Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada

Vicent Andrés Estellés.
Vicent Andrés Estellés.

Aprofitant que este any se celebra l’any Estellés a tot arreu del País Valencià, des d’Història de Teulada volem fer un xicotet homenatge a este gran poeta valencià.

Vicent Andrés Estellés va visitar terres teuladines l’any 1974, i ho va fer convidat pels clavaris de sant Vicent Ferrer del 1975 (el que serien els actuals festers) el mes d’Agost, amb motiu de l’elecció de la Regina de festes. L’escriptor no coneixia Teulada, així ho fa constar en un article publicat a Las Provincias, que es reprodueix al llibre  de festes del 1975. Però este desconeixement no va ser inconvenient per a que el poeta li dedicara al municipi belles paraules com estes:

[…] Teulada, blanco de cal en las fachadas, verde en las persianas, ventrudo en los muy solemnes hierros de las ventanas, en los que no es difícil adivinar asechanzas, amagos de la piratería de otro tiempo. La tarde era clara, […] y por la brisa iba y volvía, nervioso y contento, un intenso olor a jazmín.

Estranya que l’escrit siga en castellà, però no oblidem que estem parlant de l’any 1974 i que es tracta d’un article publicat a un diari i reproduit en un llibre d’unes festes populars. Estellés era conscient de la situació lingüística del moment, i sabia perfectament que la gran majoria dels teuladins i teuladines no sabien escriure ni llegir en la seua llengua autòctona.

En l’article, Estellés aprofita per parlar del passat i present de Teulada. Critica l’estat lamentable d’uns riuraus que continuen en ús, i alaba la verdor del paisatge i el seu abancalament.

Subía hasta la loma donde está Teulada, se demoraba luego en las viñas y proseguía hasta Moraira y el “portet”, se extendía sobre la mar azul, sobre los pámpanos, sobre las hojas incitantes. Y ocurrió que se estaba bien.

Vistes de Teulada.
Vistes de Teulada.

Sobre el centre històric

Estellés considerava el centre històric d’un gran valor:

El juego de callecitas, de callecitas hondas, profundas, que se precipitan cuesta abajo, que reptan cuesta arriba, que de pronto se paran todas en seco y crean un silencio como de cisterna, es una de las pocas cosas literalmente encantadoras que llevo vistas en muchos años. Y en todas las fachadas, los hierros de las ventanas, ventrudos, a punto de parir, por lo menos fuera de cuentas.

Tauló ceràmic a l'antiga Casa de Consança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.
Tauló ceràmic a l’antiga Casa de Constança Ferrer. El text és un escrit de Vicent Andrés Estellés.

El de Burjassot aprofita l’espai que se li proporciona per denunciar diverses barbaritats urbanístiques del centre històric, probablement els blocs de pisos construits en la Plaça de l’Església i la Plaça Espanya:

[…] a la vista estaban, diez o doce barbaridades que se llevaban cometidas en la edificación de fincas “modernas” en rinconadas, en plazoletas donde el tiempo parecía haberse dormido.

També ens conta que de la casa de Constança Ferrer (germana del predicador) ja no queda ni rastre. I comenta que el poble té l’esperança que al construir l’Ajuntament nou (no serà fins al 1992) l’edifici de l’Ajuntament vell passe a ser la Casa de Cultura o Museu. Esperançes que com bé sabeu varen ser truncades.

L'Ajuntament Vell.
L’Ajuntament Vell. Fotografia extreta del llibre de festes de l’any 1986.

Conten que Estellés va quedar impregnant de l’olor a jasmiler que feia el poble. Jasmilers que encara es mantenen com els de l’Avinguda Santa Caterina, número 40. I és que Estellés va quedar encantat amb la visita, com així ho va expressar de la millor manera possible: amb les seues paraules.

Nunca, nunca, nunca como en Teulada, a la noche, he visto, he olido, en oleadas sucesivas y turbadoras, a jazmín. Nunca he visto al jazmín enseñorearse de una noche y hacerla suya y pasear con ella como en Teulada. Daban ganas de tener una aventura. […] Uno volvía con recuerdos para toda la vida.

Bibliografia consultada:

  • ANDRÉS ESTELLÉS, V. “Viaje a Teulada” del Llibre de Festes a sant Vicent Ferrer 1975. Ajuntament de Teulada. Abril del 1975.
  • Viva voce de Joan Ivars. President de la Comissió de Festes del 1975.

4 pensaments sobre “Quan Vicent Andrés Estellés va visitar Teulada

  1. Voldria fer algunes aportacions a l’interessant article. No va ser al programa de festes de 1978 quan va aparéixer l’article de V. A. Estellés, sinó al de 1975. Podria dir moltes coses sobre el tema. L’any 1974, al mes d’agost va vindre V. A. Estellés a Teulada, i ho va fer com a mantenidor de l’elecció de la Reina de les Festes de Sant Vicent de l’any següent, 1975. Com a President que era de la Comissió de Festes, vaig anar a parlar amb el poeta a la redacció del periòdic “Las Provincias”, del qual era redactor en cap. Li vaig proposar que vinguera a fer de mantenidor de l’elecció de la Reina de Festes, i per a sorpresa meua, va acceptar. No podeu pensar quina alegria tan gran vaig tindre quan va dir “que sí, que venia”; em costava de creure que una personalitat tan important venia al nostre poble. Uns companys festers van anar per ell a València i el van portar a Teulada. Després el vam passejar pel poble, sobre el qual va escriure al cap d’uns dies un article a “Las Provincias”, que després vam reproduir al programa de Festes de 1975 (l’article, escrit en castellà, clar; encara vivia Franco, i al periòdic no era massa corrent escriure en valencià). També va escriure uns poemes (i ara sí, en valencià, com no podia ser d’una altra manera) sobre Teulada al llibre “Cant Temporal” (si no recorde mal….) que el periodista de Teulada Joan Llobell va reproduir al programa de Festes de 1994.
    Aquella nit Salvador Ramiro i jo vam estar sopant amb el poeta, al restaurant “4 Vientos” i vam estar parlant de tot un poc. Vaig tindre l’oportunitat de conéixer de ben prop un poeta de gran vàlua literària, però sobretot, una persona senzilla, afable, del poble, d’una gran presonalitat i de tracte amable i natural.
    Hui, després de tants anys (ja en fa quasi quaranta!) i entre els nombrosos homenatges que li reten al poeta, és una satisfacció que V. A. Estellés estiguera a Teulada i li dedicara un article i uns versos, i per a mi, un record inesborrable haver compartit amb ell uns moments de la seua vida, transcorreguts al nostre poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s