El poble de la figuera

Farà unes setmanes durant una visita a Xàbia, un veí comparava una herba silvestre que havia eixit en la torre defensiva de l’antiga Muralla, amb la figuera del campanar de Teulada. És clar que la figuera ha sigut i serà sempre un referent comarcal i un element distintiu del nostre poble. Durant molts anys la figuera es tallava i s’arrancava, però amb el pas del temps sempre tornava a brotar. La figuera era la protagonista, era motiu de discussió en el poble, i inclòs protagonitzava escrits com l’aparegut en la secció d’Alacant de l’ABC:

Yendo hacía Valencia, pasada Benissa, aparece a la vista, a la derecha, un poblado del que, como en todos, emerge un campanario. Este campanario, desde lejos, resulta un poco distinto de los demás, pues se ve salir del mismo, como si de una gigantesca maceta se tratara, unas extrañas ramas arbóreas que, si vamos a verlas de cerca, al pie de la misma torre, resultan ser grandes y con frondosidad.

(“La extraña figuera” de Agatángelo Soler. 26-9-1990)

Es coneix que la figuera va apareixer als pocs anys de la construcció del campanar (s’inicia el 1895 i s’acaba en la primera dècada del segle XX). Les teories de la seua aparació queden recollides en l’article abans anomenat.

  • Uns diuen que va eixir de les llavors d’una figuera que va dur amb el bec, un pardal.
  • Altres que va arribar amb un mal vent que va arrastrar pols amb excrements d’algun animal.

La seua aparició entre carreus és curiosa; és tot un fet insòlit ja que la figuera sempre s’ha dit que necessita bona terra per a cultivar-se. El Ficus Carica va ser exterminat aproximadament al 2005, amb la restauració de la torre Campanar de l’Església.

Malgrat el seu extermini definitu, la figuera ha quedat en la memòria col·lectiva dels teuladins i teuladines, així com en el record de la gent de la comarca, i és per això que hem decidit fer un recull d’imatges per a recordar esta “estranya figuera”. Ací vos les deixem.

El Campanar des de la costera del Campanar.
Carrer de la costera del Campanar. Any 1989. Fotografia apareguda en el BIM (Boletín de Información Municipal).
La figuera en tot el seu esplendor durant el canvi de la campana. Any 1990.
La figuera en tot el seu esplendor durant el canvi de la campana “sant Vicent Ferrer”. Fotografia del 12 de Juliol del 1990. Imatge apareguda al BIM.
Any 1992.
Fotografia apareguda al llibre de Festes del 1992.
BIM 1989.
Imatge del 1989 al BIM
El Campanar de l'Església amb la figuera.
El Campanar de l’Església amb la figuera. Any 1959.  Catàleg de la Biblioteca Valenciana. Propietat de Mario Guillamón Vidal.

3 pensaments sobre “El poble de la figuera

  1. Que les figueres necessiten bona i molta terra per a créixer no és del tot correcte. A banda de la mítica figuera del campanar de Teulada hi ha d’altres, que tot i no ser tan velles van sumant anys d’existència en edificis també emblemàtics. Com a exemple la figuera del trinquet Vista Alegre de Dénia que per molt que és tallada en els últims anys torna a créixer:

  2. Un altra que també porta anys a la vista és la situada en la Torre Roja, una torre del S.XV que es troba situada al Castell de Dénia flanquejant l’accés al recinte.

    Ara mateix té figues, però serà difícil arreplegar-les.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s