GONZÁLEZ ALCALDE JULIO. (2002-2003). Estudio historiográfico, catálogo e interpretación de las cuevas-refugio y cuevas-santuario de época ibérica en Alicante. Recerques del museu d’Alcoi, 11/12 . Pag. 57-84
  • GRAU. I (2004) : La construcción del Paisaje ibérico: Aproximación SIG al territorio ibérico de la Marina Alta, Saguntum 36
  • LLOBREGAT CONESA EA.(1972) Contestania Ibérica. Instituto de Estudios Alicantinos, Alicante., Pag. 172.
  • SALA, F. (2012): “El litoral de la Contestania ibérica ante la conquista romana: una cuestión de confines en el sureste de Hispania”. En Confines: el extremo del mundo durante la antigüedad / Fernando Prados, Iván García y Gwladys Bernard (eds.), Reunión Internacional Universidad de Alicante – Casa de Velázquez, 14-16 de enero de 2010, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2012., pp. 213-226.

[i] Cova de la Cendra o Cova de les Cendres, son dos denominacions que s´apliquen al mateix jaciment prehistòric de Teulada- Moraira.

[ii] Aquest tema es va tractar en una ponència del mateix autor en les I Jornades culturals de Teulada, organitzades pel col·lectiu cultural Sortits de Res en Abril de 2010.

 

Recuperem la nostra memòria gràfica (II)

Vista de Teulada a l'any 1960 aprox.
Vista de Teulada a l’any 1960 aprox.

Després d’un merescut descans tornem a Història de Teulada amb més notícies i més feina. Farà un temps informaven de l’inici d’un projecte de recuperació de la memòria gràfica al nostre municipi.  Doncs bé, Història de Teulada té l’oportunitat de participar en ell i a hores d’ara ja podem dir que el projecte està en marxa.

Portem una setmana ja escanejant el material gràfic que ha anat duent la gent al Centre Ecomuseogràfic des d’Octubre i vos assegurem que és molt. El passat dia 5 obrirem un Facebook sobre el projecte i estos últims dies hem anat donant-li una major visibilitat compartint-lo en grups especialitzats en fotos antigues com: Valencianisme en fotos, Dénia Antiga o Història Gràfica del País Valencià; fins al punt que en menys de 24 hores hem aconseguit els tant esperats 100 seguidors. Les comparticions i els m’agrada han ajudat a tenir una major repercusió i col·legues com Història de Dénia, Arantxa Guirado Llopis, Riurau amb Panses o l’Institut d’Estudis Comarcals ens han ajudat.

Insistim en que la vostra col·laboració és essencial per a que el projecte vaja endavant i funcione. Si teniu material gràfic no dubteu en passar-se pel Centre Ecomuseogràfic “L’Almàssera” (Av. Santa Caterina, 30). Allí estarem.

I per descomptat, ací vos deixem amb el Facebook del Projecte “Memòria Gràfica Teulada-Moraira“.